![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
"Amor entre les ruïnes"
Edward Burne Jones
Ets callada, però quan rius...
Ets callada, però quan rius
fas que m’alegri sense voler.
Ets dolça i quan t'entristeixes
fas que es faci fosc el cel.
Sé que murmuren contra tu,
i contra mi per estar-hi de part teva,
saps que t’envegen
i que mai no et podran igualar.
Vull pensar que és veritat
el que em diuen les teves paraules,
vull creure en tu, perquè no crec
en ningú més.
Les muralles són muralles
si no deixen passar el sol.
No hi ha muralles que aturin l'amor.
Sóc vell per estimar-te com un jove,
i jove per estimar-te com un vell,
queden mesos només per a la transició.
Amb ella, és possible, que canviï el nostre amor?
Xavier Pol i Serra
(Tarragona, 1980)
«Ets callada, però quan rius...»
"Amor entre les ruïnes"
Edward Burne Jones
(Birmingham, 1833-1898)
Referència:
Pol i Serra, Xavier.
«Ets callada, però quan rius»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036
Pol i Serra, Xavier.
«Ets callada, però quan rius»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036
Lo Càntich - Número 1
Hivern, 2010
http://www.locantich.cat/2010/03/lo-cantich-numero-1-hivern-2010.html
lectures
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gràcies, Xavier, per la teva col·laboració i confiar en la nostra revista.
Benvingut a Lo Càntich!
L'Equip Editorial.
Publica un comentari a l'entrada