Epigrames Venecians
Quan penso en altres jorns còm atenía
en els temps de l'anyada, saludant
pel mars a l'aureneta que venía,
pressentint la tardor tot sospirant!
Mes ara no soch res de lo que ans era:
ja ni hi ha estiu per mi, ni hi ha tardor:
senton entorn una eterna primavera
sota l'ala real del déu Amor.
Rey Mides: trista fou la historia teva,
vell famolench, quan sota de les mans
tot se't tornava or. La historia meva
es més alegre: tot se'm tornan cants.
Un sol prech vos vull fer eixa vegada,
Muses: no'm queixo de lo vostre dò;
prò quan estreny en el meu pit l'aymada,
no vull pas que se'm torni cansons, no.
"El meu coll s'engrosseix!" digué la hermosa.
"Càlmat y escoltam, dolsa criatura:
això es que Venus sobre teu ja posa
la mà divina, el cos y la cintura
esbelta deformante, el pit en flor:
ja no t'escahuen tants vestits com mudas.
Aixís al jardiner les flors caygudes
li anuncían les fruytes revingudes
que cullirà després a la tardor."
Johann Wolfgang von Goethe
(Frankfurt del Main , 1749 - Weimar, 1832)
«Epigrames Venecians»
Joan Maragall
(Barcelona, 1860-1911)
.jpg)
"El Gran Canal, Venècia"
Joseph Mallord William Turner
(Covent Garden, Londres, 1775 - Chelsea, 1851)
Referència:
Goethe, Johann Wolfgang.
«Epigrames Venecians».
Traducció: Maragall, Joan.
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036

Goethe, Johann Wolfgang.
«Epigrames Venecians».
Traducció: Maragall, Joan.
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html

Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada