"Sense títol"
Pilar Campmany i Piqué
Ofec
Mai no havia pidolat a l’aire
fortesa per a un alè esquinçat,
ni havia abaixat tant la veu,
per percebre un respir estimat.
Mai no havia emmudit el plor,
amb tant d’esverament i follia,
com en aquella aterridora nit,
en què l’aire, ninet meu, et traïa.
Dos minsos, tendres anyets,
sentien com la pell emblavia,
es rebel·laven i lluitaven...
s’arrapaven amb delit a la vida!
Llibaven assedegats l’oreig...
l’empresonaven per sobreviure,
fins que amb ritme compassat,
ja ens regalaves somriures...
Pilar Campmany
(Barcelona)
Ofec
Il·lustració:
Pilar Campmany i Piqué
Referència:
Campmany, Pilar.
«Ofec».
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036

Campmany, Pilar.
«Ofec».
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html

Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Un poema amb moltíssima força i sentiment. El quadre, magnífic. Felicitats, Pilar, per la teva forma d'expressar-te'n.
Publica un comentari a l'entrada