"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Bany de sang, lament de dol»

Ernest Negre i Pons

Il·lustració: Marc Chagall


"La caiguda de l'àngel"
Marc Chagall


Bany de sang, lament de dol


Bany de sang, lament de dol.
Entre la boirina, somorta, d'un matí cansat,
exhaurit de vida, escolta
crits llunyans i murmuris entrellaçats
encara més llunyans,
alguns, potser, d'amor.

Però ja no sent enveja dels amants tendres;
aquells que passaven la nit en blanc
gargotejant rimes de goig i desamor,
com ell mateix va ser i va deixar de ser.

Desterrat del temps ocult dels éssers maleïts
ja no percep
que el cor batega sense sentiment, sense emocions,
immune a les fletxes i els dards,
i al verí, i a la llum dels teus ulls.
Els homes estan inquiets, les dones tremolen,
els infants ploren,
perceben la bèstia que ha sortit des de l'interior
d'uns ulls de vidre emmurallat que espessa la boira
trencada pel lament d'un udol,
pel lament de l'oblit, pel lament del dol.

Un lament de dol que ha emmudit la campana de l'església.
La bèstia ha provat la carn, bevent la sang escapada
a borbolls, arrencant la pell,
destrossant entranyes i trencant
fràgils espinades amb urpades letals,
sentin plaer en cometre actes de dolor incert.

Nit espectral de son fosc, malson,
on va rebre la llum intensa de la lluna
que va travessar el seu cos
convertida en mil fragments de vidre blau
i es va arrencar el cor a canvi del patiment etern
d'ella .... i d'ell, però sobretot d'ella.

L'home sense records, el monstre sense futur,
l'ex-amant tendre...
La bèstia, per fi, està lliure!
La mirada groga que coagula la sang de les víctimes.
Un nou Déu venjatiu i venjador.
Mesquí, superb, malvat, covard...
Assassí nocturn,
xuclador de vides alienes.
MALEÏT...
en lloc d'escriure rimes i sonets.
Maledicció d'amor, convertit en bèstia-home, avui, demà,
sense haver-se pogut curar, encara,
les nafres vermelloses de les palmes de les mans.


Ernest Negre i Pons
(Sant Boi de Llobregat, 1975)
«Bany de sang, lament de dol»

Il·lustració:
"La caiguda de l'àngel"
Marc Chagall
(Vítebsk, Bielorússia, 1887 – Saint-Paul de Vence, França, 1985)


Referència:
Negre i Pons, Ernest.
«Bany de sang, lament de dol».
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html

Lo Càntich - Número 2 - Primavera, 2010
Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich ha dit...

Gràcies, Ernest, per la teva col·laboració i confiar en la nostra revista.

Benvingut a Lo Càntich!

L'Equip Editorial.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]