![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Ella
Arrossegant-se, lentament, mig girant,
pel sender laberíntic ella davalla,
se't clava de cop la dolça navalla,
després, a poc a poc, va expirant.
Les paraules, una a una, es van gravant,
exprimides sense glòria de la seva mortalla,
onegen els estendards de la trista batalla,
finalitzes, victoriós, acabant.
Després del cansament penetrant,
un cop consumat l'enèsim cant,
només roman un rubor denigrant.
Estès, cansat, penses en el llit:
"Inspiració l'anomenen a aquest fet
que et rosega i et destrossa el pit".
Daniel Melo Pèrez
(Vic, 1959)
«Ella»
"El poeta viatger"
Gustave Moreau
(París, 1826-1898)
Referència:
Melo Pèrez, Daniel.
«Ella»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Melo Pèrez, Daniel.
«Ella»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Lo Càntich - Número 1
Hivern, 2010
http://www.locantich.cat/2010/03/lo-cantich-numero-1-hivern-2010.html
lectures
2 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gràcies, Daniel, per la teva col·laboració i confiar en la nostra revista.
Benvingut a Lo Càntich!
L'Equip Editorial.
Un sonet molt treballat que descriu els passos de la creació des del punt de vista de l'esforç i la lluita per treure a l'exterior allò que portem dins; però, inspiració és també la facilitat natural per exterioritzar amb fluïdesa el mateix procés creatiu.
Publica un comentari a l'entrada