"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Càntich d'amors»

Pere Serafí

Il·lustració:  Wassily Kandinsky

Parella a cavall (Wassily Kandinsky)
"Parella a cavall"
Wassily Kandinsky


Càntich d'amors


Tots quants d’Amor seguexen la carrera,
fújan sa lei cruel, falsa enemiga
que dins l’ivern sentir fa primavera
y, en mig l’estiu fredor y greu fatiga.
No esper jamés ningú, per fe sencera
tenir, que a tot perfet amant obliga,
trobar jamay pietat, que per estrena
dón amargor, torment, dolor y pena.

Axí com vol en qualque pas Fortuna,
pereix algú per ferro o mort soptada,
mas charitat universal, comuna,
fa dar al cos la terra, y de passada,
los viandants, ab pedres, d’una en una,
de poch en poch fan sepultura alçada.
Y jo morint per la senyora mia,
mai no em tirà piadosa pedra un dia.

Lo peregrí que nit y jorn camina
spera en l’alberch trobar repòs un hora.
Lo navegant, si la gran mar s’inpina,
cessa lo vent y del perill surt fora.
Lo fer soldat que en batallar s’inclina
spera campar perquè algun sanct honora.
Y en mi tostemps creix la dolor superna,
que ingratitud ma trista sort governa.

Premi sperant, treballa tot lo dia
lo laurador y lo seu cos molesta,
y un capità, que és dels soldats la guia,
per lo semblant, no tem fret ni tempesta,
y un vil pastor d’ovelles fent sa via
treballa, y pren descanç per la floresta.
Yo treballant, mai lo meu cos reposa
ni esper de ben servir ninguna cosa.

Mou-se lo vent molt fort de tramontana
ab lamps y trons y pluja tempestosa,
trenca los tronchs dels monts y terra plana,
desfà los camps ab l’aygua furiosa;
fent molt gran so de les campanes, sana
y mostra el sol la fas molt luminosa.
Mas en mi, trist, per ma desaventura
la tempestat creix sempre més escura.

Baix en l’infern, ab so de dolça lira,
Orfeu trobà pietat en sa tristura;
del gran Plutó, cantant, placà la ira,
havent d’aquell una ànima segura.
Yo, trist, que nit y jorn mon cor sospira,
blanir no puch un cor, ans més s’endura;
no bàstan prechs ni plants ni fe sencera,
ans quant més va creix més cruel y fera.

L’hom desterrat luny de sa dolça terra
spera ab lo temps tornar al ser que estava,
y hu saltejat d’una molt cruda guerra,
per temps ha pau o treva que esperava;
qui està en presó i la cadena el ferra,
libert se veu per temps, com desijava.
Yo, perseguit de tanta desventura,
no sé què esper sinó la sepultura.

Lo cervo que és nafrat cerca aygua clara
per refrescar; tenint mortal ferida,
si troba font o riu, prest se declara
de ben curar y renovar sa vida.
Tal só nafrat, mas sent que és molt avara
qui em pot donar la sanitat cumplida,
que té per bé de pura set matar-me
primer que may no vulla remediar-me.

Tot reverdeix la fèrtil primavera,
quan és passat l’ivern que el món despulla:
floreix los prats i els aucellets prospera;
a l’arbre nu fa recobrar la fulla;
dins l’aygua el peix, y al bosch tota altra fera,
tròban descans i amant qui bé els reculla.
Y en mi lo temps jamés no fa mudança,
ans sent del tot secar-se la sperança.


Pere Serafí "Lo Grec"
(1505? - Barcelona, 1567)
«Càntich d'amors»

Il·lustració:
"Parella a cavall"
Wassily Kandinsky
(Moscou, 1866 - Neuilly-sur-Seine, 1944)


Referència:
Serafí, Pere.
«Càntich d'amors»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.01


Lo Càntich - Número 1 - Hivern, 2010
Lo Càntich - Número 1
Hivern, 2010

http://www.locantich.cat/2010/03/lo-cantich-numero-1-hivern-2010.html

Lo Càntich - Número 1 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]