Estances
Marquesa, si hi ha en ma cara
alguns indicis de vell,
recordau-vos que suara
tendrà arrugues vostra pell.
El temps a les belles coses
es complau de fer afront,
i marcirà vostres roses
com ha arrugat el meu front.
Dels planetes, la carrera
igual que jo seguireu:
el que sou vós, jo abans era;
el que jo sóc, vós sereu.
Però encar puc enjoiar-me
d'alguns tresors resplendents,
per no sentir massa alarma
de les ferides del temps.
Els joves adoreu ara;
però els que són menyspreuats
podrien durar encara
en ser aquells oblidats.
La glòria farien veure
dels vostres ulls torbadors
i, d'aquí a mil anys, fer creure
el que ens plauria de vós.
Entre la raça novella
a on mon nom serà escrit,
sols us tendrien per bella
perquè jo ho hauria dit.
Pensau-hi, bella Marquesa:
encar que un vell faci por,
bé es pot preuar la vellesa,
quan el que la té és com jo.
Pierre Corneille
(Rouen, 1606 - París, 1684)
Estances
Traducció: Miquel Forteza i Pinya
Il·lustració: "Leila"
Frank Dicksee (1853-1928)
Referència:
Corneille, Pierre.
«Estances».
Traducció: Forteza i Pinya, Miquel.
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036

Corneille, Pierre.
«Estances».
Traducció: Forteza i Pinya, Miquel.
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html

Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada