"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Petiteses:
«Esplugues floreix»

M. Roser Algué Vendrells
Petiteses (M. Roser Algué Vendrells)
     "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant.
   És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries.
   Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Roser (M. Roser Algué Vendrells)

Belles paraules
enfilades als pètals.
Les flors somriuen.

Belles ombrel·les (M. Roser Algué Vendrells)

Belles ombrel·les
aixopluguen paraules;
niu de poemes.


A finals de la primavera els "espluguins", posem flors a alguns carrers. És un bell espectacle, sense pretensions, però que alegra els vianants que hi van a fer un tomb. Al costat de molts d'aquests ornaments florals i podem llegir un poema, en aquest cas un de la Joana Raspall que parla de papallones i de flors...


Fotografies:
M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)


Referència:
Algué Vendrells, M. Roser.
«Esplugues floreix»
A: Petiteses
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

VII Concurs de portades
per a il·lustradors i dissenyadors
"Mitjans de transport"

Associació de Relataires en Català



VII Concurs de portades
per a il·lustradors i dissenyadors
"Mitjans de transport"


Associació de Relataires en Català (ARC)


Convocatòria

Data d'inici: 01/07/2017
Data de finalització: 31/08/2017

Benvolguts i benvolgudes,

Des de l’Associació de Relataires en Català ens complau fer públiques les bases de la setena edició del Concurs ARC de Portades, amb l’objectiu de seleccionar la imatge que obrirà el recull de relats Mitjans de transport.

Bases:

1. Participants: el concurs és obert a qualsevol persona, sense limitació d’edat. Cada autor/a podrà participar, de forma individual o col·lectiva, amb un màxim de TRES imatges originals (d’autoria pròpia).

2. Tema: “Mitjans de transport”. Es valoraran principalment aquelles obres relacionades amb els subtemes del concurs:

... En cotxe
... En tren
... En bicicleta
... Xino-xano
... En globus
... En nau espacial
... En vaixell

3. Tècnica i format: La tècnica és lliure (dibuix, pintura, fotografia, collage...). El format de l’obra ha de ser vertical (mida mínima i proporcionada: 17 cm. d’altura x 16 cm. d’amplada). Resolució mínima de la imatge: 300 ppp (equivalència: 2008p x 1890p). No s’ha d’incloure cap text en la il·lustració.

4. Presentació: les obres s’han de lliurar a l’Associació de Relataires en Català (ARC), per correu electrònic, a l’adreça concursos.arc@gmail.com, en format jpg, amb l’assumpte “VII Concurs de portades”. S’inclourà un document que durà per nom “Dades personals”, on figurarà el nom i els cognoms dels autors o autores, el nom artístic (si escau), la data de naixement, l’adreça i el telèfon de contacte. Si es tracta de menors d’edat, cal adjuntar l’autorització dels pares o tutors legals per participar en aquest concurs.

5. El període de recepció d’originals s’obrirà el dia 1 de juliol de 2017 i es tancarà a les 24:00h. del dia 31 d'agost de 2017.

6. Les obres presentades, que no compleixin aquestes condicions, no seran admeses.

7. Els autors/es de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions i/o modificacions.

8. La Comissió de Concursos de l’Associació de Relataires en Català (ARC) seleccionarà l’obra guanyadora que serà la imatge de portada del recull Mitjans de transport. Així mateix es reserva el dret de seleccionar aquelles obres que, per la seva qualitat, adquireixin la condició de finalistes. En aquest cas serien incloses en els fulls interiors del recull.

9. El premi consisteix en la publicació de l’obra com a portada del llibre Mitjans de transport. L’autor o autora de l’obra guanyadora rebrà tres exemplars del llibre i un diploma acreditatiu. Els finalistes rebran un diploma acreditatiu.

10. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic durant l’acte de lliurament de premis i presentació del recull, amb totes les obres premiades i finalistes. Serà el dia dissabte 28 d'octubre de 2017, d'11.00 a 14.00 hores, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès (Plaça de la Constitució, s/n), durant la Jornada ARC del Microrelat en Català.

11. Els autors i autores de l’obra premiada i finalistes, pel fet de participar en el concurs, autoritzen a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure les obres en aquest recull i la seva difusió pels mitjans habituals de l’ARC, fent servir reproduccions, parcials o totals, amb les adients referències d’autoria. En cas que, per qualsevol circumstància, l’edició no es pogués dur a terme, s’informaria d’aquest fet a través del lloc web de l’ARC i les imatges quedarien a disposició dels autors i autores.

12. La Comissió de Concursos de l’ARC es reserva el dret a interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista. La presentació dels originals pressuposa l’acceptació de totes i cadascuna de les bases, incloent-hi l’autorització de publicació de les obres presentades, així com dels drets i obligacions que se’n deriven.

'VII Concurs de portades'

Associació de Relataires en Català
Barcelona, 27 de juny de 2017


Referència:
VII Concurs de portades
«Comuniquem-nos!»
Associació de Relataires en Català
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«Nit de Poesia al carrer»
«Premis Literaris de l'Ametlla de Mar 2017»

L'Ametlla de Mar, 2017

Nit de Poesia al carrer

«Nit de Poesia al carrer»
Premis Literaris de l'Ametlla de Mar 2017

L'Ametlla de Mar, 2017

Dissabte, 17 de juny de 2017, a la Plaça Joan Miró de la vila de l'Ametlla de Mar, organitzat pel col·lectiu CalaCultura i l'ajuntament de l'Ametlla de Mar, es va celebrar la Nit de Poesia al carrer, que va incloure la II Mostra de Poesia i Narrativa, el Concert de l'Ensemble de Guitarres de l'Escola de Música de l'Ametlla de Mar, un recital poètic i narratiu i l'entrega del II Premi Infantil i Juvenil de la Poesia al Carrer, del Premi Mostra Oberta per votació popular, del XXV Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar i del VIII Premi de Poesia al carrer. A l'inici de l'acte es va projectar el muntatge audiovisual "Somniem", amb una aparició de Lluís Llach.

El XXV Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar va ser atorgat a l'obra Professional, de l'autor Lluís Hernàndez Solani, de Palafolls, "una prosa de camí cap al gènere negre, on l'autor busca jugar amb els lectors perquè s'avinguin a jugar i descobrir qui és realment el narrador de la història". El jurat va estar format per Montse Palau, Maria Victòria Lovaina, Sílvia Mayans, Benjamí Torné i Joan Callau, com a coordinador del premi. El premi consisteix en una dotació de 1.000 euros i la publicació del llibre guanyador a la col·lecció Lo Marraco de Pagès Editors.

Lluís Hernàndez Solani

El VIII Premi de Poesia al carrer, nascut amb la voluntat de donar a conèixer les veus emergents, va ser atorgat al poemari Explicar les punxes, opera prima de l'autora barcelonina Sandra Blanch Vidal, una obra que "és un viatge de parella, des d'una emocionalitat física molt fosca fins a la reflexió, l'espiritualitat i el cosmos; un poemari molt sincer i molt honest". El jurat va estar format per Pilar Casanova, Montse Oller, Albert Guiu, Rafael Haro i Joan Callau, com a coordinador del premi. L'obra premiada, amb una dotació de 500 euros, serà editada per Pagès Editors a la col·lecció La Suda.

Lluís Hernàndez Solani

Els Premis Infantil i Juvenil van ser lliurats a Eva Beortegui Bonfill, en primària; Maria Comes Garcia, en ESO; i Alexandra Blanch Fortuna, en Batxillerat. En votació popular de la mostra oberta van ser premiades Sílvia Panisello Cabrera i Maria Dolores Pérez Martínez.

Nit de Poesia al carrer 2017


'Nit de Poesia al carrer 2017'



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«Nit de Poesia al carrer»
«Premis Literaris de l'Ametlla de Mar 2017»

L'Ametlla de Mar, 2017
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«Nocturn»
(Nocturno)

Rubén Darío

Traducció:  Catalina Isart
Il·lustració: Federico Beltrán Masses

Pola Negri i Rodolfo Valentino (Federico Beltrán Masses)

Nocturn


Silenci de la nit, dolorós silenci
nocturn... Per què l'ànima tremola de tal manera?
Sento el brunzit de la meva sang,
dins del meu crani passa una suau tempesta.
Insomni! No poder dormir, i, no obstant això,
somiar. Ser l'auto-peça
de dissecció espiritual, l'auto-Hamlet!
Diluir la meva tristesa
en un vi de nit
en el meravellós cristall de les tenebres...
I em dic: a quina hora vindrà l'alba?
S'ha tancat una porta...
Ha passat un transeünt...
Ha donat el rellotge tretze hores... Si serà Ella!...


Rubén Darío
(Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, Nicaragua, 1867 - León, Nicaragua, 1916)
«Nocturn»

Il·lustració:
'Pola Negri i Rodolfo Valentino (Federico Beltrán Masses)'
"Pola Negri i Rodolfo Valentino"
Federico Beltrán Masses
(Guaira de la Melena, Cuba, 1885 - Barcelona, 1949)

Traducció:
Catalina Isart
(Puebla, Mèxic, 1974)
«Nocturn»
de l'obra:

«Nocturno»

Rubén Darío

Silencio de la noche, doloroso silencio
nocturno... ¿Por qué el alma tiembla de tal manera?
Oigo el zumbido de mi sangre,
dentro de mi cráneo pasa una suave tormenta.
¡Insomnio! No poder dormir, y, sin embargo,
soñar. Ser la auto-pieza
de disección espiritual, ¡el auto-Hamlet!
Diluir mi tristeza
en un vino de noche
en el maravilloso cristal de las tinieblas...
Y me digo: ¿a qué hora vendrá el alba?
Se ha cerrado una puerta...
Ha pasado un transeúnte...
Ha dado el reloj trece horas... ¡Si será Ella!...

ooO0Ooo


Referència:
Darío, Rubén.
«Nocturn»
Traducció: Isart, Catalina.
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«Sense títol no hi ha llibre»
Maria Montoriol Llopart

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

Sense títol no hi ha llibre (Maria Montoriol Llopart)

Sense títol no hi ha llibre
Maria Montoriol Llopart


La meva lectura

     Maria Montoriol Llopart fa la seva entrada en el món de la publicació amb un petit volum que esdevé tota una declaració d’intencions: Sense títol no hi ha llibre. I permeteu que raoni aquesta meva asseveració tot fent referència, en tant que objecte, al llibre esmentat. Després ja analitzaré altres aspectes d’índole literària.

     Llibre de poques pàgines (per ser exactes en té 74), aquesta característica el dota d’un gruix de llom força prim, així com també és menuda la seva aparença (d’uns 13x20 cm). Fent honor a la sentència amb què es presenta sota aquest títol que sembla una picada d’ullet, a la coberta ni tan sols trobem el lema Sense títol no hi ha llibre sinó que, en un intent simbòlic i reeixit d’estimular l’empatia del lector des d’un bell inici, queda substituït per una estreta faixa (una cinta de paper que permet, doncs, que el títol “desaparegui”). També el nom de l’autora hi consta com un detall anecdòtic (al marge inferior esquerre) i, per contra, el que pren rellevància és la imatge del laberint plasmada en un magnífic lila sobre negre, obra de Núria Montoriol.

     Perquè aquesta novel·la breu, escrita en primera persona en forma de dietari, exposa un període determinat i concret de la vida de la protagonista i narradora, l’Ariadna, en un moment en què la sensació d’ofec, de pèrdua, de caos emocional, o fins i tot vital, n’és l’element predominant. Per aquest motiu el símbol del laberint a la coberta i el nom d’Ariadna per al personatge principal no són pas gratuïts. Maria Montoriol, filòloga de formació, beu dels clàssics per presentar-nos la seva primera obra publicada.

     I amb aquesta narració ens endinsa en el gènere de l’auto-ficció perquè l’autora, en gran part, s’instal·la sota el paraigua d’aquest neologisme creat el 1977 la base del qual és l’encreuament entre el relat real de la vida de l’autor i el relat d’una experiència totalment fictícia viscuda per ell mateix.

     Amb un estil àgil i amè, pinzellat per notes d’humor i ironia, Maria Montoriol ens exposa tot un reguitzell de temàtiques amb les quals de seguida crearem lligams, ja que formen part de la nostra realitat més immediata. Qüestions com el bullying o assetjament escolar, amb totes les seqüeles que comporta de solitud, aïllament, sentiment de raresa... Aspectes com la precarietat laboral i la resposta en forma de dependència, sentiment de culpa per no aconseguir sortir-se’n, reclusió i en ocasions l’anorreament de l’individu... O bé el tema universal: l’amor. Un amor que podem trobar, al llarg de les pàgines del dietari, instal·lat en el terreny de l’amistat o bé en el terreny de la parella.

     I podria esmentar altres matèries que es descabdellen a Sense títol no hi ha llibre (com podria ser la passió pels llibres i les referències a títols coneguts i reconeguts), ja que el dia a dia de l’Ariadna, la seva protagonista, potser no és gens llunyà del dia a dia de qualsevol de nosaltres. Però prefereixo posar el punt i final a aquesta breu ressenya i animar-vos a descobrir l’opera prima de Maria Montoriol.


Maria Montoriol Llopart
Maria Montoriol Llopart

L'autora (extret del llibre)

     Activista literària, anarquista poètica. Defensora de causes perdudes. Biblioguerrera i escriptora.

L’obra (extret del llibre)

     Pots començar a esfondrar murs o seguir donant voltes i més voltes dins el laberint. És ara o mai, Ariadna. Tu decideixes.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata


Si ets una editorial o un autor que acaba de publicar,
pots enviar un exemplar del llibre (en català o traduït al català) a:

Apartat de Correus 22240
08080 Barcelona
(no s'accepta correu certificat)


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Sense títol no hi ha llibre», Maria Montoriol Llopart
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«L'espiga banyant-se en raigs de sol»

Àlex Valero Liutsko

L'espiga banyant-se en raigs de sol (Àlex Valero Liutsko)


Àlex Valero Liutsko
«L'espiga banyant-se en raigs de sol»


Referència:
Valero Liutsko, Àlex.
«L'espiga banyant-se en raigs de sol»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]