"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Últim número editat:
Número 30 - Circumloqui, 2016
31 de març de 2016
'Històries quotidianes (Maria Teresa Galan i Buscató)'
"Històries quotidianes"
(Maria Teresa Galan i Buscató)
ARC
'Com la lluïssor d’un estel extingit (Carles Ferran)'
"Com la lluïssor d’un estel extingit"
(Carles Ferran)
ARC
A l'altre costat de la pell (anna rispau - montse assens)
"A l'altre costat de la pell"
(anna rispau - montse assens)
ARC
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos
actius


Número 31 - Data prevista de publicació: finals d'agost de 2016

«Ballarines de blau»

Edgar Degas

Ballarines de blau (Edgar Degas)


Edgar Degas
(París, 1834-1917)
«Ballarines de blau»
'Ballarines de blau (Edgar Degas)'


Referència:
Degas, Edgar.
«Ballarines de blau».
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

«INÈDITS»
Revista de creació literària

Núm. 9 - Juliol 2016

INÈDITS - Revista de creació literària - Núm. 9 - Juliol 2016

INÈDITS

Revista de creació literària
Núm. 9 - Juliol 2016


https://ineditsrevista.wordpress.com/2016/07/08/editorial-n-9-inedits/


Editorial

L’estiu ja truca a la porta i damunt la taula tenim la planificació de les esperades, somniades i desitjades vacances. Mar, muntanya, relax, activitat... Haurem de triar una opció i preparar els dies d’oci per tal de gaudir-los ara, per endavant, i després, quan els puguem viure de ple. Però també cal tenir present redactar la relació de lectures que volem fer al llarg de l’estiu, i entre elles no hi pot faltar el número d’Inèdits que ara us presentem.

Per fer-vos cinc cèntims del primer conte us plantejarem una qüestió: us heu preguntat mai com seria la nostra vida si poguéssim assolir tot allò que desitgem? Aquesta és la proposta de Dreams, el conte de Ramona Solé, i l’autora ens situa en una època indeterminada en la qual aquest somni és possible. Ara bé, la fina línia entre il·lusió i realitat de vegades pot convertir-se en un conflicte difícil de superar. Toni Arencón Arias ha estat l’artista encarregat d’il·lustrar la història, i la imatge que ens ofereix reflecteix a bastament les interferències i trastorns que pot tenir la son i, de retruc, el somni.

Aquest joc amb la realitat també el trobem en el conte d’Anna Maria Porquet, que per segon cop col·labora amb la revista Inèdits. En la seva història, Margarides arran de mar, la protagonista viu i condueix la seva vida pels camins que ella mateixa determina, i només al cap dels anys, en trobar-se emmirallada en una situació semblant a aquella que va marcar-li el futur, té l’oportunitat de valorar la decisió presa. Montse Assens, amb la seva il·lustració, ens sintetitza els diversos elements simbòlics que destaquen com a emblema d’aquesta història.

I per acabar, el personatge amb el qual s’inicia la història d’Un simi troba el buit al mar, el conte de Francesc Barrio, es desperta malmès, ressacós i totalment desubicat. Ni tan sols el petit espai que podria contemplar des de l’holo-finestra, si aconseguís aixecar-se, l’ajudaria a situar-se. Però quan sí que ho faci haurà d’enfrontar-se a la realitat d’aquell matí, i després de tot un seguit de peripècies l’autor ens condueix a un final que el nostre il·lustrador, Ramon Navarro Bonet, ha sabut reflectir amb el traç inconfusible del seu estil simbòlic i despullat.

D’una o altra manera, en clau futurista, intimista o de ciència-ficció, els tres contes del número d’estiu d’Inèdits ens parlen dels somnis i de les il·lusions, ens parlen de les vides que podem viure si ens allunyem de la nostra realitat, de les decisions preses i del futur al qual ens aboca el caminar. Lectures totes tres que, per altra banda, de ben segur us faran una grata i amena companyia aquest estiu.

Bona lectura!

Equip editorial


'INÈDITS - Revista de creació literària - Núm. 9 - Juliol 2016'
INÈDITS
Revista de creació literària
Núm. 9 - Juliol 2016



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«INÈDITS»
Revista de creació literària
Núm. 9 - Juliol 2016

Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

«Un dinar qualsevol»

Joan Munné Martínez

Il·lustració:  Esmeralda Vallverdú

Conill amb allioli (Esmeralda Vallverdú)

Un dinar qualsevol


     El restaurant no està gens malament. Una típica masia catalana ben condicionada, però sobretot molt ben conservat el seu esperit pagès.

     Hem fet saber al cambrer que som fumadors i ens ha fet passar a la terrassa exterior. L'emparrat ben atapeït fa una ombra agradable. Travessem la terrassa fins a l'altre extrem, en un raconet, on el cambrer senyala una taula per a dos. Una mica en diagonal a nosaltres, a l'esquerra, una parella que volta la cinquantena són els únics comensals a aquella hora.

     Ell segur que passa dels cinquanta. Vesteix uns pantalons de ratlles negres i blanques, d'una tela semblant a la dels pijames i una camisa de coll Mao, d'un color indefinit, entre castany i gris de mànigues llargues amb els botons dels punys descordats que li donen un aire força bohemi.

     Però sobretot m'hi fixo per la cara granelluda, record potser d'una memorable verola o d'un acne campió. Uns cabells ja escassos, deixats de la mà de Déu, completen una certa imatge romàntica que agrada a algunes dones.

     Ella, encara que la veig mig d'esquena, sembla tota una dama. Un vestit suau i lleuger de color crema en tons pastel dibuixen uns contorns força interessants encara. Deu estar entre els quaranta i els cinquanta, aquella edat indefinida que dóna tant d'esplendor a les noies que han estat uns bombons i els anys i el sol no han aconseguit fondre.

     El vestit li deu arribar tot just per sobre dels genolls un cop dreta, però ara, asseguda, se li ha arremangat ben amunt i deixa veure un bon tros de cuixa.

     La Carla s'ha assegut d'esquena a ells i a mi no em queda més alternativa que aguantar l'àpat amb el paisatge forçat de la cara de cràter.

     La Carla té vint-­i-­quatre anys tan esplèndids com prometedors. Un vestit arrapat de tirants que gairebé no deixa res a la imaginació. Riallera i optimista de mena, no pots restar massa estona en silenci al seu costat. Sempre té tema de conversació. Sempre troba quelcom que la sorprèn, sempre troba quelcom que li interessa. Tret que tingui el mòbil a les mans.

     Pel que fa a mi, poca cosa. Jo mateix no em veig la cara i sóc poc amic dels miralls. Estic de tornada de tot sense haver anat mai enlloc. Panxut i calb, de cada any que passa em sobren més setmanes.

     El cambrer ha pres la comanda i ha portat les begudes. Un "Costers del Segre" negre per a mi i la infal∙lible coca-cola per a la Carla.

     M'entren ganes de pixar.

­     —Vaig a rentar-­me les mans un moment.

     La Carla fa que sí amb el cap, sense deixar de moure els polzes sobre el teclat del mòbil.

     Els lavabos són pràctics. No dic macos perquè no sé què poden tenir de bonic uns lavabos.

     M'atanso a l'urinari i començo a descarregar.

     —Hòstia, tio. T'estàs cardant aquesta mossa? Quina enveja!

     Sense deixar la feina giro el cap una mica i em trobo el cara­-cràter al meu darrere. M'encén la sang, però no paro.

     —­Caguntot! Si jo enganxo una bagassa com la que tens tu, segur que no em calen tantes pastilletes blaves...

     Ja m'està inflant els pebrots el paio aquest. Mentre no para de garlar i fer riallotes, jo acabo i m'espolso convenientment, em giro, li poso les dues mans a les espatlles i li etzibo un cop de genoll a les pilotes. Cau a terra cargolant­-se de dolor i sembla que la pell de la cara se li hagi estirat una mica.

     —És la meva filla, cabró.

     No me'l torno a mirar. Em rento les mans i surto deixant­-lo amb el seu somni humit estroncat.

     Torno a taula i la Carla ja ha començat amb el primer plat. Hem demanat escalivada tots dos i ella s'ha afegit força oli i pebre. Jo me la menjo tal com me l'han dut.

     Després d'una estona, el cara-cràter travessa la terrassa recomponent la figura a cada pas. Encara deu tenir les boles enganxades als budells. S'asseu i parla amb la dona. No sé de què parlen, si del cop que li he donat o de com de malparit ha estat ell, però la dama es gira i em mira. Jo no li trobo cap retret al seu esguard.

     La trobo molt atractiva i em sembla veure un somriure dissimulat. Però segur que m'ho imagino.

     Sóc molt donat a les fantasies, jo.

     No sé de què comença a parlar la Carla. D'alguna cosa del facebook o de twitter. No li faig cas, però sóc amable i li vaig fent que si amb el cap o expressions de sorpresa o enuig segons sigui el seu to de veu en dir-­m'ho. Sóc tot un expert, jo, en aquestes coses. Amb sa mare hi tenia la mà trencada.

     Acabem l'escalivada, més o menys alhora, la Carla i jo, i mentre esperem, ens fumem una cigarreta.

     Ella un ros i jo un puret de la mida d'una cigarreta, però que triga molt més a consumir­-se. Fumant tranquil em pot durar vint minuts ben bé. El granellut i la dama ja s'estan acabant el segon plat i ella ha girat el cap un parell de cops per trobar­-me la mirada. Jo començo a pensar que és massa coincidència i deixo que la imaginació desbarri del tot.

     Ella s'aixecaria i de manera quasi imperceptible em faria que la seguís. Entraríem als lavabos de senyores i sense més contemplacions cardaríem com bojos. Serien unes postres majestuoses per a un gran dinar...

     La Carla em baixa del núvol amb la seva xerrameca. Coi de noia! Però ara sí que hi paro atenció.

     Parla d'un noi que comença a fer-­li el pes i m'ensenya una foto al mòbil. Sembla un xicot alegre i ben plantat. Des d'ara mateix comença a caure'm malament. Li pregunto en quina fase estan i si el pobre noi té futur.

­     —Futur en deu tenir, però no sé pas si amb mi. De moment, al llit s'ho munta bé...

     Somriu i jo també. És una bona deixebla. Sempre li he insistit que no s'ha de barrejar el sexe amb l'amor. Sovint, potser massa sovint, no tenen res a veure una cosa amb l'altre.

     Em torno a fixar en la dama. Juraria que el final del vestit ha pujat una mica més. M'està ensenyant tota la cama dreta, pràcticament. L'entrecuix se'm comença a fer­ incòmode.

     El cambrer ens porta el segon. Apago el puret. Conill a la brasa per a mi i una costella de vedella per a la Carla. A ells els hi porten les postres. El cara-­cràter ha demanat crema catalana i ella una copa de sorbet de llimona i cava. Li han clavat una gran neula al bell mig del gelat perquè vagi xarrupant si vol. I com xarrupa!

     Els seus llavis molsuts i d'un vermell sobrecarregat envolten la neula i les seves galtes succionen aquell fluid espès i s'encongeixen per fer el buit i jo m'expandeixo per sota dels pantalons.

     Frustrat, ataco al conill i li foto un parell de queixalades a la ronyonada. És la part que més m'agrada però no m'ajuda a concentrar-­me. Suco la cuixa a l'allioli i escuro l'os pla del cap damunt i buido el got d'un glop. Me'l torno a omplir. Ja m'he fotut més de mitja ampolla i entro momentàniament en un desfici carnívor. Els ossos s'amunteguen. Costelleta a costelleta les passo entre les dents deixant-­les ben pelades.

     Però la dama s'ha proposat no deixar-m­e tranquil. Mig girada —evidentment perquè jo la vegi— sosté amb tres dits l'últim tros de neula, ablanida pel gelat, i lentament se l'introdueix a la boca. Una última gota s'escapa de la neula i se li escorre per la barbeta. Sense deixar que caigui l'arreplega amb l'índex i el llepa, lasciva.

     I jo allí, amb la meva filla i l'esquelet desmuntat d'un conill!

     A la merda el conill. Enretiro el plat, bec un altre got de vi i torno a encendre el puret. La Clara s'ha cruspit més de la meitat de la costella i demana una altra coca-­cola. En Granellut em llambrega de tant en tant, però el seu esguard no conté cap tipus de sentiment. És total la indiferència. Com si no hagués passat res en absolut. Ja s'han begut dues ampolles de vi. Potser ja ni ho recorda. La dama em torna a mirar. S'inclina cap endavant per dir­-li quelcom al paio i s'aixeca. Deixa caure el vestit i ho arregla una mica. Quan em passa per davant em pica l'ullet. Ho ha fet? Tio, que t'estàs deixant anar... No, no. Sí que m'ha picat l'ullet. Tant se val. Si és sí, sí. I si és no, ja ho veurem.

     —­Vaig un altre cop al lavabo, eh? —li dic a la Carla.

­     —Si no beguessis tant... —fa ella sense aixecar el cap de la costella.

     No ho sé, però suposo que ha anat al lavabo i faig cap allà. Al menjador interior tampoc hi ha gaire gent. No ho dubto gens. Veig la silueta d'unes faldilles enganxades a la porta i l'obro sense pensar-­m'ho.

     Ella està d'esquena, rentant-se les mans. Aixeca els ulls a través del mirall i em somriu. Per a mi això és un sí. Em baixo els pantalons i li aixeco el vestit i em clavo al seu cul. Ella s'eixarranca una mica i reposa els avantbraços sobre el marbre del rentamans. Enretiro les calces i entro sense trucar. Em quedo allà dins quiet sentint l'escalfor. Ella gemega i tensa els músculs. Encara ho té tot ben ferm. Ara surto i torno a entrar. I empenyo i torno a empènyer i ella gemega i jo torno a empènyer. Se me'n fot el que ella sent o si sent alguna cosa. Jo vaig a la meva. Ni tan sols me l'estic tirant a ella. M'estic cardant el cara­-cràter. Un altre dia s'ho pensarà abans d'obrir la boca. I continuo empenyent amb força uns quants cops més i acabo dins seu. Ella tremola una mica i deixa escapar un siiií molt fluixet. Sembla que també s'ho ha passat bé la senyora.

     Surto d'ella i m'eixugo amb una tovallola de paper. Tampoc és que em passi cada dia això i no sé ben bé com comportar­-me'n. Li dic adéu i gràcies. No cal ser mal educat. Surto del lavabo de senyores sense que ningú s'adoni.

     La Carla ja ha demanat les postres. Per a mi carquinyolis amb vi ranci i ella s'ha demanat una copa de sorbet de llimona. Mentre xarrupa una mica de gelat penso en tots els entrecuix que aixecarà.

     Jo mullo un carquinyoli al vi i me'l fico a la boca. No m'he rentat les mans i rere l'aroma del vi ranci hi trobo una salabror vaginal que em fa sentir cofoi.


Joan Munné Martínez
(Barcelona, 1960)
«Un dinar qualsevol»

Il·lustració:
'Conill amb allioli (Esmeralda Vallverdú)'
"Conill amb allioli"
Esmeralda Vallverdú


Referència:
Munné Martínez, Joan.
«Un dinar qualsevol»
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

«A la mort»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració: Evelyn De Morgan

Azrael (Evelyn De Morgan)

A la mort


Vaig veure en un somni que la mort s’apropava,
a lloms d’un cavall blanc i pur,
amb ales de colom, perles als ulls i llengua de roses.

Em va dir que era la mort, però no la vaig creure,
perquè la mort va a lloms d’un cavall negre com la nit,
amb ales de corb, ulls de foc i llengua de serp.

La mort té un rostre lliure,
enviada pel diable o per un àngel furtiu,
arriba quan menys se l'espera,
no la busquis, ella et trobarà allí on fugis
en l’hora desconeguda.

No sé on s’amaga, si al mar o a la terra,
o al reclau més proper,
o pot ser darrere dels núvols,
o d’aquells estels
que engalanen el cel,
ni el mateix univers ho sap de cert.

Abans que vingui cercar-me,
travessaré els rius porpres,
m’hauré vestit de gala,
hauré degustat les fruites més saboroses
i besat els llavis més dolços.

Potser és el camí de la llibertat,
aquella llibertat
que em porti a través de les ones,
que sublims coronen
els cors que mai moren.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«A la mort»

Il·lustració:
'Azrael (Evelyn De Morgan)'
"Azrael"
Evelyn De Morgan
(Londres, Anglaterra, 1855-1919)


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«A la mort».
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

VI Concurs de portades
per a il·lustradors i dissenyadors
"Comuniquem-nos!"

Associació de Relataires en Català



VI Concurs de portades
per a il·lustradors i dissenyadors
"Comuniquem-nos!"


Associació de Relataires en Català (ARC)


Convocatòria

Data d'inici: 01/07/2016
Data de finalització: 31/08/2016

Benvolguts i benvolgudes,

Des de l’Associació de Relataires en Català ens complau fer públiques les bases de la sisena edició del Concurs ARC de Portades, amb l’objectiu de seleccionar la imatge que obrirà el recull de relats Comuniquem-nos!.

Bases:

1. Participants: el concurs és obert a qualsevol persona, sense limitació d’edat. Cada autor/a podrà participar, de forma individual o col·lectiva, amb un màxim de TRES imatges originals (d’autoria pròpia).

2. Tema: “Comuniquem-nos!”.

3. Tècnica i format: La tècnica és lliure (dibuix, pintura, fotografia, collage...). El format de l’obra ha de ser vertical (mida mínima i proporcionada: 17 cm. d’altura x 16 cm. d’amplada). Resolució mínima de la imatge: 300 ppp (equivalència: 2008p x 1890p). No s’ha d’incloure cap text en la il·lustració.

4. Presentació: les obres s’han de lliurar a l’Associació de Relataires en Català (ARC), per correu electrònic, a l’adreça concursos.arc@gmail.com, en format jpg, amb l’assumpte “VI Concurs de portades”. S’inclourà un document que durà per nom “Dades personals”, on figurarà el nom i els cognoms dels autors o autores, el nom artístic (si escau), la data de naixement, l’adreça i el telèfon de contacte. Si es tracta de menors d’edat, cal adjuntar l’autorització dels pares o tutors legals per participar en aquest concurs.

5. El període de recepció d’originals s’obrirà el dia 1 de juliol de 2016 i es tancarà a les 24:00h. del dia 31 d'agost de 2016.

6. Les obres presentades, que no compleixin aquestes condicions, no seran admeses.

7. Els autors/es de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions i/o modificacions.

8. La Comissió de Concursos de l’Associació de Relataires en Català (ARC) seleccionarà l’obra guanyadora que serà la imatge de portada del recull Comuniquem-nos!. Així mateix es reserva el dret de seleccionar aquelles obres que, per la seva qualitat, adquireixin la condició de finalistes. En aquest cas serien incloses en els fulls interiors del recull.

9. El premi consisteix en la publicació de l’obra com a portada del llibre Comuniquem-nos!. L’autor o autora de l’obra guanyadora rebrà tres exemplars del llibre i un diploma acreditatiu. Els finalistes rebran un diploma acreditatiu.

10. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic durant l’acte de lliurament de premis i presentació del recull, amb totes les obres premiades i finalistes. Serà el dia dissabte 29 d'octubre de 2016, d'11.00 a 14.00 hores, a la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte (Carrer de Provença, 480, Barcelona), durant la II Trobada ARC de Literatura en Català.

11. Els autors i autores de l’obra premiada i finalistes, pel fet de participar en el concurs, autoritzen a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure les obres en aquest recull i la seva difusió pels mitjans habituals de l’ARC, fent servir reproduccions, parcials o totals, amb les adients referències d’autoria. En cas que, per qualsevol circumstància, l’edició no es pogués dur a terme, s’informaria d’aquest fet a través del lloc web de l’ARC i les imatges quedarien a disposició dels autors i autores.

12. La Comissió de Concursos de l’ARC es reserva el dret a interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista. La presentació dels originals pressuposa l’acceptació de totes i cadascuna de les bases, incloent-hi l’autorització de publicació de les obres presentades, així com dels drets i obligacions que se’n deriven.

'VI Concurs de portades'

Associació de Relataires en Català
Barcelona, 26 de juny de 2016


Referència:
VI Concurs de portades
«Comuniquem-nos!»
Associació de Relataires en Català
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Juliol, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.338.669
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 30/09/2015

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]