
Les roses franques
He vist unes roses ~ d'un vermell pujat,
d'un vermell negrós ~ d'un vermell morat.
Penjaven gronxant-se ~ del mur d'un jardí;
ningú les pot heure ~ no es poden colir;
són les roses lliures ~ de la servitud,
són les roses franques, ~ no paguen tribut.
Ni de baix s'abasten ~ ni de dalt estant:
el gipó o el gerro ~ no se'n gaudiran.
Brillâ al sol veuran-les ~ des de lluny la gent,
donaran la flaire ~ al bon grat del vent;
mes cap mà atrevida ~ les apomarà
ni alenada humana ~ les mustigarà.
No, com les flors altres, ~ són de qui les vol:
són lliures, són pures, ~ són del vent i el sol.
Passaran la vida ~ gronxant-se i rient
I abrusades se les emportarà el vent.
Joan Maragall
(Barcelona, 1860-1911)
«Les roses franques»
"Les roses franques"
.jpg)
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
Referència:
Maragall, Joan.
«Les roses franques»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 01>
EAN: 9772014303002 01>

Maragall, Joan.
«Les roses franques»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 01>
EAN: 9772014303002 01>

Lo Càntich - Número 1
Hivern, 2010
http://www.locantich.cat/2010/03/lo-cantich-numero-1-hivern-2010.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada