Notes biogràfiques:
«Joan Brossa»

Josep Maria Corretger i Olivart
Notes biogràfiques: Joan Brossa


Joan Brossa

(Barcelona, 1919-1998)

L'adéu a Joan Brossa. Un mag de la Poesia Visual


Per: Josep Maria Corretger i Olivart

El xai es menja l'herba
L'home es menja el xai
L'alosa es menja l'insecte
L'esparver es menja l'alosa
L'un es menja l'altre
El xai devora l'herba
Demà l'home devorarà el xai
Sense la mort la vida fóra impossible.

«Dossier»

     Aquest fou un dels darrers poemes que va escriure el poeta visual per excel·lència, el malaurat Joan Brossa. Va sorprendre'l una mort absurda la vigilia de cap d'any de 1998, similar a la idea mental que rebia cada visitant de les seves obres, millor dit "poemes visuals", alguns d'ells concebuts com a obres escultòriques, fruit de la seva imaginació i caracteritzats per un sentit que escollia cada intèrpret.

Poema objecte (Joan Brossa)
"Poema objecte"

     Joan Brossa va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i als disset anys ja lluitava amb l'exèrcit republicà al front de Lleida, s'hi va enrolar voluntàriament i allí escrigué la seva primera obra poètica. El 1948 va fundar la revista avantguardista Dau al 7 junt amb diversos personatges d'aquella època, com els pintors Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Josep Tharrats, el filòsof Arnau Puig i Joan Ponç. Brossa heretà l'avantguarda catalana dels anys 20 i fou fidel seguidor de J.V. Foix, al qual s'acostà en els primers passos poètics.

     D'altra banda, també va escriure algunes obres teatrals, la primera va estrenar-se el 1951. I fins i tot, la música va tenir la seva fixació, com el concert amb Mestre Quaderns Concert per a representar de 1964, Suite bufa de 1966, o el Concert irregular de 1968, amb Carles Santos.

     Entre les seves obres de caire poètic més sobresortints hi ha Em va fer Joan Brossa (1950), Poemes civils (1961), El Saltamartí (1968), la seva primera presa de contacte directament amb els lectors a Poesia rasa (1970), Poemes de seny i cabell (1977), i Els entra-i-surts del poeta (1983).

Eclipsi (Joan Brossa)
"Eclipsi"

     Fascinat pel món de la pintura, realitzà abundants activitats amb Miró, Poetes, pintors i escultors (1960) o amb Antoni Tàpies, U no és ningú. I algunes col·laboracions amb el cineasta Portabella, Cua de cuc (1969); que conjuntament amb les seves obres dramàtiques, que són extenses, per exemple, des de Nocturns encontres (1951), fins a La pregunta perduda o El corral del lleó (1985), fan ésser a Brossa un artista essencial per al món de la cultura catalana, tal com queda plasmat en les diverses temàtiques o gèneres artístics que va saber tractar amb gran facilitat, poesia, teatre, música, escultura, aquesta darrera a mode de poesia visual.

     Per la seva labor artística va guanyar premis tan destacats com La Lletra d'Or, el 1981, el Ciutat de Barcelona en dues ocasions, el 1978 i el 1988, o la Medalla Picasso, el 1988, concedida per la UNESCO.

     En els darrers anys de la seva vida, des dels anys vuitanta, es va dedicar amb cor i ànima a la seva poesia visual, la qual va tenir una gran difusió internacional en ciutats com Basilea, Nova York, Amsterdam, Madrid, Venècia... on ens feia aparèixer les lletres de l'alfabet vinculades a algun objecte, i llavors, cada visionari havia d'extreure el significat o moralitat d'aquell poema del poeta polimòrfic i irrepetible, Joan Brossa. Són ben famoses les seves As que fins i tot il·lustren alguna plaça de Barcelona o la majoria dels seus poemes arquitectònics; així com la seva obra poètica, que va traduir-se al castellà, neerlandès –holandès-, francès, anglès, italià, suec i alemany.

Roda (Joan Brossa)
"Roda"

     Entre les reaccions vers la mort de Brossa, n'hi havia que ens mostraven clarament que havia representat aquest autor per a la nostra cultura, com la de Joan Reventós, president del Parlament de Catalunya d'aleshores, "ha mort el príncep de les lletres catalanes", o la del poeta Luís Antonio Villena, "va trencar motllos, ja que va protestar amb una poesia irònica, fora del canal habitual de la poesia visual", unes paraules que definien molt bé l'imaginari del senyor Brossa.

     Odiava les cerimònies, deia "quan et fan molts homenatges seguits és un mal senyal", ell senzill, veia la mort amb certa tranquil·litat, "el pedestal és com unes sabates", idees de llur influència pel transformisme de Frègoli (1867-1936), cantant, dansaire, imitador, mim, il·lusionista, i ventríloc italià, que va crear uns guions on tot sol representava fins a seixanta papers diferents.

     Brossa va treballar fins al darrer moment, quan vingué la fatídica caiguda per les escales del seu estudi, on es colpejà de cap a terra i li causà la mort instantània. Són un bon exemple d'aquest treball, el mural per la façana de l'Ajuntament de Mollet del Vallès (desembre del 1998) o llurs obres pòstumes, Memòria encesa (1999) i Sumari astral (1999), de la qual n'he extret uns versos a l'inici d'aquest article.

     Se'n va anar per sempre "l'agent provocador", així era com l'anomenaven, realitzant l'últim poema visual, ens imaginem la A de principi i el seu barret de copa com a comiat. La seva inexplicable mort va empaitar a tothom per sorpresa a les acaballes d'aquell any acabat en vuit; però gràcies a la seva fructífera producció, als lectors encara ens queden llegir moltes de les seves obres del llegat que va fer en vida, i la interpretació de molts dels seus poemes visionaris.

Alfa (Joan Brossa)
"Alfa"


Josep Maria Corretger i Olivart
Notes biogràfiques:
«Joan Brossa»

Imatges:
http://www.fundaciojoanbrossa.cat/


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Notes biogràfiques: Joan Brossa»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

Amb ulls de poeta:
«Contrast de llum i ombres»

Carles Fernández Serra "Carles Ferran"
Amb ulls de poeta (Carles Fernández Serra)


Diuen que les imatges valen més que les paraules. S'equivoquen. Les imatges amaguen històries que esperen paraules.


Fotografia: Lídia Massó i Busqué

Contrast de llum i ombres


Un delicat contrast de llum i ombres
i el contrallum dramàtic d'una mà
simbolitzant el crit o l'esperança.
Tatuatge de reixes sobre el mur.

Quin ha estat el teu pecat, home captiu,
quin és el ver motiu que t'empresona?
Ets potser un delinqüent incommovible
que ha saquejat i mort sense clemència?
O potser ets un rebel que reivindica
els drets que ha arrabassat la dictadura?

O no estàs pres, i jugues amb la llum
assajant un vell joc d'ombres xineses;
o bé enyores l'eco de les cordes
d'un contrabaix virtual, silent i efímer.

Un delicat contrast de llum i ombres
i unes mans que s'envolen com ocells.


Carles Fernández Serra
"Carles Ferran"

(Barcelona, 1948)
«Contrast de llum i ombres»

Fotografia:
'Fotografia: Lídia Massó i Busqué'
Lídia Massó i Busqué


Referència:
Fernández Serra, Carles.
«Contrast de llum i ombres».
A: Amb ulls de poeta
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

«Meritxell Salvany Balada»

La veu del traductor


Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor (Sílvia Romero i Olea)

"Si sabem idiomes podem llegir qualsevol obra en la seva llengua original; en cas contrari necessitem la figura del traductor. Ells són els professionals que ens permeten gaudir de tants i tants textos literaris, i alhora una de les peces més desconegudes de l'engranatge editorial. Fem que s'escolti la seva veu!"

Meritxell Salvany Balada
Meritxell Salvany Balada


Qüestionari

1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?
     Quan em va mossegar el cuc de la traducció literària, em pensava que traduiria de les diferents llengües que havia après durant la infantesa i l'adolescència, que són el francès, l'anglès, l'italià i el suec. Però la vida sovint no va com un es pensa que anirà —cosa que, d'altra banda, ja està bé, perquè així un té l'oportunitat d'explorar camins que ni tan sols s'imaginava que existissin. El primer encàrrec que em van fer com a traductora literària va ser un llibre infantil; l'havia de traduir del suec al català. Després en va venir un altre, i després un altre... i tots eren del suec, o del noruec, al català. Així doncs, pràcticament sense adonar-me'n, però amb tossuderia, i per molt que això sembli una contradicció, em vaig anar especialitzant a traduir del suec i del noruec al català. Pel que fa a la traducció literària, mai no he traduït a cap altra llengua destí diferent del català, i les llengües d'origen són sempre el suec i el noruec.

2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
     I tant! Va ser Trollvinter, una de les novel·les de la sèrie dels Mumin, de l'escriptora i il·lustradora finlandesa de parla sueca Tove Jansson. Aquest llibre el va publicar l'editorial La Galera el 1995 amb el títol L'hivern dels trols, i després el va reeditar l'any 2011 amb el títol La família Mumin a l'hivern. Em fa molta il·lusió recordar Trollvinter i, en general, el fabulós univers de Tove Jansson precisament enguany, ja que se celebra el centenari del naixement de l'autora a tot el món.

3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
     De la novel·la en què treballo ara mateix no em veig amb cor de parlar-ne gaire perquè encara no en tinc una visió global, però sí que puc avançar que el protagonista és un home molt actiu, i que la Meritxell està fent una mena de curset accelerat d'esports de tot tipus sense moure's de la cadira: boxa, paracaigudisme... D'altra banda, ara fa uns mesos vaig acabar un policíac i un llibre infantil. El policíac és Änglamakerskan (La mirada dels Àngels), de Camilla Läckberg, editat per AMSTERDAM ARA Llibres; el llibre infantil és Doktor Proktor og verdens undergang. Kanskje (El doctor Proctor i la fi del món. O no), de Jo Nesbø, i editat per La Galera. De la primera us puc dir que el repte principal va ser el mateix que em trobo sempre que tradueixo Läckberg, que és el de transmetre en tot el seu abast al lector català la gran habilitat que té aquesta escriptora a l'hora de presentar, sense embuts i "de viu en viu", les dèries i les misèries humanes i l'entrellat social del seu país. En el cas de l'altre llibre, el repte va ser, igual que als altres llibres de la sèrie, mirar de plasmar al text català amb naturalitat totes aquelles situacions en què el doctor i els seus petits ajudants estripen les costures de la fantasia fins a arribar a ranejar l'absurd, un absurd que però se serveix al lector amb una mà de realisme brutal.

4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
     L'editor. En general, el tria l'editor.

5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
     Ui! Que és una pregunta trampa, aquesta? Ara seriosament. Trobo que el traductor ha de conèixer bé tant la llengua origen com la llengua destí i, molt en especial pel que fa a la llengua destí, sentir-s'hi còmode, perquè només així aconseguirà donar al lector un text natural i espontani. Sovint, mentre tradueixo, em veig a mi mateixa com una mena de Barbapapà —aquelles criatures de coloraines tan flonges i flexibles que són capaces d'adoptar un munt de formes diferents. Quan tradueixo m'agrada imaginar-me que, tal com fan els Barbapapà, em transformo en un caminet, en un pont, o en una passarel·la, amb l'objectiu de transmetre als lectors l'esperit i l'emoció de l'obra original. Això, per a mi, és el més difícil de fer, i alhora el més bonic. Naturalment, per sortir-te'n, i perquè la passarel·la que en certa manera ets tu mateix aguanti bé el pas dels lectors i no s'enfonsi, has de saber triar les paraules adequades.

6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
     Gairebé tots els llibres que he traduït m'han agradat, però també és cert que, si n'haig de triar un, no m'ho rumiaré gens i triaré Doktor Proktors tidsbadekar (El doctor Proctor i la banyera del temps). Per a mi, aquest llibre ho té tot, i quan dic tot, vull dir que hi trobem tendresa, intriga, aventura, crueltat, amor, i, per descomptat, la marca de la casa d'aquesta sèrie, que és la comicitat espatarrant. Amb aquest llibre, Nesbø ens ofereix un viatge extraordinari i esbojarrat en el temps i acosta petits i grans a diferents moments de la història universal amb un enfocament molt personal... En fi, no és cap secret que sóc una enamorada de tota l'obra de Jo Nesbø, perquè ho he dit més d'un cop i no em canso de repetir-ho.

7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
     Quan em pregunten sobre els mecanismes del procés de traduir, acostumo a dir que jo tradueixo "amb l'estómac" o "amb la panxa". El que vull dir quan faig servir aquestes expressions és que, sovint, es crea una mena de discrepància entre el que suggereix el coneixement teòric, la gramàtica i el diccionari i el que et diu l'instint, o la víscera. Quan això passa, trio la víscera. Suposo que el que diré ara es pot aplicar a la majoria de llengües, però en el cas particular de les llengües nòrdiques, aquest salt entre la teoria i la víscera es fa molt evident quan tradueixes diàlegs. A la majoria de llengües nòrdiques, per exemple, no hi ha diferència entre el tractament de tu i el de vostè, tret dels casos de textos amb presència de dialectes o de textos antics; una altra cosa molt curiosa és que, en general, en aquestes llengües no existeix la paraula "sisplau" i, quan el parlant vol ser amable, intensifica l'ús de la paraula "gràcies" o utilitza altres fórmules alternatives que en cap cas es poden traduir literalment al català. I un capítol a part és el del llenguatge humorístic i les diferències socioculturals a l'hora de fer servir els renecs, és clar.

8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
     Enllaço amb el que deia a la resposta anterior: víscera, sentit pràctic, i dosis generoses de naturalitat...

9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
     És evident que ajuda, però el fonamental a l'hora de traduir qualsevol autor és saber arribar al nervi de què ens vol dir, al seu missatge.

10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
     Empàtica, sensible, i que capti l'essència del text literari que vol traduir. Sinó, potser, en comptes d'un text literari sortiria una cosa semblant a un paquet de pèsols congelats, que estan prou bé i són útils, però... una mica sonsos, no?

Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
     Sovint em pregunten com se'm va acudir començar a estudiar el suec. L'estiu del 2012 va fer vint-i-cinc anys que vaig començar a estudiar aquesta llengua tota sola, i gairebé per atzar. El suec em va obrir les portes d'altres llengües nòrdiques, cosa que va ser com caure en una piscina plena de xocolata boníssima... En fi, que vaig caure a la temptació de quatre potes i l'univers nòrdic em va ben enganxar. Si teniu ganes de llegir una mica més sobre com van ser els inicis d'aquesta passió, podeu consultar el link:
http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/312/1006/suec/meritxell-salvany.html


Altres dades:

Nom: Meritxell Salvany Balada
c/e: meritxellsalvany@gmail.com

Últims títols traduïts:

Camilla Läckberg, La mirada dels àngels, AMSTERDAM ARA Llibres, 2014.
Jo Nesbø, El doctor Proctor i la fi del món. O no, Editorial La Galera, 2014.
Jo Nesbø, El doctor Proctor i la banyera del temps, Editorial La Galera, 2013.
Jo Nesbø, El doctor Proctor i les pólvores tirapets, Editorial La Galera, 2013.
Camilla Läckberg, L'Ombra de la sirena, AMSTERDAM ARA Llibres, 2012.
Tove Jansson, La familia Mumin a l'hivern, Editorial La Galera, 2011.
Tove Jansson, El pare Mumin i el mar, Editorial La Galera, 2011.
Gellert Tamas, L'assassí del làser, Edicions La Campana, 2010.


Sílvia Romero i Olea

La veu del traductor
La veu del traductor



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Meritxell Salvany Balada»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

«Fidelitat»

Gemma Matas Gustems

Il·lustració:  Franz Marc

Gos estirat a la neu (Franz Marc)

Fidelitat


     En Joan tanca la botiga, deixa la persiana mig baixada i entra cap dins.

     La Diana està asseguda seguint tots els moviments del seu amic. Ell fa com si no la veiés i passa pel seu costat sense dir-li res, tot i que se li escapa la mitja rialla que sempre el traeix. La Diana segueix mirant. Sap que no trigarà gaire a fer-li la proposta que tant desitja. El seu amic no li ha fallat mai.

     Ell la mira i li fa un senyal:

     —Apa, anem.

     Ella s'aixeca d'un salt, gairebé se li tira a sobre llepant-lo, bellugant la cua amb força, surt al carrer i espera que el seu amo acabi de tancar la porta per anar a fer la passejada de cada nit.

     La Diana corre contenta i segueix la rutina diària: fer les seves necessitats i jugar una mica fins a tornar a casa.

     En Joan la segueix somrient. Com se l'arriba a estimar! Recorda quan va estar malalt, tants dies que va haver d'estar al llit sense poder veure's l'un i l'altre. I, quan per fi va millorar i la van deixar entrar a l'habitació, tots dos ploraven, ploraven amb sentiment, explicant-se moltes coses amb aquelles llàgrimes...

     La crida i li diu:

     —Apa, tornem. Demà hem d'anar a tirar una carta al tren i ja saps que arriba de matinada.

     La nit s'ha fet curta i ja són quarts de cinc. En Joan ja està a punt. Ella l'espera impacient. Quan obre la porta surt corrent com una tromba. Ell està tancant i de cop i volta es gira esverat: acaba de sentir el soroll d'un tret i el crit boig de la Diana caient a terra. Veu un guàrdia amb la pistola a la mà. Pensant que si li tirava a sobre s'ha espantat i no ha tingut altra reacció que prémer el ga-llet...

     En Joan, desesperat, corre al costat de la seva amiga. La veu immòbil al mig d'un bassal de sang. Els seus ulls oberts sembla que implorin tornar a la vida que brutalment li ha robat un miserable!

(Basat en un fet real)


Gemma Matas Gustems
(Barcelona, 1950)
«Fidelitat»

Il·lustració:
'Gos estirat a la neu (Franz Marc)'
"Gos estirat a la neu"
Franz Marc
(Munic, Alemanya, 1880 - Braquis, França, 1916)


Referència:
Matas Gustems, Gemma.
«Fidelitat»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

Petiteses:
«Ompliré el mar de sol»

M. Roser Algué Vendrells
Petiteses (M. Roser Algué Vendrells)
     "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant.
   És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries.
   Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Els Caials (Jaume Cusidó)

Ompliré el mar de sol


Al matí, a trenc d'alba,
li donarà el bon dia,
i esmorzaran plegats
cargols i petxines...
Al migdia, enrojolat,
s'amagarà rere els núvols;
pensant que cal preservar,
la blancor de les sirenes.
Amb la llum del capvespre,
el pintarà de tots els colors
amb què es vesteix la calma;
serà una hora màgica...
I en la foscor de la nit,
el mar l'enyorarà,
mentre somnia emocions,
regals del sol, dia a dia...


M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Petiteses:
«Ompliré el mar de sol»

Fotografia:
'Els Caials (Jaume Cusidó)'
"Els Caials"
Jaume Cusidó
http://www.jaumecusido.com/



M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Petiteses' -M. Roser Algué Vendrells- (obre nova finestra)
Petiteses


i és autora del llibre:

'Sota un vel de cendra (M. Roser Algué Vendrells)'
"Sota un vel de cendra"



Referència:
Algué Vendrells, M. Roser.
«Ompliré el mar de sol»
A: Petiteses
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

«Absència»

Glòria Bosch i Morera

Il·lustració:  George Wesley Bellows

Una àvia (George Wesley Bellows)

Absència


A la Maria, que em mira i no em reconeix.

M'emmirallo als teus ulls
però s'ha tancat la porta.
Per què et sento tan lluny
quan estem a la vora?

Pel teu front passen núvols,
sense pluja ni ombra
i una boira com pols
en la mirada eixorca.

Tu restes a un castell
sense clau a la porta.
M'estavello contra ell
fins a perdre les forces

La tarda va caient,
esdevé melangiosa...
i jo et premo la mà,
tu no em tornes resposta.

La mà que acaronava
ara es balba i absent,
una branca sens saba
d'aquest cos que no és teu.

Solament a vegades
pregona en els teus ulls
una mirada clara
que em diu que encara ets tu.


Glòria Bosch i Morera
(Barcelona, 1943)
«Absència»

Il·lustració:
'Una àvia (George Wesley Bellows)'
"Una àvia"
George Wesley Bellows
(Columbos, Ohio, Estats Units d'Amèrica, 1882 - Nova York, 1925)


Referència:
Bosch i Morera, Glòria.
«Absència»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

«El que resta»

Edgar Cotes i Argelich

Il·lustració:  Guillem Sostres Miranda

Els focs del cel (Guillem Sostres Miranda)

El que resta


     Els humans contemplen, absorts, la majestuositat del seu propi combat diví. L'èter és imperat pels incessants espetecs d’aquella teúrgia que malda en prendre el lloc a les estrelles. I els colors, al seu torn, senyoregen, feréstecs, el firmament, bo i composant formes del tot heterogènies, talment com núvols de cotó fluix en un cel de safir.

     Quan el castell de focs fineix, però, només en resten el fum i la cendra, i el record fugaç del que va ser un bon moment.


Edgar Cotes i Argelich
(Balaguer, 1997)
«El que resta»

Il·lustració:
'Els focs del cel (Guillem Sostres Miranda)'
"Els focs del cel"
Guillem Sostres Miranda


Referència:
Cotes i Argelich, Edgar.
«El que resta»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.082.006
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 30/06/2014

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]