"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Nocturn»
(Nocturno)

Rubén Darío

Traducció:  Catalina Isart
Il·lustració: Federico Beltrán Masses

Pola Negri i Rodolfo Valentino (Federico Beltrán Masses)

Nocturn


Silenci de la nit, dolorós silenci
nocturn... Per què l'ànima tremola de tal manera?
Sento el brunzit de la meva sang,
dins del meu crani passa una suau tempesta.
Insomni! No poder dormir, i, no obstant això,
somiar. Ser l'auto-peça
de dissecció espiritual, l'auto-Hamlet!
Diluir la meva tristesa
en un vi de nit
en el meravellós cristall de les tenebres...
I em dic: a quina hora vindrà l'alba?
S'ha tancat una porta...
Ha passat un transeünt...
Ha donat el rellotge tretze hores... Si serà Ella!...


Rubén Darío
(Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, Nicaragua, 1867 - León, Nicaragua, 1916)
«Nocturn»

Il·lustració:
'Pola Negri i Rodolfo Valentino (Federico Beltrán Masses)'
"Pola Negri i Rodolfo Valentino"
Federico Beltrán Masses
(Guaira de la Melena, Cuba, 1885 - Barcelona, 1949)

Traducció:
Catalina Isart
(Puebla, Mèxic, 1974)
«Nocturn»
de l'obra:

«Nocturno»

Rubén Darío

Silencio de la noche, doloroso silencio
nocturno... ¿Por qué el alma tiembla de tal manera?
Oigo el zumbido de mi sangre,
dentro de mi cráneo pasa una suave tormenta.
¡Insomnio! No poder dormir, y, sin embargo,
soñar. Ser la auto-pieza
de disección espiritual, ¡el auto-Hamlet!
Diluir mi tristeza
en un vino de noche
en el maravilloso cristal de las tinieblas...
Y me digo: ¿a qué hora vendrá el alba?
Se ha cerrado una puerta...
Ha pasado un transeúnte...
Ha dado el reloj trece horas... ¡Si será Ella!...

ooO0Ooo


Referència:
Darío, Rubén.
«Nocturn»
Traducció: Isart, Catalina.
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«Sense títol no hi ha llibre»
Maria Montoriol Llopart

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

Sense títol no hi ha llibre (Maria Montoriol Llopart)

Sense títol no hi ha llibre
Maria Montoriol Llopart


La meva lectura

     Maria Montoriol Llopart fa la seva entrada en el món de la publicació amb un petit volum que esdevé tota una declaració d’intencions: Sense títol no hi ha llibre. I permeteu que raoni aquesta meva asseveració tot fent referència, en tant que objecte, al llibre esmentat. Després ja analitzaré altres aspectes d’índole literària.

     Llibre de poques pàgines (per ser exactes en té 74), aquesta característica el dota d’un gruix de llom força prim, així com també és menuda la seva aparença (d’uns 13x20 cm). Fent honor a la sentència amb què es presenta sota aquest títol que sembla una picada d’ullet, a la coberta ni tan sols trobem el lema Sense títol no hi ha llibre sinó que, en un intent simbòlic i reeixit d’estimular l’empatia del lector des d’un bell inici, queda substituït per una estreta faixa (una cinta de paper que permet, doncs, que el títol “desaparegui”). També el nom de l’autora hi consta com un detall anecdòtic (al marge inferior esquerre) i, per contra, el que pren rellevància és la imatge del laberint plasmada en un magnífic lila sobre negre, obra de Núria Montoriol.

     Perquè aquesta novel·la breu, escrita en primera persona en forma de dietari, exposa un període determinat i concret de la vida de la protagonista i narradora, l’Ariadna, en un moment en què la sensació d’ofec, de pèrdua, de caos emocional, o fins i tot vital, n’és l’element predominant. Per aquest motiu el símbol del laberint a la coberta i el nom d’Ariadna per al personatge principal no són pas gratuïts. Maria Montoriol, filòloga de formació, beu dels clàssics per presentar-nos la seva primera obra publicada.

     I amb aquesta narració ens endinsa en el gènere de l’auto-ficció perquè l’autora, en gran part, s’instal·la sota el paraigua d’aquest neologisme creat el 1977 la base del qual és l’encreuament entre el relat real de la vida de l’autor i el relat d’una experiència totalment fictícia viscuda per ell mateix.

     Amb un estil àgil i amè, pinzellat per notes d’humor i ironia, Maria Montoriol ens exposa tot un reguitzell de temàtiques amb les quals de seguida crearem lligams, ja que formen part de la nostra realitat més immediata. Qüestions com el bullying o assetjament escolar, amb totes les seqüeles que comporta de solitud, aïllament, sentiment de raresa... Aspectes com la precarietat laboral i la resposta en forma de dependència, sentiment de culpa per no aconseguir sortir-se’n, reclusió i en ocasions l’anorreament de l’individu... O bé el tema universal: l’amor. Un amor que podem trobar, al llarg de les pàgines del dietari, instal·lat en el terreny de l’amistat o bé en el terreny de la parella.

     I podria esmentar altres matèries que es descabdellen a Sense títol no hi ha llibre (com podria ser la passió pels llibres i les referències a títols coneguts i reconeguts), ja que el dia a dia de l’Ariadna, la seva protagonista, potser no és gens llunyà del dia a dia de qualsevol de nosaltres. Però prefereixo posar el punt i final a aquesta breu ressenya i animar-vos a descobrir l’opera prima de Maria Montoriol.


Maria Montoriol Llopart
Maria Montoriol Llopart

L'autora (extret del llibre)

     Activista literària, anarquista poètica. Defensora de causes perdudes. Biblioguerrera i escriptora.

L’obra (extret del llibre)

     Pots començar a esfondrar murs o seguir donant voltes i més voltes dins el laberint. És ara o mai, Ariadna. Tu decideixes.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata


Si ets una editorial o un autor que acaba de publicar,
pots enviar un exemplar del llibre (en català o traduït al català) a:

Apartat de Correus 22240
08080 Barcelona
(no s'accepta correu certificat)


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Sense títol no hi ha llibre», Maria Montoriol Llopart
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«L'espiga banyant-se en raigs de sol»

Àlex Valero Liutsko

L'espiga banyant-se en raigs de sol (Àlex Valero Liutsko)


Àlex Valero Liutsko
«L'espiga banyant-se en raigs de sol»


Referència:
Valero Liutsko, Àlex.
«L'espiga banyant-se en raigs de sol»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«El mirall de la vergonya»

Roser Blàzquez Gómez

Il·lustració: D-Phhertmant

Refugiats (D-Phhertmant)

El mirall de la vergonya


Refugiat en terra inhòspita

No pot mirar enrere; es tornaria de sal i es fondria amb les pròpies llàgrimes.
Només pot imaginar un horitzó d'esperança desdibuixada,
inexistent encara, i lluny de les seves arrels.
Refugiat en terra inhòspita,
abatut i incrèdul front una altra frontera barrada per aquells qui diuen comprendre'l.
La realitat ha esdevingut malson i la vida inacabable fugida;
miserable engruna de justícia mundial.
I ell, una simple gota en un riu indignant d'humanitat deshumanitzada.
El mirall de la vergonya.


Roser Blàzquez Gómez
(Barcelona, 1970)
«El mirall de la vergonya»
(Del recull de narracions breus Del rostoll i l'espiga)

Il·lustració:
"Refugiats"
D-Phhertmant
(Granada, 1983)


Referència:
Blàzquez Gómez, Roser.
«El mirall de la vergonya»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

Petiteses:
«El roser del meu balcó»

M. Roser Algué Vendrells
Petiteses (M. Roser Algué Vendrells)
     "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant.
   És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries.
   Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Roser (M. Roser Algué Vendrells)

El roser del meu balcó


Tinc en un test del balcó
enfilant-se per la barana,
un roser tot l'any en flor
sempre verd i amb bella ufana.

Jo no sé qui el plantaria
ni tampoc d'on sigué dut,
però si que ja floria
quan n'era jo nin menut.

Cada dia la rosada
amorosa el bé a besar,
l'alé de la marinada
cada tarda el vol gronxar.

Solellades, calamarsa
i fredors, tot ho sofreix,
cada cop que veu secar-se
una flor, nou tany li creix.

I mai s'han vist tantes roses
ni s'ha sentit tanta olor,
com en les branques frondoses
del roser del meu balcó.


Autor/a desconegut/da

Fotografia:
"Roser"
M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)


Referència:
Algué Vendrells, M. Roser.
«El roser del meu balcó»
A: Petiteses
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

Relats finalistes del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"
Maig de 2017:
«... En vaixell»

Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"
Maig de 2017: «... En vaixell»


El jurat d'autors i d'autores del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Mitjans de transport",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "... En vaixell":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Caça de balenes" - David d'Argent

"Namíbia" - deòmises

"Creuer" - gustav

"Descomptes" - celesti1462

"El viatge de Nadji" - Esther Llombart Ramis

"T'acompanyaria a la fi del mon!" - E. Viladoms

"El monstre" - txisky


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dijous, 1 de juny de 2017


Bases del Concurs i relats finalistes


Referència:
«Relats finalistes del Concurs
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"»

- Maig de 2017 - ... En vaixell -
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]