"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Emigrants»
'Emigrantes'

Rosalía de Castro

Traducció:  Maria Rosa G. Zellweger
Il·lustració:  Vincent van Gogh

Quatre camperols menjant (Vincent van Gogh)
"Quatre camperols menjant"
Vincent van Gogh


Emigrants


Ara l'última nit,
la nit dels tristes comiats,
i amb prou feines una llàgrima entelava
les seves pupil·les serenes.

Com el criat que deixa
l'amo que li fustiga,
arreglant el seu farcell, murmurava
gairebé amb l'emoció de l'alegria:

-Plorar! Per què? Fortuna és que puguem
abandonar les nostres humils terres;
el dur pa que ens va negar la pàtria;
per més que els estranys ens maltractin,
no ens ha de faltar a la pàtria aliena.

I els fills contents es somriuen,
i la dona, tot i que trist, es consola
amb la ferma esperança
que aquell que part ha de tornar per ella.

Pensar que han de partir, aquest és el somni
que dóna força en la seva angoixa els que queden;
tant en tu poden patir, oh pàtria,
si ja els teus fills sense dolor et deixen!


Rosalía de Castro
(Santiago de Compostela, 1837 - Padrón, A Coruña, 1885)
«Emigrantes»
(En las orillas del Sar)

Il·lustració:
"Quatre camperols menjant"
Vincent Van Gogh
(Zundert, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)

Traducció:
Maria Rosa G. Zellweger
«Emigrants»
de l'obra original:

Emigrantes

Rosalía de Castro

Era la última noche,
la noche de las tristes despedidas,
y apenas si una lágrima empañaba
sus serenas pupilas.

Como el criado que deja
al amo que le hostiga,
arreglando su hatillo, murmuraba
casi con la emoción de la alegría:

-¡Llorar! ¿Por qué? Fortuna es que podamos
abandonar nuestras humildes tierras;
el duro pan que nos negó la patria,
por más que los extraños nos maltraten,
no ha de faltarnos en la patria ajena.

Y los hijos contentos se sonríen,
y la esposa, aunque triste, se consuela
con la firme esperanza
de que el que parte ha de volver por ella.

Pensar que han de partir, ése es el sueño
que da fuerza en su angustia a los que quedan;
cuánto en ti pueden padecer, oh, patria,
¡si ya tus hijos sin dolor te dejan!

ooO0Ooo


Referència:
De Castro, Rosalía.
«Emigrants».
'Emigrantes'
Traducció: G. Zellweger, Maria Rosa.
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.01


Lo Càntich - Número 1 - Hivern, 2010
Lo Càntich - Número 1
Hivern, 2010

http://www.locantich.cat/2010/03/lo-cantich-numero-1-hivern-2010.html

Lo Càntich - Número 1 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]