El record del so esquinçat
El record de la vella casa,
de la casa antiga,
de la casa nostra.
El record de la vella escola,
de la ploma i la tinta,
i dels savis mestres.
El record dels vells de la vila
que teixien històries
amb l’ànima morta.
El record del xiprer de la plaça,
del rierol cristal·lí
i de la verda arbreda.
El record de la llar de foc,
dels hiverns freds
i la primavera.
El record del so esquinçat
de la campana gran
de la vella església.
Maria Salvà i Ferrer
(Hospitalet de Llobregat, 1960)
El record del so esquinçat
"Casa amb xiprer"
Ovidio Murguía de Castro
(Lestrove, Dodro, 1871 - ?, 1900)
Referència:
Salvà i Ferrer, Maria.
«El record del so esquinçat».
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036

Salvà i Ferrer, Maria.
«El record del so esquinçat».
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html

Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada