«Poema Visual núm. 176»

toni prat

Poema Visual núm. 176 (toni prat)


"La poesia visual per a mi, no és res més que poesia... i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l'inconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida...".
toni prat
Poesia Visual (toni prat)

www.poemesvisuals.com


Referència:
prat, toni.
«Poema Visual núm. 176».
A: Poesia Visual
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>

ISSN 2014-3036-N.25

«Cosins llunyans i altres contes»

Diversos autors

17è Premi de narrativa curta per Internet Tinet
(Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2013-2014)

Viena Edicions

Cosins llunyans i altres contes (Diversos autors-Cossetània Edicions)

Cosins llunyans i altres contes

Diversos autors
17è Premi de narrativa curta per Internet Tinet
(Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2013-2014)

Cossetània Edicions
Col·lecció: Narrativa, núm. 85
ISBN: 978-84-9034-253-4
Nombre de Pàgines: 120
Mides: 13 x 21 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
Data primera edició: Setembre del 2014


     Aquest llibre recull el conte premiat (Cosins llunyans, original de Pau Berenguer Soriano) en el 17è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2013-2014) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar, els autors dels quals són: Pau Berenguer Soriano, Marta Salinas, Josep M. Palau i Garrabou, Ivan Carbonell i Iglesias, Toni Arencón i Arias, Ester Farran Nacher, Rafel Mollar i Gumbau, Xavier Serra Guasch, Assum Guardiola i Pujol, Eduard Vidal, Daniel Recasens Salvador, Núria Curcoll Vallès, Meritxell Guitart Andreu, Eduard Batlle Pomar i Cinta Farnós Brull.

     Cosins llunyans és un relat carregat de "fina ironia i divertida representació del poder", segons va destacar el jurat encarregat de concedir el premi. L'autor, Pau Berenguer Soriano (Sueca, 1978), és professor de Geografia i Història d'Educació Secundària i Llicenciat en Història per la Universitat de València en l'any 2001.


Cosins llunyans i altres contes (Diversos autors-Cossetània Edicions)
Cosins llunyans i altres contes
Diversos autors
Cossetània Edicions


Culturàlia


Referència:
«Cosins llunyans i altres contes»
Diversos autors
17è Premi de narrativa curta per Internet Tinet
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«43 Premis Octubre»

Edicions Tres i Quatre

València, 2014

43 Premis Octubre

43 Premis Octubre

Edicions Tres i Quatre
València - 2014

Dissabte, 25 d'octubre de 2014, en el tradicional sopar a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, es van lliurar els 43 Premis Octubre convocats per l'editorial valenciana Tres i Quatre.

Premi Andròmina de Narrativa

A l'obra: Trencatenebres, de l'autor Juli Alandes.

El jurat, format per Vicenç Villatoro, Laia Climent i Pere Antoni Pons, ha considerat que la novel·la "és una obra calidoscòpica contextualitzada en la Guerra Civil que s’allunya dels tòpics".

En paraules d'en Juli Alandes, professor d'ensenyament secundari i novel·lista, "és un fresc històric que recorda la història del País Valencià des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil. El fil conductor és una sèrie d'assassinats narrats des d'un punt de vista múltiple".


Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia

A l'obra: Febrer, de l'autor Jordi Mas.

Sobre el sentit que es pot extraure de la seva obra, el mateix Jordi Mas, llicenciat i doctor en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha avançat que "hi ha una imatge central d'una noia caminant per un paisatge (el meu poble, Santa Coloma de Queralt), el recorregut es fa durant la quaresma i és una mena de reflexió sobre la fertilitat en general".

El jurat, format per Sam Abrams, Miquel Bezares i Teresa Pasqual, ha considerat que l'obra és "una proposta sòlida, coherent i delicada amb el resultant de ser un llibre ple de sensibilitat i de gran aportació a la literatura catalana".


Premi Joan Fuster d'Assaig

A l'obra: El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici, de l'autor Albert Sáez.

El jurat, format per Joan Culla, Rosa Solbes i Pau Viciano, considera que "ha estat una decisió presa per unanimitat. Un treball viscut i molt recomanable per als estudiants i per al gran públic".

L'assaig de l'Albert Sáez –doctor en periodisme per la Universitat Ramon Llull– "és una reflexió de com les xarxes socials qüestionen el periodisme com l'hem fet fins avui. Hi ha gent que pensa que el qüestiona fins al punt de fer-ho desaparèixer, i el llibre el que intenta és explicar que hi ha una possibilitat perquè no desaparegui, que és que el periodisme retorni als seus orígens i recuperi les funcions per a les quals la gent el va inventar".


Guardonats Premis Octubre 2014
Guardonats Premis Octubre 2014

'43 Premis Octubre'


Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«43 Premis Octubre»
València, 2014.
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«Els Dorments»

Josep Maria Repullés Pey

Il·lustració:  Carles Melis

neurocel (Carles Melis)

Els Dorments


     Escolteu-ho bé. No tinc gaire temps. Sóc un antisistema i m'he infiltrat a l'ordinador central. Us he de dir que tot el que veieu és mentida. Són somnis induïts que un ordinador us ha implantat al cervell. Explicar què va passar, perquè hagi succeït això, em portarà una mica de temps i espero que no m'enxampin, sinó formaré part del sistema, com vosaltres.

     Tot va començar fa uns cent anys. Un científic amb bones intencions va descobrir que el cervell funcionava per ones elèctriques i que mitjançant un líquid, que ell va crear, podia viure sense cos. Creia que això podria tenir aplicacions a la medicina i saber alguna cosa més del cervell humà, però els poderosos van descobrir una altra cosa més important. Quan el cervell treballa emet electricitat, que ben conduïda és capaç de fer funcionar qualsevol aparell elèctric. Llavors van crear el sistema GRAF, que en un primer moment tan sols va ser investigació pura i dura; però quan va haver-hi la crisi energètica ho van posar en marxa a gran escala.

     En un principi, el sistema GRAF consistia que la gent que tenia malalties terminals, que no eren cerebrals, abans que morissin els extreien el cervell, l'introduïen en un líquid que el mantenia en bon estat i que, connectat a la xarxa, proporcionava energia a tot el sistema. El cervell de la persona pensava que encara estava viu, ja que l'ordinador central recopilava els records i els hi feia viure la vida una i una altra vegada.

     Sembla que no és dolent per als cervells, que en el fons no saben que ja no tenen cos i que tan sols segueixen "vivint" un bucle dels records que ja han passat. Però es van adonar que, quan estaven tristos, estressats o infeliços, els cervells generaven més energia. Un dels científics més propers al poder va començar a introduir pensaments negatius i altres modificacions als records de tots, i així aconseguiren incrementar en un 100% el volum d'electricitat del sistema. Alguns cervells van entrar en malalties cerebrals o en coma, però tot i així van continuar. Imagineu-vos en cent anys com és GRAF d'immens. Milers i milers de cervells vivint vides, patint per la subsistència i tan sols per generar més i més energia.

     Però la medecina ha evolucionat molt en cent anys i cada cop hi ha menys morts i la gent viu més, necessitant més i més energia. La solució va ser fer servir a gent considerada "prescindibles", encara que no tinguessin malalties. Ha arribat un punt que no sé fins a on arribaran i tothom té por.

     Us he explicat tot això perquè podeu fer alguna cosa per alliberar-vos i descansar d'una vegada. Sigueu feliços, intenteu viure el millor que pugueu, allibereu-vos dels mals pensaments i, si tots ho feu, aconseguireu col·lapsar el sistema i l'hauran de desconnectar. En els vostres pensaments està que tot torni a ser com abans i que la vida segueixi el seu camí.

     Ho sento, us voldria explicar moltes coses més, però ja venen els vigilants de seguretat. Si puc, algun dia em tornaré a connectar. Adéu.


     P.D. Tot aquest relat és una fal·làcia. Quin ésser humà faria una cosa així a una altra persona per tan sols aconseguir energia, poder i el seu benestar?


Josep Maria Repullés Pey
(Manresa, Bages, 1956)
«Els Dorments»

Il·lustració:
'neurocel (Carles Melis)'
"neurocel"
Carles Melis


Referència:
Repullés Pey, Josep Maria.
«Els Dorments»
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«Podré estalviar?»

Gemma Matas Gustems

Il·lustració:  Clara de Jaume

50 euros i els Reis d'Orient (Clara de Jaume)

Podré estalviar?


     S'acosta Nadal. El nen està assegut al sofà del menjador al costat del seu avi. Tots dos, interessats, miren una peli que fan per la tele.

     Com sempre, en un dels punts més culminants, tallen i es posen a fer anuncis. L'avi s'aixeca i passant la mà carinyosament pels cabells del petit, aprofita el moment per anar al lavabo i quedar tranquil.

     El noiet comença a perdre la paciència veient una vegada i una altra les mateixes imatges, que si perfums, que si bombons quan vénen els amics, que si roba molt elegant, que si joguines, joguines?... es queda seriós i meditatiu. Tot d'una els seus ulls miren fixament el televisor i per l'expressió de la seva cara, sembla talment que estigui en un altre món.

     L'avi torna del lavabo i, en veure'l tan concentrat mirant la pantalla, es diu interiorment: "Millor que no el molesti, si jo tingués vuit anys com ell, segur que també estaria així, ja parlarem després".

     Per fi s'han acabat els anuncis i torna a començar la pel·lícula. L'expressió del nen torna a ser normal i segueix l'argument amb tot interès. És de ciència-ficció. Qualsevol es posa a badar en moments i experiències com les que viuen els protagonistes!!!

     En una altra banda de la casa se sent la veu de la seva germaneta, que no para de xerrar amb la iaia. Segur que en un altre moment hauria pensat: "Mira que n'és de pesada. No callarà, no", però està tan abstret amb el que veu, que ni s'adona que hi és.

     Després d'una bona estona, tornen a començar amb els anuncis. Aquesta vegada l'avi no s'aixeca. Agafa un llibret de sudokus que hi ha a la vora seu. Agafa també el boli i decideix passar l'estona entretingut fins que s'acabin. Sembla que cada cop facin els mateixos. Interiorment riu i pensa. "Nois, estem en crisis, només poden anunciar els que encara poden remenar l'olla amb bon foc, i que duri". Veu el seu nét amb cara d'avorriment i amb tota la intenció d'aixecar-se, però quan ja gairebé està a punt de posar-se dret, tornen a començar els anuncis de les joguines. S'asseu bé i es torna a mirar la pantalla amb tot interès.

     En aquest moment apareix la "xarrapeta". Acaba de sentir alguna cosa d'un joc que a ella li interessa molt i no és qüestió de perdre-s'ho. S'asseu molt a la bora del seu avi i segueix mirant i escoltant, calladeta, i pendent d'allò que ensenyen i del que diuen, no sigui que hi hagi alguna altra joguina que també valgui la pena i l'hi hagi passat per alt.

     L'avi els contempla a tots dos i diu en veu alta: "Vuit anys i quatre anys, que us duri la innocència i la felicitat que porta".

     La iaia, que s'ho ha estat mirant des de la porta, no pot evitar comentar: "Apa, per la cara que feu tots dos, déu n'hi do la carta com serà de llarga".

     Arribant aquí, s'acaba el silenci de la petita i comença a parlar altra vegada. Ara encara més alt i més ràpid que abans. Ha d'explicar tot el que acaba de veure sense perdre temps. Aquesta vegada sí que es tomba el seu germà. "Xist", li diu, però ella ja és a mig passadís i ni el sent.

     S’ha acabat la pel·lícula, l’avi li pregunta:

     —Què nano, t’ha agradat?

     —Molt —contesta el seu nét.

     S'ha fet tard i arriba l'hora de marxar. No passen ni cinc minuts quan sona el timbre de la porta. És el seu pare que els ve a buscar. Un cop ha saludat, espera que s'acabin d'abrigar bé amb l'ajut de la iaia tot dient: "Fa molt fred, eh. Sortiu ben tapats".

     Quan ja estan llestos, s'acomiaden fins a l'endemà i retornen cap a casa seva. El pare obre la porta, entren tots dos corrent a fer un petó a la mare que està acabant de posar el sopar a taula. Els abraça a tots dos a l'hora, un per cada banda, i els hi fa un bon petó, tot dient: "Sort que us he fet una sopa ben calentona i ben bona, perquè esteu gelats".

     Es renten les mans, s'asseuen a taula i comencen a menjar. De cop i volta se sent la veu del nen amb un to pensatiu, com si fes estona que estigués rumiant alguna cosa i ara ho digués en veu alta: “Mare, si ens has trobat freds a nosaltres, tots aquells nens que al cole els hi doneu roba, com han d'estar? Tots reben anoracs i bufandes?"

     La petita, seguint la conversa, sigui per casualitat o sigui perquè pensa en el complement que falta del conjunt, hi afegeix: "I guants i gorres?"

     Tant el pare com la mare, deixen de menjar per un moment. Es miren sorpresos i, instintivament, es miren també els seus fills. La mare s'adreça al nen i li diu: "Com és que em preguntes això?". El nen se la mira seriós i li respon: "Mira, no sé, he pensat que si nosaltres, tot i anar abrigats, hem passat fred, com s'ho deuen fer aquells nens? Saps què?", continua, "Jo tinc dos anoracs i una jaqueta, perquè no els en passes un?". I referint-se a la seva germana hi afegeix: "I ella també en té de sobres. No necessitem tanta roba".

     La mare no sap que dir. Se sent emocionada per la reacció del nen i el pare intenta ajudar-la mirant de comentar alguna cosa relacionada amb el tema, fins que ella estigui en condicions de proporcionar-li la resposta adequada. Per fi li respon: "Som molts que els intentem ajudar". El nen sembla que queda convençut i segueix sopant.

     Van passant els dies i arriba la Nit de Nadal. Es reuneixen a casa dels avis i la "iaia de tots", juntament amb els seus tiets i el seu cosinet, que és la primera vegada que celebra la festa amb ells. L'any passat encara no hi era.

     L'avi té preparat el tió, fa acostar-se els nets, tot dient: "Au, primer el més petit, apa, la seva mare que el porti cap aquí i que piquin el tió plegats. Ara, això sí, tots a cantar, eh, o no cagarà res".

     No els hi ha de repetir dues vegades. Tota una colla de veus entonen el "Caga tió! Caga turró! Si no cagues ben fort, et donaré un cop de bastó!!!".

     Quan el tió ja ha cagat prou, tots deixen el regalets rebuts a un lloc que no facin nosa i s'entaulen per fer el sopar de Nadal.

     En acabar, la "iaia de tots" agafa la bossa, l'obre i treu tres sobres. Dóna el que correspon a cada un i els hi diu: "Aquest és un regalet que us vull fer a tots tres". Cadascú agafa el seu sobre. El del petit l'agafa la seva mare, però això no impedeix que la curiositat sigui la mateixa dels seus dos nebots. Tots tres s'hi troben un bitllet de 50 euros. Els dos grans s'aixequen molt contents a fer un petó a la iaia, i el petitó li tira amb la maneta, ajudat per la seva mare.

     Ja és molt tard però tots plegats s'ho han passat tan bé, que ni s'han adonat de l’hora que era. Decideixen marxar cap a casa, s'acomiaden els uns dels altres i queden per retrobar-se l'endemà per celebrar el Nadal tots plegats.

     Fa estona que els dos germans i els seus pares ja són al llit, dormint plàcidament, però tot d'una, el nen es desperta i es queda mirant expectat al seu voltant. És fosc i no hi veu res. Es queda quiet, desvetllat. Té la sensació d'haver-hi somiat alguna cosa que no sap explicar, però que l'ha deixat inquiet i no aconsegueix tornar a agafar el son.

     Tot d'una, recorda el bitllet de 50 euros que li ha regalat la iaia i pensa en quina cosa es podrà comprar primer. Hi ha tantes que li agraden que li serà difícil de triar. Segueix pensant i nota una sensació com de fred. S'adona que està una mica desabrigat. La roba no el cobreix bé. La tira ben amunt i segueix pensant.

     No sap com, però en sentir el fred, el seu pensament ha canviat totalment. Se'n recorda de la conversa que va tenir dies enrere amb la seva mare, en referència a aquells nens que passaven fred i també li ve a la memòria el comentari que hi va afegir: “Molts no tenen ni roba, ni tan sols joguines”. Això a ell li resultava difícil d'entendre i li va contestar: "T’equivoques mare, joguines sí. Els Reis passen per tot arreu". La mare, en sentir això, respongué: "Sempre i quan els nens escriguin una carta demanant-ne, però com que el que tenen és fred i fins i tot alguns també gana, i veuen que els seus pares també, prefereixen demanar roba que els abrigui o alguna cosa per menjar".

     Aquest comentari li va quedar tan gravat, que ha aconseguit treure-l'hi el son.

     Torna a recordar el bitllet de 50 euros i es diu a si mateix: "PODRÉ ESTALVIAR i no gastar-me'ls? Si la mare em pregunta com és que no em compro res, li diré que m'esperaré a veure què em porten els Reis i llavors ja decidiré. No sé si s'ho creurà o si seré capaç de fer-ho. Sóc molt mal gastador".

     Sense ni adonar-se, torna a agafar el son i dorm d'una tirada fins l'endemà.

     Van passar els dies i en arribar el cinc de gener, abans d'anar-hi a veure la cavalcada com feien cada any, el nen va cridar la mare perquè anés un moment a la seva habitació.

     Ella, mentre hi puja, li va donant preses tot dient: "Apa, afanyat, a veure si arribarem tard".

     En entrar, va veure que el nen ja estava arreglat i que inclús portava la jaqueta posada. Es va fixar amb un sobre que portava a la mà i li va semblar llegir el nom. Semblava el sobre que li havia donat la iaia la Nit de Nadal.

     Quan li anava a preguntar que era allò, el nen se l'hi acostà, el va obrir i li va donar el bitllet de 50 euros dient: "És perquè els donis a algun dels tres Reis, potser al negre que és el que porta més coses i li diguis que són perquè, si encara hi són a temps, portin joguines per aquells nens que demà no en podran tenir cap. Si els hi dic jo segurament que no em farien ni cas, però tu sabràs com convèncer-los. Expliques molt bé les coses".

     La mare abraçà el seu fill molt fort i plorant d'emoció li digué: "No dubtis que els sabré convèncer. No caldran gaires explicacions, ho entendran de seguida".


Gemma Matas Gustems
(Barcelona, 1950)
«Podré estalviar?»

Il·lustració:
'50 euros i els Reis d'Orient (Clara de Jaume)'
"50 euros i els Reis d'Orient"
Clara de Jaume
(Hernani, País Basc, 1982)


Referència:
Matas Gustems, Gemma.
«Podré estalviar?»
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«Els cabells»

Henri-Edmond Cross

Els cabells (Henri-Edmond Cross)


Henri-Edmond Cross
(Douai, França, 1856 - Saint-Clair, França, 1910)
«Els cabells»
'Els cabells (Henri-Edmond Cross)'


Referència:
Cross, Henri-Edmond.
«Els cabells».
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

Vè Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
«El cicle de la vida»


Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio

Vè Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
«El cicle de la vida»


Associació de Relataires en Català


Convocatòria

Data Inici: 01/11/2014
Data Final: 20/05/2015


Bases

1. El Vè CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "EL CICLE DE LA VIDA" tindrà la durada d'un curs literari: des del mes de novembre de 2014 al mes de maig de 2015 (ambdós inclosos).

2. Poden participar autors i autores amb obres originals i inèdites, no premiades en altres certàmens, escrites en català i que s'adiguin a les bases de la convocatòria.

3. El concurs és obert a qualsevol persona, sense limitació d'edat.

4. Modalitats de participació:

     a) Mitjançant la inscripció gratuïta al portal literari Relats en Català (RC) i la publicació de les obres, directament pels autors i autores, clicant l'opció de participar en el concurs que s'habilitarà a tal efecte. Aquesta inscripció és gratuïta. (www.relatsencatala.cat).

     b) Mitjançant l'enviament d'un correu a l’adreça concursos.arc@gmail.com, adjuntant en format word un document amb l'obra (amb el títol i el nom -o pseudònim- de l’autor/autora) i un altre arxiu-plica (amb el títol, el pseudònim, el nom i cognoms, l'adreça, el DNI, la data de naixement i el telèfon de contacte). Les obres seran penjades al portal literari Relats en Català (RC) per l'organització del concurs.

5. La temàtica general del concurs duu per títol EL CICLE DE LA VIDA, i cada mes hi haurà un subtema diferent, relacionat amb les etapes de la vida. Aquest és el quadre resum:

ConvocatòriaSubtema
Novembre 2014: Naixement
Desembre 2014: Infància
Gener 2015: Adolescència
Febrer 2015: Joventut
Març 2015: Maduresa
Abril 2015: Vellesa
Maig 2015: Mort

6. Un/a mateix autor/a pot participar en totes les convocatòries mensuals; però únicament amb un relat per mes. S'entén, per participant, una sola persona física. En cas que un/a autor/a enviï més d'un relat en una mateixa convocatòria mensual, ja sigui amb el mateix pseudònim o amb més d'un, es desqualificaran totes les seves obres d'aquell mes. També, si es detectés, que un autor/a s'ha presentat amb diversos nicks o pseudònims, quedaria automàticament desqualificat/da del concurs.

7. Els relats hauran d'enviar-se dins els primers 20 dies de cada mes, per tal que l'equip d’editors tingui temps d'aprovar i validar cada publicació. L'organització del concurs no es fa responsable de la correcta valoració dels relats enviats amb posterior a aquesta data.

8. Les obres presentades no podran superar l'extensió màxima de 2.000 caràcters (espais inclosos). Els relats que no compleixin aquesta condició no seran admesos. Els/les autors/es de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se pública la decisió de la Comissió de Concursos, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions i/o modificacions.

9. Mensualment, el Jurat del Concurs, llegirà i valorarà tots els relats presentats durant el mes en curs. Per cada subtema hi haurà 7 obres seleccionades (aquelles que obtinguin la puntuació més alta) que assoliran la condició de finalistes.

10. Els equips dels programes literaris i culturals de les ràdios col·laboradores, amb la periodicitat que pertoqui a cada programa, faran la lectura per antena dels relats finalistes de cada mes, a més d'aquells altres que, a criteri de les ràdios, també seleccionin per llegir-se en antena.

11. Finalitzat el concurs, un Jurat extern a l'ARC realitzarà la valoració final dels relats finalistes al llarg del certamen i en triarà tres premis principals. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic durant l'acte de lliurament de premis i presentació del recull amb totes les obres premiades i finalistes. Oportunament s'informarà del dia, lloc i hora.

12. La dotació del Vè Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "El cicle de la vida" s'estableix en:

1r premi: 400,00 euros i 5 exemplars del recull.
2n premi: 200,00 euros i 5 exemplars del recull.
Premi d'Honor: 200 euros i 5 exemplars del recull (exclusiu pels associats a l'ARC; amb la consideració que si el primer o el segon premi recauen en associats, el premi d'honor es convertiria en un tercer premi, dotat amb 100 euros i 5 exemplars del recull).
Premi Extraordinari, no monetari i 5 exemplars del recull, a l'associat/da de l'ARC amb més relats finalistes.
Finalistes: 1 exemplar del recull per a cada autor/a finalista de les convocatòries mensuals.

13. En cas que el/la mateix autor/a obtingui més d'un dels premis principals detallats en el punt anterior, se li atorgaria només el de major quantia i el següent finalista rebria la condició de premiat.

14. Les obres premiades i finalistes seran editades en un volum col·lectiu editat per l'ARC. Els autors i autores de les obres, pel fet de participar en el concurs, autoritzen a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure els seus relats en aquest recull i a la difusió dels textos pels mitjans habituals de l'ARC. En cas que, per qualsevol circumstància, l'edició no es pogués dur a terme, s'informaria d'aquest fet a través del lloc web i els textos quedarien a disposició dels respectius autors i autores. Pel fet de participar en la convocatòria, els/les autors/es autoritzen a l’ARC a fer-ne difusió i promoció del concurs fent servir reproduccions parcials o totals de les obres, amb les referències adients d'autoria, en qualsevol mitjà publicitari (revistes, premsa, ràdio, TV, cartells, webs i blocs, etc.).

15. L'equip de la Comissió de Concursos es reserva el dret, previ acord amb la resta de membres de la Junta, a interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

16. La presentació dels originals pressuposa l'acceptació de totes i cadascuna de les bases, incloent-hi l'autorització de publicació de les obres presentades, així com dels drets i obligacions que se'n deriven.

'Concurs ARC de Microrelats'

Barcelona, octubre de 2014

Per a qualsevol dubte o aclariment
ens podeu escriure un correu electrònic a l'adreça:
concursos.arc@gmail.com


Referència:
Vè Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
«El cicle de la vida»
Associació de Relataires en Català
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.159.684
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 30/09/2014

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]