"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 35 - Diàleg, 2017
Número 35 - Diàleg
Desembre de 2017
Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Tots som mig homínids»

Quim Benet i Porcell

Il·lustració:  Robinet Testard

Penthésilée (Robinet Testard)

Tots som mig homínids


     “Wonder Woman”, un llargmetratge amb missatge.

     La meva enhorabona als guionistes, a la directora, els actors i les actrius i a la resta de l’equip que va participar en la realització d’aquesta excel·lent obra d’art.

     I sobre la meva interpretació del seu simbolisme, que n’hi pot haver diversos, crec que és versemblant i molt probable que la majoria dels àngels que no van caure fossin femelles.

     Potser aquesta història tan imaginativa mereix una ressenya a part. Però el que també dóna molt de si és la combinació dels descobriments de genetistes i paleoantropòlegs amb les idees que es poden extreure del llibre Els Principis Divins.

     Partint de la hipòtesi que els àngels, tradicionalment considerats éssers exclusivament espirituals, van tenir també un cos físic material durant la seva etapa terrenal, llavors els podem equiparar als milers o milions d’homínids que van poblar la terra en el passat.

     Des del dia que els primers Australopitecus es van posar drets fa tres milions d’anys fins que es va extingir el darrer Neandertal de raça, fa tan sols uns trenta mil anys, es van succeir moltes espècies d’homínids amb diferents graus de desenvolupament espiritual i mental.

     Creuant com deia aquestes dades científiques amb la interpretació de la caiguda dels nostres primers avantpassats “Sàpiens sàpiens” de raça, es pot elucubrar tant com es vulgui. Sembla que la caiguda original es produí entre Eva i el mascle alfa de la seva tribu o grup. Tot i que aquest aparellament sí que hauria pogut donar un embaràs com a resultat, aquesta no és la qüestió. El cas és que els nostres primers progenitors es podrien haver emportat d’Edèn el mal costum d’anar-se creuant amb els homínids que anaven trobant pel camí.

     I pel que sembla, això hauria continuat durant tota l’expansió de l’home pels continents. Hem de recordar que abans de l’expansió del Sàpiens sàpiens, altres homínids ja havien seguit el curs del Nil i s’havien dispersat pels continents, segurament molts mil·lennis abans de colonitzar-los els descendents d’Adam i Eva.

     Llavors, té sentit la tesi de la pel·lícula? Tenint en compte el que diu el capítol 1 d'Els Principis Divins sobre l’associació d’éssers espirituals i éssers físics, centrats en el que passa aquí a la terra, ¿té sentit dir que es pot haver repetit l’esquema de la caiguda, és a dir, l’aparellament dels homínids mascles amb les descendents d’Eva més sovint que el cas invers, mascles humans amb femelles de les diferents espècies d’homínid?

     No sé si m’estaria posant en un jardí. Per si de cas, podem deixar-ho aquí i que la ciència, si arriba el moment, hi digui la seva.


Quim Benet i Porcell
(Terrassa, 1962)
«Tots som mig homínids»

Il·lustració:
'Penthésilée (Robinet Testard)'
Robinet Testard
«Penthésilée, reina de les Amazones»
(Miniatura de la col·lecció De mulieribus claris de Boccace)


Referència:
Benet i Porcell, Quim.
«Tots som mig homínids»
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>
ISSN 2014-3036-N.36

«Engrandiu la porta, Pare»
(Agranda la puerta, Padre)

Miguel de Unamuno

Traducció:  Catalina Isart
Il·lustració:  Taddeo Gaddi

Adoració dels Mags (Taddeo Gaddi)

Engrandiu la porta, Pare


Engrandiu la porta, Pare,
perquè no hi puc passar;
vau fer-la per als nens,
jo he crescut al meu pesar.

Si no m'engrandiu la porta,
feu-me petit, per pietat;
torneu-me a l'edat beneïda
en què viure és somiar.

Gràcies, Pare, que ja sento
que es va la pubertat;
torno als dies rosats
en què tan sols era fill.

Fill dels meus fills ara
i sense masculinitat
sento néixer en el meu si
maternal virginitat.


Miguel de Unamuno
(Bilbao, 1864 - Salamanca, 1936)
«Engrandiu la porta, Pare»

Il·lustració:
'Adoració dels Mags (Taddeo Gaddi)'
"Adoració dels Mags"
Taddeo Gaddi
(Florència, Itàlia, 1290-1366)

Traducció:
Catalina Isart
(Puebla, Mèxic, 1974)
«Engrandiu la porta, Pare»
de l'obra:

«Agranda la puerta, Padre»

(Cancionero. Diario poético)
Miguel de Unamuno

Agranda la puerta, Padre,
porque no puedo pasar;
la hiciste para los niños,
yo he crecido a mi pesar.

Si no me agrandas la puerta,
achícame, por piedad;
vuélveme a la edad bendita
en que vivir es soñar.

Gracias, Padre, que ya siento
que se va mi pubertad;
vuelvo a los días rosados
en que era hijo no más.

Hijo de mis hijos ahora
y sin masculinidad
siento nacer en mi seno
maternal virginidad.

ooO0Ooo


Referència:
De Unamuno, Miguel.
«Engrandiu la porta, Pare»
Traducció: Isart, Catalina.
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>
ISSN 2014-3036-N.36

«NO és NO»

Montserrat Aloy i Roca

Il·lustració:  Roser Piñol

NO és NO (Roser Piñol)

NO és NO


     “No és no, m’has entès? No, no tens cap dret a que em miris com si fos un tros de carn per a consum immediat! Aquest cos és meu, i l’entrego a qui vull jo, sense que primer hagi de passar un tast no consentit. No és no, m’entens? No t’acostis més. Jo no t’he atorgat el poder de la distància escurçada sense consens. Em repugna el teu ull lúbric, les teues mans que no obeeixen les normes del respecte, la boca que vomita paraules indecents. Em fas fàstic, m’entens?! Tant com el fantasma que habita la por a ser aturada a casa meua, abans d’entrar; tant com aquell aire fètid que no m’abandonarà perquè tu no entens que la dona no és cap presa, ni plat, ni samarreta amb què lluir el teu masclisme. Perquè, entenguem-nos, si només tens aquesta paraula com a estendard és que et manquen idees i arguments creïbles i sòlids. Vas entre “col·legues” cridant i enganyant, tafur de l’amistat com a coberta de la pell aliena; mires a banda i banda, lladregot miserable de l’amor que penses cobrar, com si fos un negoci amb un 35% d’iva. Ets un covard. NO ÉS NO! No m’acoto per submissió. No em doblego perquè em fas por. El petó primer ha de ser noble i consensuat. Fas ferum a fura, a forat ple de vicis; la crosta que mostres en parlar supura el líquid blanc de la intolerància. Noblesa? CA! Quan has començat a repenjar-te a la paret et queia la bava blanca de la ràbia que menges tothora. Avui, jo. Demà, una amiga meua, la meua mare, la veïna, la dona que et serveix el cafè al bar. Mira’t al mirall, mira-t’hi bé, fins que els ulls et sagnin; despulla’t del que et vesteix de dignitat, treu-te les paraules amb què perfumes la hiena que et domina. No, m’has entès, no. Ni avui, ni demà, ni la setmana que ve. Guaita’t les mans: amb aquestes mans penses acaronar la teua dona a casa, vestir les filles, fer abraçades a les cunyades? D’on trauràs els arguments quan sàpiguen que has deixat petja en altres pells, sense el seu consentiment? Les miraràs a la cara i admetràs que ets un malparit, un inconscient, un futur maltractador?! No em diguis ara que no t’havien avisat, que els teus amics —els covards, els victimistes, els febles, així els anomenes tu— no volen sortir amb tu perquè ja saben què vols: sotjar, humiliar i després riure-te’n. De veres esperes que cregui que ets bona persona perquè em dius “sisplaugràcies” amb el posat sobri del peu enlaire, el peu que m’esclafarà no fos cas que et clavés una denúncia, no fos cas que sabés qui ets de debò?? Encara creus que no he notat la mà oberta a l’esquena, casualment oberta i resseguint el vestit que estreno avui, mentre tu creies que te m’estava oferint????

     I ara escolta, abans que oblidis que em deus respecte només pel fet de que sóc un ésser amb drets com tu. Escolta què diu la Kim Addonizio en aquest fragment del poema “Els nombres” que he traduït perquè vegis quantes de naltres diem “NO ÉS NO”:

     “(...) Estic cansada, vull reposar ara.
     Vull besar el cos del meu amant, l’única boca, el primer
     nom
     sense ombra. Deixa’m anar. Quantes pregàries
     hi ha aquesta nit, quantes de nosaltres hem d’estar despertes i escoltar?”

     No és no. ARA, AVUI I SEMPRE”.


Montserrat Aloy i Roca
(Lleida, 1967)
«NO és NO»

Il·lustració:
'NO és NO (Roser Piñol)'
Roser Piñol
(Barcelona, 1985)
«NO és NO»


Referència:
Aloy i Roca, Montserrat.
«NO és NO»
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>
ISSN 2014-3036-N.36

Lo Càntich - Número 35 - Diàleg, 2017



Lo Càntich
- Revista de Literatura, Art i Cultura -
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036

Lo Càntich - Número 35 - Diàleg, 2017

Lo Càntich
- Revista de Literatura, Art i Cultura -


Número 35
Diàleg, 2017
Setembre-Desembre de 2017


DL B.42943-2011 - ISSN 2014-3036 - EAN 9772014303002 35>

Pàgines: 178 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica

Il·lustració de portada: © Joan Cabot

Portada posterior: © Cristina Cray

Adquirir en paper
(Interior en color):
Adquirir Lo Càntich - N.35 en Bubok - Color
Adquirir en paper
(Interior en blanc i negre):
Adquirir Lo Càntich - N.35 en Bubok - Blanc i negre

Descarregar gratuïtament en format e-book - pdf:

Descarregar Lo Càntich - Número 35

Índex

          I  -  Mestres del Temps
          II  -  Creació i Cultura
          III  -  Canal ARC TV - Suplement digital


- I -
Mestres del temps,
de casa nostra i d'arreu del món

Gènere Poesia
Aparició (John Donne)
«Aparició»
(Apparition)
John Donne

Traducció: Mark Grau-Barney
Il·lustració: "Aparició"
Odilon Redon

Gènere Art Visual
La banyista de Valpinçon (Jean-Auguste Dominique Ingres)

«La banyista de Valpinçon»
Jean-Auguste Dominique Ingres




Gènere Poesia
Llibertat (Carolina Coronado)
«Llibertat»
(Libertad)
Carolina Coronado

Traducció: Florentino Guiles
Il·lustració: "Carolina Coronado"
Federico de Madrazo

Gènere Poesia
Lo foner (Francesc Pelagi Briz)
«Lo foner»
Francesc Pelagi Briz
(Francesch Pelay Briz)


Il·lustració:
"Funditor Balearis"


Gènere Poesia
La font (Francesc Ubach i Vinyeta)
«La font»
Francesc Ubach i Vinyeta

Il·lustració:
"Banyista a la font"

Gustave Courbet

Gènere Poesia
Conjugal (Joan Maragall)
«Conjugal»
Joan Maragall

Il·lustració:
"L'Esperança"

Gustav Klimt

Gènere Poesia
Ariadna (Fiódor Sologub)
«Ariadna»
(Ариадна)
Fiódor Sologub

Traducció: Sveta Bogdánova - Toni Arencón
Il·lustració: "Ariadna a Naxos"
Evelyn De Morgan

Gènere Pensaments
La violència (Mahatma Gandhi)
«La violència»
Mahatma Gandhi

Fotografia:
"Mahatma Gandhi"



Gènere Poesia
Paisatge (Federico García Lorca)
«Paisatge»
(Paisaje)
Federico García Lorca

Traducció: Catalina Isart
Il·lustració: "Tardor"
Liudmila Liutsko

Gènere Discurs
Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí! (Josep Tarradellas i Joan)
«Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!»
Josep Tarradellas i Joan

Fotografia:
"Discurs del president de la Generalitat de Catalunya en retornar de l'exili"





- II -
Creació i Cultura

Gènere Poesia
Pels camins del temps (Esteve Amigó Palés)
«Pels camins del temps»
Esteve Amigó Palés

Il·lustració:
"Als afores de París"

Vincent Van Gogh

Gènere Poesia
Catarsi (Glòria Bosch i Morera)
«Catarsi»
Glòria Bosch i Morera

Il·lustració:
"Albereda"

Ignasi Pinazo Camarlench

Gènere Poesia
Un clam al Passeig de Gràcia (Maria Bonafont)
«Un clam al Passeig de Gràcia»
Maria Bonafont

Il·lustració:
"Un clam al Passeig de Gràcia"

Maria Bonafont

Gènere Poesia
Antigor (Pep Estany Ferrer)
«Antigor»
Pep Estany Ferrer

Il·lustració:
"Nit"

Jean-Léon Gérôme

Gènere Poesia
La veu del cor (Imma Fuster i Tubella)
«La veu del cor»
Imma Fuster i Tubella

Il·lustració:
"L'Aleixar"

Joaquim Mir

Gènere Ressenya Literària
El Crist obès (Larry Tremblay)

«El Crist obès»
Larry Tremblay

Per: Sílvia Romero i Olea
A: "Caducitat immediata"

Gènere Poesia Visual
Poema Visual núm. 220 (toni prat)

«Poema Visual núm. 220»
toni prat

A: "Poesia Visual"


Gènere Poesia
Solitud (Montse Assens - Anna Rispau)
«Solitud»
Montse Assens - Anna Rispau

Il·lustració:
"Nu femení"

Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix

Gènere Poesia Visual
As de copes (Albert Claramont)

«As de copes»
Albert Claramont




Gènere Article
Xavier Bosch ens porta l'amor a Algú com tu (Josep Maria Corretger i Olivart)

«Xavier Bosch ens porta l'amor a Algú com tu»
Per: Josep Maria Corretger i Olivart

A: "Una mar de paraules"


Gènere Exposició
«30» Eva Armisén
«30»
Eva Armisén

Pintures, dibuixos, escultura i obra gràfica

Galeria Cromo

Gènere Poesia Visual
Flor de la clavellina (Joan Cabot)

«Flor de la clavellina»
Joan Cabot




Gènere Relat
Quan només plou sota els arbres (Roser Blàzquez Gómez)
«Quan només plou sota els arbres»
Roser Blàzquez Gómez

Il·lustració:
"Pluja"

José Villegas Cordero

Gènere Poesia
La castanya (Rocio Azabal)
«La castanya»
Rocio Azabal

Il·lustració:
"Castanyes"

Cristina Cray

Gènere Poesia
Ègida (o Hègira) (Lluís Servé Galan)
«Ègida (o Hègira)»
Lluís Servé Galan
A: "Sonetàlia
(Novíssima lírica clàssica)"

Il·lustració:
"El samum"

Eugène Fromentin

Gènere Conte
Les meravelles del bosc (Maria Rosa Corretgé Olivart)
«Les meravelles del bosc»
Maria Rosa Corretgé Olivart

Il·lustració:
"El roure de Bodmer, bosc de Fontainebleau"

Oscar-Claude Monet

Gènere Entrevista
Entrevista a Sílvia Romero i Olea (Vicenç Ambrós i Besa)

«Entrevista a Sílvia Romero i Olea»
Premi de Narrativa Blai Bellver
Premis Literaris Ciutat de Xàtiva 2017

Per: Vicenç Ambrós i Besa


Gènere Poesia
Un nou dia (Ana Segura)
«Un nou dia»
Ana Segura

Il·lustració:
"El dia"

Ferdinand Hodler

Gènere Poesia
Perdona el no saber estimar-te (Iris Borda García)
«Perdona el no saber estimar-te»
Iris Borda García

Il·lustració:
"Apunt"

Josep Mongrell i Torrent

Gènere Poesia
Escena del divan (Paula Przybylowicz Vidal)
«Dona en un divan»
Paula Przybylowicz Vidal

Il·lustració:
"Apunt"

Paul Klee

Gènere Poesia
Albada, avui (Lorena Robles)
«Albada, avui»
Lorena Robles

Fotografia:
"Apunt"

Àlex Valero Liutsko

Gènere Poesia Visual
Poema Visual núm. 223 (toni prat)

«Poema Visual núm. 223»
toni prat

A: "Poesia Visual"


Gènere Microrelat
Despertar (Roser Blàzquez Gómez)
«Despertar»
Roser Blàzquez Gómez

Il·lustració:
"El despertar de la primavera"

Max Klinger

Gènere Poesia
Recepta (Albert Claramont)
«Recepta»
Albert Claramont

Il·lustració:
"Càpsula del temps"

Abbie Rios

Gènere Poesia
La màgia del Nadal (Maria Rosa Corretgé Olivart)
«La màgia del Nadal»
Maria Rosa Corretgé Olivart

Il·lustració:
"Nativitat"

Robert Campin (Mestre de Flémalle)

Gènere Novetat editorial
Mitjans de transport (Diversos autors)
«Mitjans de transport»

Diversos autors
- VII Concurs ARC de Microrelats -
ARC

Gènere Relat
Referent (Santi Sala Garcia)
«Referent»
Santi Sala Garcia
(Primer Premi VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport")


Il·lustració: "En cotxe"
Núria L.

Gènere Relat
Caça de balenes (David d'Argent)
«Caça de balenes»
David d'Argent
(Segon Premi VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport")


Il·lustració: "En vaixell"
Montse Assens

Gènere Relat
Flaire de venjança (Esther Llombart Ramis)
«Flaire de venjança»
Esther Llombart Ramis
(Tercer Premi VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport")


Il·lustració: "En globus"
Toni Arencón Arias

Gènere Novetat editorial
La cuina antiga (Jaume Fàbrega)
«La cuina antiga
(Ibers, grecs i romans)»

Jaume Fàbrega
Viena Edicions

Gènere Novetat editorial
D’un temps, d’un país (Pol Peiró Navarro)
«D’un temps, d’un país»

Pol Peiró Navarro
ARC - Lo Càntich

Gènere Novetat editorial
Brusquina d'instants (Anna Rispau i Falgàs - Sílvia Romero i Olea)
«Brusquina d'instants»

Anna Rispau i Falgàs - Sílvia Romero i Olea
Il·lustracions: Pilar Campmany

Editorial Fonoll

Gènere Novetat editorial
Relats absurds (Diversos autors)
«Relats absurds»

Diversos autors
— A benefici de la Marató TV3 2017 —
ARC

Inclou tast:
La Teresa del Mas Font
Joaquima Pellicer Solà

Gènere Premis i Concursos

Gènere Premis i Concursos

Gènere Premis i Concursos

Gènere Premis i Concursos

Gènere Premis i Concursos - Convocatòria

VIII Concurs ARC de Microrelats
VIII Concurs ARC de Microrelats
«Virtuts»


- Convocatòria -
Associació de Relataires en Català





- III -
Canal ARC TV
(Suplement digital)

Gènere Canal ARC TV
Canal ARC TV
Canal ARC TV
Programa "Tast de lletres"
- Associació de Relataires en Català -
Presentat per Sílvia Romero i Olea

[ Programa 0012 ]
«El bes de la nit»,
de Montse Assens i Anna Rispau





La Redacció solament es fa solidària dels treballs
que no porten signatura.
Dels articles signats en són responsables llurs autors.


Lo Càntich
Lo Càntich

Direcció:
Ferran Planell i Coflent

Coordinació editorial:
Toni Arencón Arias

Consell de Redacció:
Vicenç Ambrós i Besa, Toni Arencón Arias, Montse Assens Borda
Miquel Bonfill Asperò, Glòria Calafell, Ferran d’Armengol,
Carles Fernández Serra, Pere Fornells Miquel,
Núria López Garcia, Montserrat Lloret, Jordi Masó Rahola,
Marta Pérez Sierra, Pau Marc Riera Albó, Laura Ropero Ventosa

Equip Editorial:
Dolors Garrido Martínez - Maria Rosa G. Zellweger
Toni Arencón i Arias - Laura Boadas i Galí
Paolo Santos - Esther Llobet i Díaz - Margarida Badia
Josep Maria Corretger i Olivart - Joan Bernat
Sandra Domínguez Roig - Joan Abellaneda i Fernández

Correcció i revisió d’estil:
Margarida Badia – Joan Bernat – Marc Arencón


Creative Commons License
Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0
CC BY-NC-ND 3.0
Safe Creative
NR: 1003305878809
Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra resta sotmesa a les característiques específiques d'aquesta llicència.

Lo Càntich - Número 35 - Diàleg, 2017 - CP



Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
ISSN 2014-3036
DL B.42943-2011


ISSN 2014-3036-N.35

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]