"Retrat d'una dama"
Gustav Klimt
«Al veure't l'ànima entera»
Al veure't l'ànima entera
se'm cobrí de tendre goig:
Goig seguit de pena fera!
De primê em vaig tornar roig,
i després groc com la cera.
En tos llavis mig oberts,
beguí amor moltes vegades.
Desacert de desacerts!...
Amb les teves humorades,
me vas fê veure els ulls verds.
Quan un menos pensa, cau,
prou raó té el ditxo, i massa,
jo, de ton amor esclau,
quan me vas donar carbassa
la vrîtat, vaig quedar blau.
I tant això em va entristir,
que res em feia estar alegre;
fins que un amic em va dir:
-A tu et pintava el blanc negre,
lo mateix em feia a mi.
Llavors finí mon enuig
que no crec torni mai més
a torbar ma ànima, puix
ara per mi l'amor és
de color de gos com fuig.
Joan Maragall
(Barcelona, 1860-1911)
«Al veure't l'ànima entera»
"Retrat d'una dama"
Gustav Klimt
(Baumgarten, 1862 - Viena, 1918)
Referència:
Maragall, Joan.
«Al veure't l'ànima entera».
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036

Maragall, Joan.
«Al veure't l'ànima entera».
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html

Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada