"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La font»

Francesc Ubach i Vinyeta

Il·lustració:  Gustave Courbet

Banyista a la font (Gustave Courbet)

La font


Com doll de perlas que trémolas rodolan
per sobre llits de rosa y d'esmeragda,
sussurranta, festosa y ensisera,
             d'entre las heuras salta.

Lo bes de la deésa vespertina
vesteixla d'argent pur, lo sol de grana,
imprégnan son entorn de grats aromas
             violetas bosquetanas.

La minan ab patons que apenas sonan
las mes plaentas y mes frescas auras,
volteja 'l papalló sas frescas rivas,
             las aus en ella 's banyan.

Gronxa cent lliris de nevadas fullas,
s'adorm del rossinyol á las cantadas
y rega clavellers de trenta menas,
             al respirar sos flayres.

Y quan l'esfera no cobreix la boira,
lo cel mateix en son crestall retrata,
y quan sedenta sa corrent tu besas,
             sospira enamorada.


Francesc Ubach i Vinyeta
(Tiana, 1843 - Barcelona, 1913)
«La font»

Il·lustració:
'Banyista a la font (Gustave Courbet)'
"Banyista a la font"
Gustave Courbet
(Ornans, França, 1819 - Tour-de-Peilz, Suïssa, 1877)


Referència:
Ubach i Vinyeta, Francesc.
«La font»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

«Conjugal»

Joan Maragall

Il·lustració:  Gustav Klimt

L'Esperança (Gustav Klimt)

Conjugal


La flor de l'abraçada ja ha granat
i ets com el cep que dû la dolça carga:
tota tu t'has extès i reposat
com ple de pampols el sarment s'allarga.

Com en una visió misterïosa
la mirada sovint fixa s'estàsia:
la teva mitja-rialla es majestuosa
i en la boca't floreix plena de gracia.

En el teu sí fecond ¿què pot haver-hi
que't llença una llum viva pel semblant?..
Els dies són comptats del gran misteri.
Oh dòna, dó-m el fill qu'estimo tant!


Joan Maragall
(Barcelona, 1860-1911)
«Conjugal»

Il·lustració:
'L'Esperança (Gustav Klimt)'
"L'Esperança"
Gustav Klimt
(Baumgarten, 1862 - Viena, 1918)


Referència:
Maragall, Joan.
«Conjugal»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

Lo Càntich - Revista digital de literatura, art i cultura
pàgina destacada de la setmana
al web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

Lo Càntich - AELC

Lo Càntich - Revista digital de literatura, art i cultura
pàgina destacada de la setmana al web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC))



«Recepta»

Albert Claramont

Il·lustració:  Abbie Rios

Càpsula del temps (Abbie Rios)

Recepta


Prengui una càpsula
del temps, periòdicament.
Millor amb suc lleuger
que amb una espessa melangia.
No podrà retrocedir en res
però si més no, l'antibiòtic
li endarrerirà dolors de boca.
Millor no llegeixi contraindicacions
i efectes secundaris i terciaris,
que no té vostè el cos per a noves
penes ni punyalades.
I, recordi que l'únic descompte
li estan calculant ja en mesos.

L'import total del tractament
és del tot impagable.


Albert Claramont
(Barcelona, 1955)
«Recepta»

Il·lustració:
'Càpsula del temps (Abbie Rios)'
"Càpsula del temps"
Abbie Rios
(Rosario, Argentina, 1991)


Referència:
Claramont, Albert.
«Recepta»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

«Aparició»
(Apparition)

John Donne

Traducció:  Mark Grau-Barney
Il·lustració: Odilon Redon

Aparició (Odilon Redon)

Aparició


Quan pel teu despit, oh immoladora!, estigui mort,
i lliure et creguis
de tots els meus setges,
llavors el meu espectre vindrà al teu llit
i a tu, vestal farsant, en pitjors braços trobarà;
parpellejarà llavors la teva flama malaltissa,
i aquell, el teu amo, fatigat ja,
si et mous, o intentes despertar-lo amb pessics, pensarà
que demanes més,
i en fals son et defugirà;
i llavors, àlber tremolós, menyspreada,
et banyaràs en gèlida suor d'argent viu,
un espectre més real que el meu propi.
El que diré, no he de dir-t'ho ara,
no sigui que et preservi. Esvaït ja el meu amor,
abans voldria veure't amb dolor penedida
que, per les meves amenaces, innocent.


John Donne
(Londres, Anglaterra, 1572-1631)
«Aparició»

Il·lustració:
'Aparició (Odilon Redon)'
"Aparició"
Odilon Redon
(Bordeus, França, 1840 - Paris, França, 1916)

Traducció:
Mark Grau-Barney
(Rocester, Anglaterra)
«Aparició»
de l'obra:

«Apparition»

John Donne

When by thy scorn, O murd'ress, I am dead
And that thou think'st thee free
From all solicitation from me,
Then shall my ghost come to thy bed,
And thee, feign'd vestal, in worse arms shall see;
Then thy sick taper will begin to wink,
And he, whose thou art then, being tir'd before,
Will, if thou stir, or pinch to wake him, think
Thou call'st for more,
And in false sleep will from thee shrink;
And then, poor aspen wretch, neglected thou
Bath'd in a cold quicksilver sweat wilt lie
A verier ghost than I.
What I will say, I will not tell thee now,
Lest that preserve thee; and since my love is spent,
I'had rather thou shouldst painfully repent,
Than by my threat'nings rest still innocent.

ooO0Ooo



Referència:
Donne, John.
«Aparició».
(Apparition)
Traducció: Grau-Barney, Mark.
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

«Les meravelles del bosc»

Maria Rosa Corretgé Olivart

Il·lustració:  Oscar-Claude Monet

El roure de Bodmer, bosc de Fontainebleau (Oscar-Claude Monet)

Les meravelles del bosc


     Hi havia una vegada un home que vivia en un castell envoltat de la seva riquesa. Mai s’havia atrevit a endinsar-se al bosc per veure com era. Un bon dia, va arribar al castell un senyor que passava per allí per demanar-li alguna cosa per menjar. L’home del castell li va oferir els seus millors queviures. El rondinaire li va estar molt agraït i li va explicar les meravelles del bosc. L’home del castell es va quedar sorprès d’aquelles paraules i també encuriosit. Al cap de dos dies un boletaire va passar pel castell per oferir-li els seus presents. També, va fer ressò de l’enlluernament del bosc. L’home del castell va quedar fascinat. Va passar una setmana i va aparèixer un caçador i li va explicar les mil i una d’aquell fantàstic bosc. L’home no va poder parar la seva emoció i va decidir creure a totes aquelles persones que li havien parlat tan bé d’aquell paratge natural. Així doncs, va prendre la decisió de sortir de la seva fortalesa i va començar a caminar pel bosc fins que es va fer fosc. Es va trobar sol, cansat i no sabia el camí per tornar al seu castell. Va trobar aixopluc en una petita cova i va passar-hi la nit. L’endemà van passar per allí el rondinaire, el boletaire i el caçador. Van veure l’home del castell tot sol i el van ajudar a tornar a casa seva. L’home va estar-los molt agraït i va explicar que el bosc no era tan fascinant com li havien comentat. Els tres homes es van mirar entre ells i li van respondre que el paisatge era el mateix i que depenia dels ulls amb què es contemplava. Aquella situació l’havia ajudat a reflexionar que era positiu sortir de la zona de confort per veure més enllà, ser crític, tenir personalitat pròpia i treure les seves pròpies conclusions.


Maria Rosa Corretgé Olivart
(Alcarràs, 1978)
«Les meravelles del bosc»

Il·lustració:
'El roure de Bodmer, bosc de Fontainebleau (Oscar-Claude Monet)'
"El roure de Bodmer, bosc de Fontainebleau"
Oscar-Claude Monet
(París, França, 1840 - Giverny, França, 1926)


Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«Les meravelles del bosc».
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

«Relats absurds»


Diversos autors

— A benefici de la Marató TV3 2017 —

Associació de Relataires en Català (ARC)

Relats absurds (Diversos autors)

Relats absurds

Diversos autors
— A benefici de la Marató TV3 2017 —

ARC
Col·lecció literària Elisenda Sala
Contes i relats / 2
Desembre, 2017
Associació de Relataires en Català (ARC)
ISBN: 978-84-17220-01-3 | 160 pàg | 15 x 21cm | Rústica


Pròleg
Albert Calls i Xart

Il·lustració de coberta
Marga Cruz

Autors
Marta Malleu Solà  •  Maria Menéndez Collado  •  Conxita Solans Roda
Joan Gausachs i Marí  •  Pilar Campmany Piqué  •  Núria Niubó i Cabau
Carme Romia i Agustí  •  Glòria Calafell  •  Ramon Jané Vidal
Maria Cristina Garcia Carrera  •  Núria Freixa Domènech  •  Pere Criach Puig
Anna Salgot i de Marçay  •  Joaquima Pellicer Solà  •  Xavier Marcet i Soler
Montserrat Lloret Perxachs  •  M. Alba Tort  •  Francesc Arnau i Chinchilla
Roser Burgués Ventura  •  Francesc Xavier Simarro Montané  •  Ferran Planell
M. Glòria Gou Clavera  •  Joan Carles Franquet Badia  •  Ferran d’Armengol
Teresa Barba  •  Montse Assens  •  Celestí Casòliva Morales
Núria López García  •  Carles Castell Puig  •  Jordi Nicolás Espinosa
Toni Arencón Arias  •  Anna M. Vila Quintana  •  Jesús Pacheco Julià
Albert Calls i Xart  •  Jordi-Lluís Farré i Adrogué  • Jordi Masó Rahola
Magda Bistriceanu Simian  •  Robert Siscart Rodríguez  •  David Dot Cervera
Josep Mesia Nin  •  Josep Maria Corretger Olivart  •  Albert Llanos Serral
Maria Aulinas Costa  •  Àlex Romeu Mató  •  Lluís Servé Galan
Francesc Sidera Caballero  •  Cèlia Roca Martín  •  Jenni Rodà i Casado
Òscar Turull Basart  •  Albert Baile Rey  •  Ester Enrich Coma
Alba Domènech i Terradas  •  Relat Conjunt - Centre de Joves
Miquel Àngel Arencón Llobet  •  Ainhoa Campoy Garcia-Campmany


Pròleg

L’ordre literari de l’absurd

     L’Associació de Relataires en Català (ARC) a poc a poc s’ha anat fent el seu espai dins el món de l’activisme al voltant de la creació literària en la nostra llengua. L’entitat, amb una intensa trajectòria que ha anat construint fent propostes culturals i publicacions de tota mena, ha elaborat un àmbit de treball per a la literatura que era molt necessari i que permanentment ve donant bons fruits culturals.

     En aquest context de fomentar la creació literària, donant un lloc als autors i autores que vulguin prendre-hi part, passar-s’ho bé i alhora ser solidaris, s’emmarca el llibre que teniu a les mans: Relats absurds.

     Parteix d’un exercici: el de plantejar-se el repte, a un mateix, d’escriure sobre l’absurd. I precisament, el que hauria de ser fàcil, en un món que sembla regit per l’absurditat de manera permanent, no ho és tant i demana, com demostren totes les històries que aplega aquest llibre, un gran esforç imaginatiu.

     Relats absurds és un conjunt d’històries que desvetlla nombroses propostes agraïdes en la lectura, però també una acció solidària que s’emmarca en la 26a edició de la Marató TV3 d’aquest 2017, dedicada a les 'Malalties infeccioses', un grup que causa una de cada tres morts al món i que, segons els experts, es convertirà en un greu problema de salut pública.

     Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) han volgut col·laborar en aquest esdeveniment amb la convocatòria oberta del Concurs ARC de “Relats absurds”, amb el doble vessant solidari i literari, tot destinant els beneficis del concurs a la Marató.

     Per aquest motiu, els autors antologats han presentat obres escrites en català, de narrativa curta, basades en la temàtica de la convocatòria. La Comissió de Concursos de l’Associació de Relataires en Català n’ha fet una selecció que dona com a resultat aquest volum recopilatori editat per l’ARC.

     Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2017. Els autors i autores que participen en la convocatòria, cedeixen així la seva obra per a la proposta solidària televisiva que és tot un puntal de la societat catalana. (I no és, d’altra banda, el primer cop que des de l’ARC es col·labora amb aquesta iniciativa a través d’una publicació).

     A Relats absurds prenen forma tota mena de paranoies, somnis, il·lusions i al·lucinacions distorsionades. La construcció humana del nostre món és de difícil comprensió per molt que ens hi esforcem a intentar treure’n l’entrellat, com constata cada història d’aquest volum.

     El to d’aquestes narracions és molt diversificat: des de l’absurd tragicòmic fins al descobriment personal a través d’allò que no aconseguim copsar, l’alegria i la tristesa, el dolor, el retorn a la infantesa i la recerca en els plecs de la memòria dins de llocs insondables de nosaltres mateixos, múltiples angoixes kafkianes dels nous temps (com el servei militar, el divorci o el Constitucional, per exemple) i també les angoixes de sempre, les de tota la vida.

     Si hi busquem, amb més precisió, un llistat de temes més ampli, tot i que no exhaustiu, hi trobarem la família, personatges que leviten, l’insomni, les dones d’aigua, els funerals i la mort, l’amor i el sexe, la poesia, les gàrgoles i el turisme, les preocupacions espirituals, la literatura, les reaccions humanes, els clons, el viatges, el treball, l’exhibicionisme, la dictadura... i més, molt més!

     Tot plegat se situa en el xoc permanent de la realitat i de la ficció, que ens aclapara tant com ho fa als protagonistes d’aquests relats, que ens demostren, sobretot, que l’absurd no té solució, provoqui els deliris que provoqui, i que la literatura catalana actual està molt ben fornida de narradors i narradores, amb força i molt de futur per anar fent, per anar escrivint, que és del que es tracta, no?

Albert Calls i Xart
Periodista, escriptor i editor


Tast de Relats absurds,
Diversos autors
(Cortesia de l'ARC)


''Relats absurds (Diversos autors)''

La Teresa del Mas Font
Joaquima Pellicer Solà

     La Teresa del mas Font sempre en té alguna per explicar. L’altre dia em deia que havien venut la vaca, aquella que morí sobtadament, i que el seu comprador els havia comentat una cosa ben curiosa: que els treballadors de l’escorxador van observar que a la seva gola tenia un cosit molt ben brodat i que l’agulla encara restava dins del seu coll, que mai no s’havien trobat amb una cosa similar. Déu-n’hi-do!, vaig pensar, quina història més absurda, aquesta dona ja comença a desvariejar.

     Aleshores vaig recordar una altra de les seves històries, una de ben peculiar que m’havia explicat uns dies abans. Tot enfilant l’agulla de cosir per sargir un mitjó d’en Josep, el seu marit, accidentalment —o potser no, ara diria jo—, li va caure l’agulla enmig de la bala d’userda seca, àpat del bestiar del mas, i no la pogué recuperar. I des d’aleshores, com per art de màgia, aquell muuu de la vaca que no la deixava dormir es va calmar. Pura casualitat, em vaig dir.

Logo ARC


'Relats absurds (Diversos autors)'
Relats absurds
Diversos autors

— A benefici de la Marató TV3 2017 —


Culturàlia


Referència:
«Relats absurds»
Diversos autors
— A benefici de la Marató TV3 2017 —
Associació de Relataires en Català
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]