"Jardí de flors"
Gustav Klimt
La meva llum
Caiguda... Trencada...
Totalment desmoralitzada.
Sense esperances reals.
Només vans fantasmes,
fantasmes de malsons,
de somnis que es repeteixen
dia rere dia, dia rere dia,
dia rere dia,
dia...
rere...
dia...
Caiguda... Trencada... Sagnant
per tots els membres
del meu jove cos.
Sense ningú a qui confiar. Sense res.
A què dedicar res? A qui?
Una llum, des de lluny,
arriba a mi. M’aixeca
un fantasma (m’enlaira).
Em reanima i se'n va.
Novament sóc jo.
Per què? No ho sé.
Però no te’n vagis
o s'anirà, amb tu, la meva llum.
Anna Cuiñas
(Barcelona, 1977)
«La meva llum»
"Jardí de flors"
Gustav Klimt
(Baumgarten, 1862 - Viena, 1918)
Referència:
Cuiñas, Anna.
«La meva llum»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036

Cuiñas, Anna.
«La meva llum»
Lo Càntich. N.1. Hivern, 2010.
Març, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036

Lo Càntich - Número 1
Hivern, 2010
http://www.locantich.cat/2010/03/lo-cantich-numero-1-hivern-2010.html
lectures
2 [ Comentar aquesta entrada ]:
Profund i amarg, però amb el punt final esperançador que no hauríem de perdre mai.
Aferrar-se a la llum. Seguir endavant. El camí sempre és llarg i tortuós, però és molt pitjor rendir-se a mig trajecte.
Publica un comentari a l'entrada