«El llarg camí d'escriure» Marc Freixas i Morros

El llarg camí d'escriure

Ara el què cal és continuar aquest llarg camí d'escriure,
i no parar mai.

Avui el què vull és traçar línies infinites de bellesa literària,
i tornar amb més força a clavar-me per dintre del teu món;
vull el desig fet realitat del teu rostre precís i constant,
i el teu sexe poètic es farà gran i immens al costat del meu poema
desbordat d'amor per tu.

Faig de tu el meu poema d'amor desmesurat,
i etern,
i dolç;
de mi en faré la tendríssima paraula enamorada,
i el lentíssim bellugar de les mans inquietes, de tacte fi i seductores,
i buscadores de la pell del teu cos nu, i també poètic.

He respirat en temps d'un camí, on les paraules escrites eren els
pulmons del meu record,
i avui encara ho són;
i demà, si encara res no em falla ho continuaran essent,
fins per sempre més.

Ara el què cal és continuar aquest llarg camí d'escriure,
i no parar mai;
avui toco el cel amb els ulls, i els ulls amb la terra,
i toco la terra amb les mans, i amb l'aire,
i l'aire amb les lletres,
i les lletres amb les paraules,
i les paraules amb els versos,
i els versos es toquen amb els poemes de tot el meu camí escrit,
i el camí escrit et toca a tu, i tu a mi.

I quan tu em toques a mi, respiro tranquil amb tots els meus records;
respiro poesia als quatre vents,
canto amb alegria arreu del món,
i recito el llarg camí d'escriure per no parar mai.

Marc Freixas i Morros
(Sant Pere de Riudebitlles, 1975)
El llarg camí d'escriure

Il·lustració: "Une Allée du jardin de Monet, Giverny"
Claude Monet (1840-1926)

Referència:

Freixas i Morros, Marc.
«El llarg camí d'escriure».
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html


Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010