"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Munta sobre mi com una dona»
'Monte sur moi comme une femme'

Paul Verlaine

Traducció:  Laura Boadas i Galí
Il·lustració:  Toulouse Lautrec

El bes (Toulouse Lautrec)
"El bes"
Toulouse Lautrec


Munta sobre mi com una dona


Munta sobre mi com una dona
Que jo et besaré a la geneta.
Bé, això és tot. Ets a la mà?
Mentre et penetro, daga

A la mantega, almenys
Jo puc besar-te a la boca,
Et faré una llengua ferotge
I bruta i dolça, també!

Veig tos ulls en els quals submergeixo
Els meus fins al fons de ton cor
On mon desig neix vencedor
En una luxúria de somni.

Acaricio l'esquena nerviosa,
Els flancs ardents i freds, la nuca,
La doble graciosa perruca
del borrissol de les aixelles!

Ton cul cavalcant sobre mes cuixes
Les penetra amb son pes dolç
Mentre mon poltre es desboca
Perquè abastis el goig,

I tu gaudeixes, petit,
Doncs veig ton penis bell
Gelós per jugar son paper,
Ràpid, ràpid, s'infla, creix,

S'endureix... Cel! La gota, la perla
El futur acaba de brillar
A l'orifici rosa: empassar-la,
He de fer-ho, doncs ja esclata

Al mig del flux, és mon preu.
De posar quan abans entre mes llavis
Ton gland pesat i febril
I que descarregui sa ona reial.

Llet suprema, fòsfor diví
Flagrant flor d'ametller,
On la ferotge set pidola,
La set de tu que em devora

No obstant això, ric i generós,
El do de ta adolescència,
Combregant amb aquesta essència,
Tot mon ésser s'embriaga de felicitat.


Paul Verlaine
(Metz, França, 1870 - París, 1896)
«Monte sur moi comme une femme»
(Hombres, 1891)

Il·lustració:
"El bes"
Toulouse Lautrec
Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Montfa,
comte de Toulouse-Lautrec-Montfa
(Hôtel du Bosc, Albi, França, 1864 - Malromé, Saint-André-du-Bois, França, 1901)

Traducció:
Laura Boadas i Galí
«Munta sobre mi com una dona»
de l'obra original:

Monte sur moi comme une femme

Paul Verlaine

Monte sur moi comme une femme
Que je baiserais en gamin.
Là, c’est cela. T’es à ma main?
Tandis que mon vit t’entre, lame

Dans du beurre, du moins ainsi
Je puis te baiser sur la bouche,
Te faire une langue farouche
Et cochonne et si douce, aussi!

Je vois tes yeux auxquels je plonge
Les miens jusqu’au fond de ton cœur
D’où mon désir revient vainqueur
Dans une luxure de songe.

Je caresse le dos nerveux,
Les flancs ardents et frais, la nuque,
La double mignonne perruque
Des aisselles et les cheveux!

Ton cul à cheval sur mes cuisses
Les pénètre de son doux poids
Pendant que s’ébat mon lourdois
Aux fins que tu te réjouisses,

Et tu te réjouis, petit,
Car voici que ta belle gourde
Jalouse aussi d’avoir son rôle,
Vite, vite, gonfle, grandit,

Raidit… Ciel! la goutte, la perle
Avant-courrière vient briller
Au méat rose: l’avaler,
Moi, je le dois, puisque déferle

Le mien de flux, or c’est mon lot
De faire tôt d’avoir aux lèvres
Ton gland chéri tout lourd de fièvres
Qu’il décharge en un royal flot.

Lait suprême, divin phosphore
Sentant bon la fleur d’amandier,
Où vient l’âpre soif mendier,
La soif de toi qui me dévore

Mais il va, riche et généreux,
Le don de ton adolescence,
Communiant de ton essence,
Tout mon être ivre d’être heureux.

ooO0Ooo


Referència:
Verlaine, Paul.
«Munta sobre mi com una dona»
'Monte sur moi comme une femme'
Traducció: Boadas i Galí, Laura.
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.01


Lo Càntich - Número 1 - Hivern, 2010
Lo Càntich - Número 1
Hivern, 2010

http://www.locantich.cat/2010/03/lo-cantich-numero-1-hivern-2010.html

Lo Càntich - Número 1 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]