Entrevista a:
Eduard López Mercadé
"Interseccions"

Sandra Domínguez Roig
Éntrevistes: Eduard López Mercadé (Sandra Domínguez Roig)


"Interseccions"
Eduard López Mercadé


Ifeelbook Editors


Interseccions (Eduard López Mercadé)

Entrevista a:
Eduard López Mercadé

"Interseccions"

Per: Sandra Domínguez Roig

     Eduard López Mercadé (Reus, 1961) va estudiar la carrera de Dret i es va especialitzar en llenguatge jurídic. Es va iniciar professionalment com a corrector d'estil en premsa local i va col·laborar en distintes publicacions periòdiques com a dibuixant i periodista. Posteriorment ha desenvolupat una carrera administrativa en el camp ocupacional.

     Ha estat els darrers anys molt present en les xarxes socials, on manté el blog d'agitació cultural Col·lectiu d'antiartistes i ha col·laborat assíduament a la revista digital "Nervi".

     Com a narrador i poeta ha publicat de manera regular a diferents espais a la xarxa, com "Relats en Català" o "Binibook". També, diversos contes a la revista "Valors". Aquest passat mes octubre ha vist la llum el seu llibre, Interseccions, amb Ifeelbook Editors, editorial amb seu a Palma de Mallorca.

     Interseccions és un compendi de vint relats escrits en una excelsa prosa, diria que poètica fins i tot, on algunes vegades el lector ha de tancar el llibre per admirar la bellesa de les paraules.

     Eduard López Mercadé ha escrit un llibre que es va confegint amb el llegat del capítol anterior, on els personatges es van rellevant per confegir les seves petites grans històries, unes històries que conviden a la reflexió intima mentre observes per la finestra cada una de les vides que componen el llibre. Personatges quotidians amb l'ombra dels fantasmes interiors que lluiten les seves batalles sense defallir en l'intent de viure. De totes les edats i gènere es van passant la torxa il·luminada per mostrar-te un nou bocí de llum.

Eduard López Mercadé

     SD: Estimat Eduard, després de llegir el llibre, una imagina que els personatges eren dins teu fa molt de temps, que s'han covat amb tu, fins que han decidit prendre la iniciativa de mostrar-se al món. Quan comença l'aventura d'interseccions?

     L'aventura aquesta comença farà uns quatre anys, com a conseqüència d'un repte dins el web "Relats en català", que crec que tots coneixeu bé. Es tractava de fer un relat curt assumint algunes normes mínimes, i un seguit de paraules obligatòries. Això em va obligar a ser molt concís i precís, cosa que va afectar la meva manera d'escriure, que fins llavors tendia a un cert barroquisme en el llenguatge i a esplaiar-se en les descripcions. A partir d'aquells primers relats vaig anar fent la resta, aplicant aquest nou estil.

     Un cop els vaig tenir enllestits, es van quedar a un "calaix" informàtic. Va ser l'atzar, la sort, o el destí, que em va fer trobar una adreça d'email, precisament al teu blog, d'una nova editorial que no sabia ni on estava localitzada. D'això fa ara més d'un any. Els editors, pel que m'han dit després, de seguida van creure en el llibre, però el procés d'edició ha trigat uns mesos.

     SD: El llibre és molt original ja que no hi ha un fil conductor. Quan pensava en interseccions, pensava en personatges que es creuaven entre ells per motius d'atzar, i, en canvi, vas descrivint la història a partir de l'últim personatge del capítol anterior. Deixa'm felicitar-te per aquest fet. Aquesta manera ha estat fortuïta o intencionada?

     Va ser intencionada, així ho vaig calcular a partir dels dos o tres primers relats. Els vaig anar escrivint consecutivament, en el mateix ordre que apareix al llibre, amb una excepció: el conte "Glòria del matí". El tenia escrit de feia uns anys, i el vaig encabir fent encaixar la seqüència de personatges. He de dir que responia a un estil molt diferent, i els editors m'ho van assenyalar, de manera que el vaig revisar totalment, i vaig escurçar-lo suprimint tota una primera secció que en la versió definitiva queda reduïda a un parell de frases. També els editors em van aconsellar suprimir uns quants contes, alguns dels quals ja havia publicat a la revista "Valors", cosa que va suposar haver de revisar algun altre per respectar la concatenació.

     En realitat, ho vaig veure com un conjunt des de gairebé el principi. Jo partia de la imatge de les relacions humanes com una analogia amb els mapes d'una ciutat, on carrers i avingudes es creuen formant interseccions, cruïlles, o tracen paral·leles o quasi paral·leles que no arriben a trobar-se. Com un plànol redueix a dues dimensions múltiples plans superposats d'una ciutat, en aquest llibre es redueix a uns instants, uns contactes fugissers, el continu entrellat de vides que conforma un mapa virtualment infinit de relacions. He deixat que un cert atzar resolgui el retrat d'aquestes relacions, d'aquestes trobades entre éssers humans que poden o no esdevenir més duradores. En tot cas, la narració no va més enllà. En ocasions pot mirar al passat per explicar el present fugaç que queda atrapat al relat, però després, com si diguéssim, obre la mà i deixa que els personatges continuïn amb la seva vida ja fora de camp.

     SD: Sempre he pensat que escrivim el que llegim, que d'alguna manera la nostra escriptura s'impregna d'allò que admirem de la resta, quins són els teus referents?

     Com acostumo a dir, vaig tenir com a lector dues grans il·luminacions, separades uns pocs anys al final de la meva adolescència: Julio Cortázar, primer, amb un recull de contes d'una edició molt econòmica que corria per casa, i William Faulkner, després, a través d'una troballa en un lloc de saldos de la seva obra mestra Luz de agosto. Amb els anys he devorat tot el que han escrit. Un i altre m'influeixen fins al punt de resultar perillosos per a la meva escriptura, ja que inevitablement l'acaben "contaminant", però tinc moltes altres influències, sens dubte. Pla va ser el meu primer autor català que vaig llegir a fons. Confesso que tinc bastants mancances en la literatura catalana, no tant en la poesia, però sí en la narrativa. Sempre m'havia decantat més per l'americana contemporània, tant del nord com del sud. De la literatura europea puc destacar Kafka i Dostoievski, i en els últims anys Conrad i Henry James –que és bàsicament europeu encara que nord-americà d'origen-.

     SD: En quant de temps has escrit Interseccions?

     Aproximadament en un any, descomptant el conte anterior que he citat, que ve de bastant enrere.

     SD: Llegint el teu blog "col·lectiu d'antiartistes" de seguida t'adones que ets al davant d'un escriptor amb una increïble capacitat per copsar fins a l'últim detall de cada lectura, fins i tot allò que passa desapercebut al lector habitual. Si haguessis de fer una petita ressenya d'Interseccions quins trets destacaries?

     Destacaria en primer lloc aquesta visió molt respectuosa amb la intel·ligència del lector que he insinuat abans: no dono tots els detalls de les vides que es presenten en un moment i lloc molt delimitats. Principalment, perquè situo el narrador a peu de carrer, com si diguéssim, al mateix nivell que el lector. D'altra banda, però, multiplico els punts de vista sobre les relacions que queden descrites per tal de no quedar-nos amb una sola visió. Estem lluny de seguir un narrador omniscient que coneix tots els aspectes de l'entrellat que ens descriu. Deies tu mateixa que els encreuaments de personatges poden obeir a un motiu de pur atzar. Bé, penso que ens queda la incògnita de si el mateix atzar és el que governa la vida dels personatges, o darrere d'aparents casualitats s'amaga la força de la fatalitat, d'un destí preestablert. També aquí deixo al lector ser lliure per decidir.

     En segon lloc, remarco el que ja he comentat, s'usa un llenguatge depurat, concís, per evitar extensions excessives, que es correspon a la voluntat d'evitar descripcions reiteratives. Això no vol dir que no s'obri pas un llenguatge amb un cert to poètic. De vegades he usat aquesta aproximació. El llenguatge poètic és deliberadament ambigu, permet suggerir més que precisar, i això em permetia, novament, deixar marge a la interpretació del lector.

     En definitiva, el llibre conforma una representació petita i modesta, però per això mateix única i irrepetible, d'aquest univers de relacions que dia a dia es donen a qualsevol racó del nostre planeta, fonamentalment a les aglomeracions urbanes. Un univers que tendeix a l'infinit però on, a la fi, sempre donem voltes als grans temes: l'amor, la mort, la fidelitat, la traïció, la solitud... Crec que tothom se sentirà identificat amb almenys alguna de les situacions que s'hi plantegen.

     SD: Eduard, des de l'equip de Lo Cántich t'agraïm molt que hagis respost aquesta entrevista i et desitgem el millor dels èxits.

Interseccions (Eduard López Mercadé)
Interseccions
Eduard López Mercadé


Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
«Entrevista a: Eduard López Mercadé»


Referència:
Domínguez Roig, Sandra.
«Entrevista a: Eduard López Mercadé»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«Poema Visual núm. 174»

toni prat

Poema Visual núm. 174 (toni prat)


"La poesia visual per a mi, no és res més que poesia... i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l'inconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida...".
toni prat
Poesia Visual (toni prat)

www.poemesvisuals.com


Referència:
prat, toni.
«Poema Visual núm. 174».
A: Poesia Visual
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>

ISSN 2014-3036-N.25

«Mama»

Iris Borda García

Il·lustració:  Mary Stevenson Cassatt

El bes de la mare (Mary Stevenson Cassatt)

Mama


Em vas regalar la vida
i me l'has seguida regalant
amb un amor tan gran
que m'ha servit d'escola.
La primera a estimar-me
i en llegir amb mi cada nit
i en donar-me la maneta
passejant entre tants llibres
mentre teixíem el meu somni.
Pel miracle d'aquells petons
que m'espanten la por,
i per perdonar-me tot allò
pel que la resta em condemnava.
Perquè més d'una vegada
has estat el meu motiu
ara et dic: gràcies, mama.
I abans no alcis la mirada
per dir-me paraules d'amor,
deixa'm que t'esclareixi
que jo a tu també, i molt.


Iris Borda García
(Vilanova i la Geltrú, 1991)
«Mama»

Il·lustració:
'El bes de la mare (Mary Stevenson Cassatt)'
"El bes de la mare"
Mary Stevenson Cassatt
(Allegheny City, Pennsilvània, 1844 – Le Mesnil-Théribus, França, 1926)


Referència:
Borda García, Iris.
«Mama»
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«El conte de l'espurneta del Sol:
Un viatge d'aventura a la Terra
(Primera Part)»

Liudmila Liutsko

Associació de Relataires en Català - ARC

El conte de l'espurneta del Sol (Liudmila Liutsko)

El conte de l'espurneta del Sol:
Un viatge d'aventura a la Terra
(Primera Part)

Liudmila Liutsko

Col·lecció Camí del Sorral - Número 22
Lo Càntich - ARC
Desembre, 2014

Pàgines: 66 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
Interior en colors
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 22>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303224 22>


Comprar llibre

Adquirir 'El conte de l'espurneta del Sol' - Bubok - Llibre            Adquirir 'El conte de l'espurneta del Sol' - Lulu - Llibre


Comprar ebook-pdf

Adquirir 'El conte de l'espurneta del Sol' - Bubok - ebook-pdf       Adquirir 'El conte de l'espurneta del Sol' - Lulu - ebook-pdf


Carta al lector

     El conte de l'espurneta del Sol: un viatge d'aventura a la Terra està adreçat als meus preferits lectors i lectores, des de nens i nenes fins als adolescents més madurs, quan encara pot quedar alguna gota de memòria d'estat natural de la infància. És apte per a totes les edats; sobretot per a la gent creativa i imaginativa, o tal vegada per als filòsofs o els savis. Utilitzaré el llenguatge del grup més petit, el dels nens, ja que la resta ho pot entendre (si s'esforça una mica); però, per als nens, entendre els adults, o el llenguatge d'un professional o d'un científic, potser sigui més complicat. Així, doncs, ho faré amb un conte, amb un llenguatge una mica més comprensible i senzill, que també és més ric en imaginació i en creativitat, i per això, en alguns aspectes, més competent. Quines coses són reals i quines són fruit de la imaginació, us ho deixo al vostre criteri, ja que de vegades les veritats semblaran poc reals (hi trobareu aquí unes històries que us poden sorprendre) i les inventades semblaran realitat. Qui ho sap? De tant en tant, els escriptors inventen coses en els seus llibres, com per exemple un robot, i després els enginyers o els científics els fabriquen en el món mate-rial, i així, les idees creatives obren el camí per als inventors de tota mena. Esperem que aquestes criatures artificials siguin de bona natura i utilitat, encara que és bastant difícil preveure totes les finalitats que poden haver-hi.

     Sembla que m'he oblidat d'anomenar la categoria de la gent adulta "normal"; és a dir, la majoria dels que ja no creuen en contes i deprecien el món dels fills i pensen que aquestes coses són infantils i innecessàries, creient que el seu món, creat per la societat existent o per la moda temporal, té unes prioritats diferents. A ells no puc dir-les res, però no descarto que tinguin remei. Qualsevol dia poden experimentar un sentiment d'enyorança de l'estat innat, quan eren petits i no tenien les preocupacions de la vida diària adulta... Sempre pot haver-hi un moment d'aquests. I és bo que hi sigui... Només demanaria un favor a aquests adults que són molt “adults”: si els vostres fills us fan una pregunta, almenys escolteu-los amb l'atenció adequada i responeu des del respecte. Ells tenen dret a gaudir de les seves pròpies visions sobre el món.

     Resumint, aquest llibre és un conte que recull fets de la vida real i coneixements científics, una mica acolorits per la fantasia o la imaginació creativa, que també reflecteix una de les realitats de la ment i que predisposa al desenvolupament del pensament creatiu i a no prendre els fets amb una única interpretació. I per això és molt recomanable per als pares, per als mestres i per als educadors. És ideal per a totes les persones amb ments inquietes, curioses per saber, com són els savis petits, els quals solen ser ignorats pels adults a causa de les seves presses diàries. També aquest llibre és ideal per als adults "infantils", ja que no és un defecte o immaduresa fer interpretacions i presumir en la seva llestesa, sinó que és un do, un do que assenyala la capacitat innata de creació i de justícia veritable intacta. És un do molt gran. Feliciteu-vos si el teniu!

     Per aquells que han triat aquest llibre per llegir, us desitjo Bon Viatge! Espero que hi gaudiu molt i pugueu veure la vostra vida a la Terra des de l'espai i tenir així una visió global de les coses que hi succeeixen. Per a les ments més inquietes i curioses, podeu enviar les vostres preguntes, dubtes, opinions i comentaris (si voleu, poseu el vostre nom inventat). I si els comentaris o les qüestions són interessants o gracioses, sortiran en la propera part de l'aventura.

L'autora del conte


Tast:


El Sol, la Terra i el Sistema Solar.
Diàleg del Sol amb la seva filleta abans del seu viatge a la Terra.

     El Sol, ple d'energia immensa, irradiava la seva essència per tot arreu de la Galàxia, i aquest era el sentit més important de la seva existència: podia donar i mantenir la vida dels altres, un dels valors més apreciats en el món creat. Els rajos que sortien del seu cor —el centre o nucli— arribaven a espais tan allunyats de les bores del Sistema Solar que, de vegades, era difícil d'imaginar-s'ho. Des de l'harmonia i l'amor del seu cor, enviava la música als espais més foscos i freds, perquè hi poguessin sentir aquest amor càlid, despertar de la nit negra i veure el joc preciós dels colors, com ho pot fer, per exemple, la llum blanca visible.

El Sol i la Terra - Font: NASA
El Sol i la Terra: els rajos del Sol
proporcionen llum i vida a la Terra
(Font: NASA)


     La Terra era un dels planetes més bonics de la Galàxia. La seva atmosfera reflectia la llum solar convertint-la en color blau i semblava una joia preciosa, com si fos una perla a l'espai negre de l'Univers, tal com l'apreciaven alguns dels seus afortunats habitants: els astronautes que podien veure-la des de l'espai.

La Terra, des de l’espai - Font: NASA/ESA/Alexander Gerst
La Terra, des de l’espai
(Font: NASA/ESA/Alexander Gerst)



'El conte de l'espurneta del Sol (Liudmila Liutsko)'
"El conte de l'espurneta del Sol:
Un viatge d'aventura a la Terra
(Primera Part)"
Liudmila Liutsko



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«El conte de l'espurneta del Sol:
Un viatge d'aventura a la Terra
(Primera Part)»

Liudmila Liutsko
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«Terra humida»

Glòria Calafell

37è Premi de Poesia Marià Manent
Viena Edicions

Terra humida (Glòria Calafell)

Terra humida

Glòria Calafell

37è Premi de Poesia Marià Manent
Viena Edicions
Col·lecció: Poesia, 185
Pàgines: 72 - Mides: 13,5 x 20,5 cm - Enquadernació: Rústica amb solapes
ISBN: 9788483308059


Pròleg:
Vicenç Llorca

"Aquest llibre és un llibre essencial, construït a partir de la mirada, tendra i intel·ligent alhora, d'una poeta que forja els seus versos al voltant de dues grans columnes de sentit que vertebren el conjunt de l'obra [...] el tòpic del tempus fugit [... i ...] el cant a l'absència dels éssers estimats."


Glòria Calafell

Va néixer l'any 1947 a Barcelona, ciutat on resideix. Llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona, ha exercit de professora de llengua i literatura catalanes a l'IES Forat del Vent de Cerdanyola de Vallès, entre altres instituts de secundària.

Des que era una criatura que ha escrit i ha alternat les classes amb la seva passió per l'escriptura. Ha guanyat diversos primers premis de poesia: 2008, «Jalpí i Julià» de Sant Celoni amb Pronòstics del temps (2009); 2009, «Sant Antoni» del Perelló amb Morfologia del vent; «Martí i Pol» de CCOO de Barcelona amb Digues, foll, quina cosa és oblit; 2010, «Certamen Literari Ciutat de Vila-real» amb No.m fall recort del temps; i 2013, «Marià Manent de Poesia» amb Terra humida.

Té publicats els poemaris No.m fall recort del temps (2009), La semàntica del temps (2010) i Basaments catalogats(2012, finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna).

A part de col·laborar en publicacions com la revista de literatura Espais, Lo Càntich i Barcelona, Ciutat d'Oci, també ha participat en diferents poemaris col·lectius: Primer Llibre de Poemes, Tensant el vers, Llibertat, L'estimem perquè és la nostra i Paraula d'Espriu.

Des de la seva fundació, forma part de l'Associació de Relataires en Català (ARC).

Presentació de Terra humida (Glòria Calafell)

L'acte de presentació, a càrrec del prologuista de Terra Humida, el poeta Vicenç Llorca, es va celebrar el dia 22 de novembre de 2012, durant la gala de lliuraments dels Premis Literaris de Premià de Dalt 2014

Properes presentacions:

20 de gener de 2015 - A les 19h. - A la Biblioteca de Sant Andreu amb Abacus Sant Andreu. Presentació: Marta Pérez i Sierra, escriptora, poetessa i dinamitzadora cultural.

10 de febrer de 2015 - A les 19h. - A la llibreria Alibri de Barcelona. Presentació: Cristina Coca, pintura i professora de dibuix i pintura.

3 de març de 2015 - A les 19 h. - A la llibreria La impossible de Barcelona. Presentació: Montse Assens, escriptora, poetessa i pintora.


Tast de Terra humida:


Matèria indefensa

"...Perquè l’Amor és fort com la Mort,
i el Desig, inclement com el Sepulcre"
del Càntic dels càntics de Salomó

Sota l'exultació del sol,
guaito el teu son i l'au oculta
amb bec golafre que menja de tu.
Si sabés com, lluitaria
per la matèria indefensa que ets
quan el sofriment t'abat.
Sento una força, però,
—vehement i imperceptible—
que remou focs de desig i record;
obeeix l'amor i combat la mort
amb l'agulló inclement
          de l'esperança.


El dolor és un botxí de sang corrupta a qui respons amb un fràgil sospir. Amb la teva mà entre les meves, arrabasso a l’aire i al terra el que resta del silenci.


Precisió

Com una lliçó de classe,
vas parlar molt poca estona
amb veu de curs esgotat.
Amatent, t'escoltava.
Vaig aprendre com és de contundent
la precisió lèxica.


Starbucks

T’espero a l'Starbucks de la cantonada.
Cafè amb llet immens
—bullent com New York—
Et vas acostar
i el blau gastat dels texans era més jove
i el cabell no se t'esclarissava
i com t'afavorien les Ray Ban!
T'has atansat, també
i els texans et són balders
i les ulleres són diferents
i duus un sobre a la mà
i a la boca una sola paraula.

Ara sé que el significat del mot ve de la ràbia i dels ulls que no admeten llàgrimes. Com un cupcake, se n'obre un altre d'impassible en el cel del cafè amb llet.


'Terra humida (Glòria Calafell)'
"Terra humida"
Glòria Calafell



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«Terra humida»
Glòria Calafell
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«L'aranya»

Juan F. Ojeda

Il·lustració:  Odilon Redon

L'aranya que somriu (Odilon Redon)

L'aranya


     No sé com va entrar l'aranya per l'interior de la meva oïda. El doctor Puig afirma que aquesta és l'única via d'entrada que ell considera com la més raonable. Suposo que després es va anar obrint camí, a poc a poc, fins a arribar a alguna zona molt concreta del meu cervell. Llavors va ser quan vaig començar a sentir el desig de menjar insectes. Els caçava com podia i els devorava crus. Cada vegada, però, havia de dedicar-li més temps a aquesta afició. Quan vaig descobrir que la meva saliva, en assecar-se, es convertia en fils de seda, vaig teixir una tela a la meva terrassa. Una teranyina enorme. Em va proporcionar moltes captures, moltes preses. De tota manera, una única tela, per molt profit que em donés, no satisfeia totes les meves necessitats. Així que vaig teixir noves xarxes, per tot l'edifici on visc, malgrat el descontentament inicial de la comunitat de veïns.

     "Puc extreure-li l'aranya, amb el material adequat", m'explica el doctor Puig. "No serà gaire dolorós", afirma. Sembla ben convençut.

     Somric, sense dir-li res. Encara no sap que els ous de centenars de nadons-aranya estan a punt de fer eclosió. I que ell, atrapat en la meva última xarxa, es convertirà en el primer aliment dels meus anhelats fills.


Juan F. Ojeda
(Madrid, 1979)
«L'aranya»

Il·lustració:
'L'aranya que somriu (Odilon Redon)'
"L'aranya que somriu"
Odilon Redon
(Bordeus, França, 1840 - Paris, França, 1916)


Referència:
F. Ojeda, Juan.
«L'aranya»
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«La cançó de la morfina»
(La canción de la morfina)

Julián del Casal

Traducció:  Ismael Guerrero
Il·lustració:  Santiago Rusiñol

La morfina (Santiago Rusiñol)

La cançó de la morfina


Amants de la quimera,
jo calmaré el vostre mal:
sóc la joia artificial,
que és la joia veritable.

Isis que esquinça el seu vel
empolvorat de diamants,
davant els ulls amants
on fulgura l'anhel;

encantadora sirena
que atrau, amb la seva cançó,
cap a la oculta regió
en què defalleix la pena;

bàlsam que cicatritza
els llavis d'oberta nafra;
astre que mai no s'apaga
sota la cendra gelada;

vermella columna de foc
que guia el mortal perdut,
fins al país promès
d'on no retorna després.

Guardo, per fascinar
el que sento al voltant,
delits com l'amor,
secrets com la mar.

Tinc les àuries escales
de les celestes regions;
dono al cos sensacions;
presto a l'esperit ales.

Percep el cos adormit
pel meu màgic sopor,
sons en el color,
colors en el so.

Puc fer en un instant
amb el meu poder sobrehumà,
de cada gota un oceà,
de cada còdol un diamant.

Davant la mirada freda
de qui cobdícia un tresor,
aboca cascades d'or,
en golfs de pedreria.

Davant els bards sensuals
de boja imaginació,
obro la règia mansió,
dels gaudis orientals,

on odalisques belles
de rosacis cossos lleugers
cenyeixen, amb blanques mans,
fresques corones de roses

i alcen un himne sonor
entre el fum perfumat
que exhala l'ambre cremat
en peveters d'or.

Qui m'ha provat una vegada
mai no m'abandonarà.
Quina altra embriaguesa trobarà
superior a la meva embriaguesa?

Tant el meu poder abasta
que amb mi han oblidat
la seva misèria el desgraciat
i la seva opulència el monarca.

Jo venço la realitat,
il·lumino el negre arcà
i faig del dolor humà
dolça voluptuositat.

Jo sóc l'únic bé
que mai va engendrar el tedi.
Res iguala el poder meu!
Dins meu hi ha un Edèn!

I ofereixo al mortal desig
l'ésser que ferí la sort aspra,
amb la calma de la Mort,
la dolçor del Leteu.


Julián del Casal
(L'Havana, 1863-1893)
«La cançó de la morfina»
(La cançó de la morfina)
"Hojas al viento", 1890

Il·lustració:
'La morfina (Santiago Rusiñol)'
"La morfina"
Santiago Rusiñol
(Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931)

Traducció:
Ismael Guerrero
«La cançó de la morfina»
de l'obra:

«La canción de la morfina»

Julián del Casal

Amantes de la quimera,
yo calmaré vuestro mal:
soy la dicha artificial,
que es la dicha verdadera.

Isis que rasga su velo
polvoreado de diamantes,
ante los ojos amantes
donde fulgura el anhelo;

encantadora sirena
que atrae, con su canción,
hacia la oculta región
en que fallece la pena;

bálsamo que cicatriza
los labios de abierta llaga;
astro que nunca se apaga
bajo su helada ceniza;

roja columna de fuego
que guía al mortal perdido,
hasta el país prometido
del que no retorna luego.

Guardo, para fascinar
al que siento en derredor,
deleites como el amor,
secretos como la mar.

Tengo las áureas escalas
de las celestes regiones;
doy al cuerpo sensaciones;
presto al espíritu alas.

Percibe el cuerpo dormido
por mi mágico sopor,
sonidos en el color,
colores en el sonido.

Puedo hacer en un instante
con mi poder sobrehumano,
de cada gota un océano,
de cada guija un diamante.

Ante la mirada fría
del que codicia un tesoro,
vierte cascadas de oro,
en golfos de pedrería.

Ante los bardos sensuales
de loca imaginación,
abro la regia mansión,
de los goces orientales,

donde odaliscas hermosas
de róseos cuerpos livianos
cíñenle, con blancas manos,
frescas coronas de rosas

y alzan un himno sonoro
entre el humo perfumado
que exhala el ámbar quemado
en pebeteros de oro.

Quien me ha probado una vez
nunca me abandonará.
¿Qué otra embriaguez hallará
superior a mi embriaguez?

Tanto mi poder abarca
que conmigo han olvidado
su miseria el desdichado
y su opulencia el monarca.

Yo venzo a la realidad,
ilumino el negro arcano
y hago del dolor humano
dulce voluptuosidad.

Yo soy el único bien
que nunca engendró el hastío.
¡Nada iguala el poder mío!
¡Dentro de mí hay un Edén!

Y ofrezco al mortal deseo
del ser que hirió ruda suerte,
con la calma de la Muerte,
la dulzura del Leteo.

ooO0Ooo


Referència:
Del Casal, Julián.
«La cançó de la morfina».
(La canción de la morfina)
Traducció: Guerrero, Ismael.
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.159.684
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 30/09/2014

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]