"Mort i Vida"
Gustav Klimt
Rastre de llops
Rastre de llops, en la nit gran,
un llarg camí queda encara,
rastre de llops, lluna plena,
home i dona per la sendera.
Rastre de llops, nit negra,
només estrelles al cel, només,
rastre de llops, lluna blanca,
minuts d'amor rera un vel.
I els observen, i els oloren,
i els vigilen, i els esperen.
Tapa un núvol la blanca lluna
i udola el mascle en senyal
d'atac, baixen després,
un rere l'altre, acorralant
la presa.
Se sent un gemec
de dona, llueix el ganivet
i, després, llança espurnes vermelles.
Una, dues, tres...
Udola el mascle i es retiren,
la cua entre les cames,
un darrere l'altre, com van arribar.
Queda, morta, la dona, i l'home
plorant, deixa anar el ganivet,
al seu costat tres llops morts, res més.
–No hi ha rastre de llops, nit de dol,
ha mort el meu amor,
no hi ha rastre de llops, lluna plena,
és nit de plors! –l’home ha cridat.
Octavi Montenegro de Cepeda
(Barcelona, 1948)
«Rastre de llops»
"Mort i Vida"
Gustav Klimt
(Baumgarten, 1862 - Viena, 1918)
Referència:
Montenegro de Cepeda, Octavi.
«Rastre de llops»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

Montenegro de Cepeda, Octavi.
«Rastre de llops»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

Lo Càntich - Número 1
Hivern, 2010
http://www.locantich.cat/2010/03/lo-cantich-numero-1-hivern-2010.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada