"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Les tres núvies del poeta»
'Las tres novias del poeta'

Juan Clemente Zenea

Traducció:  Toni Arencón i Arias
Il·lustració:  Jan Toorop

Les tres núvies (Jan Toorop)

Les tres núvies del poeta


(De l'alemany)

A Ramon de Armas y C.


Tres núvies té el poeta:
la primera és el matí,
rossa verge que s’envolta
d'un mantell d’or i de plata.

I la segona és la tarda,
la beutat morena i lànguida
que amb gases de llum fulgent
adorna el seu front pàl·lid.

–Quina és la tercera doncs?
–La nit, la més estimada,
la que entre blondes de lluna
somnolenta i trista passa.

Quan arriba la primera
amb les puntes de les ales
fa vibrar els idil·lis
sobre les cordes de l'arpa.

Al petó de la segona
surten del fons de l'ànima
amb la veu del sentiment
els romanços i balades.

La tercera ve després
la bella musa elegíaca,
oferint-li en copa d'or
la inspiració de les llàgrimes.


«Las tres novias del poeta»
A: "Cantos de la tarde", 1860
Juan Clemente Zenea
(Bayamo, Cuba, 1832 - L'Havana, 1871)

Il·lustració:
"Les tres núvies"
Jan Toorop
(Purworedjo, Illa de Java, 1858 - L'Haia, 1928)

Traducció:
Toni Arencón i Arias
«Les tres núvies del poeta»
de l'obra:

Las tres novias del poeta

Juan Clemente Zenea

(Del alemán)

A Ramon de Armas y C.


Tres novias tiene el poeta:
la primera es la mañana,
rubia virgen que se envuelve
en un manto de oro y plata.

Y la segunda es la tarde,
la beldad morena y lánguida
que con gasas de luz fúlgida
adorna su frente pálida.

–¿Cuál es la tercera entonces?
–La noche, la más amada,
la que entre blondas de luna
soñolienta y triste pasa.

Cuando llega la primera
con las puntas de sus alas
hace vibrar los idilios
sobre las cuerdas del arpa.

Al beso de la segunda
salen del fondo del alma
con la voz del sentimiento
los romances y baladas.

La tercera viene luego
la bella musa elegiaca,
y le brinda en copa de oro
la inspiración de las lágrimas.

ooO0Ooo


Referència:
Zenea, Juan Clemente.
«Les tres núvies del poeta».
'Las tres novias del poeta'
Traducció: Arencón i Arias, Toni.
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.01


Lo Càntich - Número 1 - Hivern, 2010
Lo Càntich - Número 1
Hivern, 2010

http://www.locantich.cat/2010/03/lo-cantich-numero-1-hivern-2010.html

Lo Càntich - Número 1 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Pere Abad i Sorribes ha dit...

Gràcies, Toni, per la selecció d'aquest poema i la magnífica traducció.

Pere.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]