«La invitació al viatge» (L'invitation au voyage) Charles-Pierre Baudelaire Traducció: Toni Arencón i Arias Il·lustració: Henri-Émile-Benoît Matisse

La invitació al viatge

Nena meva, germana meva,
pensa en la dolçor
per anar-hi a viure junts!

D'estimar a voluntat,
d'estimar fins a la mort
a la terra que és com tu!

Els sols mullats
dels cels ennuvolats
té per al meu esperit els encants
tan misteriosos
dels teus ulls traïdors
lluminosos a través de les llàgrimes.

Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.

Mobles lluents,
polits pels anys,
la nostra cambra ornarien;
les flors més rares
barrejant les seves fragàncies
amb el perfum subtil de l'ambre,
els rics plafons,
els miralls profunds,
l'esplendor oriental,
tot allà parlaria
en secret a l'ànima
en la seva dolça llengua natal.

Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.

Veure en els canals
dormir els vaixells
de qui és l'estat d'ànim vagabund;
és per satisfer
el teu menor desig
que ells vénen d'arreu del món.

—Les postes de sol
vesteixen els camps,
els canals, la vila sencera
de jacint i d'or;
s'adorm el món
en un càlid resplendor de llum.

Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.

Charles-Pierre Baudelaire
(París, 1821-1867)
«La invitació al viatge»
(L'invitation au voyage)

Il·lustració:
"Luxe, Calme et Volupté"
Henri-Émile-Benoît Matisse
(Le Cateau-Cambrésis, França, 1869 - Niça, França, 1954)

Traducció:
Toni Arencón Arias
«La invitació al viatge»
de l'obra:

«L'invitation au voyage»

Charles-Pierre Baudelaire

Mon enfant, ma sœur,
Songe à la douceur
D’aller là-bas vivre ensemble !

Aimer à loisir,
Aimer et mourir
Au pays qui te ressemble !

Les soleils mouillés
De ces ciels brouillés
Pour mon esprit ont les charmes
Si mystérieux
De tes traîtres yeux,
Brillant à travers leurs larmes.

Là, tout n’est qu’ordre et beauté,
Luxe, calme et volupté.

Des meubles luisants,
Polis par les ans,
Décoreraient notre chambre ;
Les plus rares fleurs
Mêlant leurs odeurs
Aux vagues senteurs de l’ambre,
Les riches plafonds,
Les miroirs profonds,
La splendeur orientale,
Tout y parlerait
À l’âme en secret
Sa douce langue natale.

Là, tout n’est qu’ordre et beauté,
Luxe, calme et volupté.

Vois sur ces canaux
Dormir ces vaisseaux
Dont l’humeur est vagabonde ;
C’est pour assouvir
Ton moindre désir
Qu’ils viennent du bout du monde.

— Les soleils couchants
Revêtent les champs,
Les canaux, la ville entière,
D’hyacinthe et d’or ;
Le monde s’endort
Dans une chaude lumière.

Là, tout n’est qu’ordre et beauté,
Luxe, calme et volupté.

ooO0Ooo

Referència:

Baudelaire, Charles-Pierre.
«La invitació al viatge»
(L'invitation au voyage)
Traducció: Arencón Arias, Toni.
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 02>
EAN: 9772014303002 02>

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html


Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010