«Rosada»
(Rosées)

Sully Prudhomme

Traducció:  Claudi Giné
Il·lustració: Pere Retemp

Rosada (Pere Retemp)

Rosada

A Paul Bouvard

Somio, i la pàl·lida rosada
Les planes cobreix de perles calladament,
En les flors la va deixant caure
La freda mà de la nit.

D’on provenen aquestes tremoloses gotes?
No plou, el cel està clar;
És que abans de formar-se, totes,
Ells ja estaven a l’aire.

D’on vénen les meves llàgrimes? Totes les flames,
Aquesta nit, és suau al fons del cel;
És que ja les tenia a l’ànima
Abans de sentir-les als ulls.

Tenim en el fons de l’ànima una tendresa
On tremolen tots els dolors,
I en ocasions una carícia
Que ens torba, ens fa brollar les llàgrimes.


Sully Prudhomme
(París, França 1839 - Châtenay-Malabry, França, 1907)
«Rosada»

Il·lustració:
'Rosada (Pere Retemp)'
"Rosada"
Pere Retemp

Traducció:
Claudi Giné
(Nimes, Pays catalans, 1977)
«Rosada»
de l'obra:

«Rosées»

Sully Prudhomme

À Paul Bouvard

Je rêve, et la pâle rosée
Dans les plaines perle sans bruit,
Sur le duvet des fleurs posée
Par la main fraîche de la nuit.

D'où viennent ces tremblantes gouttes ?
Il ne pleut pas, le temps est clair ;
C'est qu'avant de se former, toutes,
Elles étaient déjà dans l'air.

D'où viennent mes pleurs ? Toute flamme,
Ce soir, est douce au fond des cieux ;
C'est que je les avais dans l'âme
Avant de les sentir aux yeux.

On a dans l'âme une tendresse
Où tremblent toutes les douleurs,
Et c'est parfois une caresse
Qui trouble, et fait germer les pleurs

ooO0Ooo


Referència:
Prudhomme, Sully.
«Rosada»
(Rosées)
Traducció: Giné, Claudi.
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

«Secrets de Naturalesa»

[s.a.]

Il·lustració: Alexandre de Riquer

La botànica (Alexandre de Riquer)

Secrets de Naturalesa


     Secret peraque una dona lletja se tornia bonica. Pren cuatre dotsenas de closcas de ous ben mulladas, y coulas ab vinagre fort y bastant temps, y despres de fret, rentat las mans y cara: y es un secret aprobát.

     Per traurer foch sens esca ni pedra foguera. Pren un tronch de lloré sech, y altre de morera, ó eura que es millor, y frega lo un ab lo altre fortaent, y se calentará tant, que se encendrà foch de ells: de aquest secret usavan las espies del camp de Julio Cesar per no ser sentidas dels seus enemichs.

     Secret per ablandar lo vidre. Pren la sanch del cabrit y lo such de una herba nomenada mamelletas, y posarás á bullir lo vidre ab estas dos cosas, y se tornará blando com cera.

     Secret pera conservar lo llit sens xinxes. Pren aiguacuit y desfeslo ab aigua al foch, que no quedia espés sino ben clar; luego se barreja seba sacutrí en dit aiguacuit, y axi calent mullarás y fregarás las pots y pens dels llit sens que quedia res per mullar, y veurás dos cosas molt bonas y curiosas; la primera será que als peus y pots semblarán de nogué, y la segona que no si criarán xinxes en tota la vida, com ho tinch ben probát.

     Secret per desterrar de casa las moscas y mosquits. Pendrás las plomas de la puput, y cremadas en lo cuarto ó pessa que hi ha moscas, sen anirán y no tornarán.

     Secret per matar las ratas. Pendrás guix que sia fresch; y passát per un sedás lo mesclarás ab formatge sutilment rallát, y tot ben barreját ne posarás en diferents paratges de la casa, y será un gust veurer las ratas que hauran menját dita mescla, anar tristas per la casa; y si tinguessen aigua per beurer moririan mes prest, perque lo guix en tocant aigua ó cosa humida luego se posa fort: y es secret sense perill. 

     Secret contra pussas. Posa una olla de aigua al foch, y dintre de ella uns cuants diners de aigua al foch, y dintre de ella uns cuants diners de sulimany, y dexantla bullí un poch, rega amb aquesta aigua lo aposento despues de ben escombrát; y estigas cert que matará y consumirá las pussas que hi haja, y fará que no se ni crien mes.

     Secret pera fer tornar la aigua del mar dolsa que se puga beurer. Aristoteles escriu que per fer tornar la aigua del mar dolsa y se puga beurer, fassas un vas de cera ben tapát y lo fiquias en lo mar, y la aigua que entria en lo vas perdrá la sal y quedará dolsa.

     Secret importat per no marejarse ni vomitar estant embarcát. Al temps que algú se vulla embarcar, mengia un poc de donsell y posis un poch de safrá sobre lo cor que toquia la pell: y estant sentát en lo barco no tinga temor de marejarse ni vomitar.

     Secret per agafar anguilas y tota altre classe de peix. Tirarás á la aigua que no corria la herba nomenada sumach, y acudirá tota pesca que ne gafarás abundancia.

     Secret per agafar aucells amb la ma. Escriu Alberto Magno, que prengas cualsevol especie de gra lo mesclias ab las maras del vi ó cuit ab aiguardent, y posát en part que los aucells lo puguian picár y menjár anirán cayent com aturdits y sense sentits, de manera, que los podrás agafar ab facilitat.

     Secret pera que una lloca treguia tots los ous polls ó pollas. Escriu Aristoteles, y ho afirma Avicena, que si las donas posassen á las llocas los ous curts y rodons exirán tots pollas: y si los posassen llarchs y punxaguts exirán tots polls.

     Secret per aumentar y conservar coloms. Escriu Dividio, que donias á menjar cumí als coloms y los untis ab algun unguent ordinari, y cuant isquian del colomar sels acercarán altres coloms forasters y sen vidnrán ab ells al teu colomar, devent entendrer qu elo cumí es pera conservar, y lo unguent per atraurer.

     Secret per traurer tacas de la roba y tambè dels pregamins. Se prenen bledas silvestres y se couen las arrels ab aigua, y ab esta se trauen las tacas.

     Secret de las ovellas prenyadas. Escriu Domidio, que per conexer de quin color será lo anyell que porta la ovella prenyada en lo ventre, mirias la llengua de la ovella, y si la tè negre, de aqueix color será lo anyell, y si la tè blanca, será blanch; y si tè la llengua de varios colors será clapát lo anyell.

     Secret perque lo llop no fasse presa en las ovellas. Escriu Anatolio que si lligasses en lo cap del moltó esqueller ó manyach que guia las ovellas, una ceba que anomenan marina ó albarrana, no frán dany los llops á ninguna ovella del ramát.

     Secret perque los llops no se arrimian á los corrals del bestiá. Escriu Racis y Almansór, que si penjasses una cua de llop en lo corral del bestiá ningun de ells si arrimará.

     Avis natural per conexer si la dona prenyada porta home ó dona. Tindrás cuidado cuant la dona prenyada hisca de casa, quin peu axeca primer sobre lo marxapeu, ó al pujar alguna escala; perque si axeca primer lo peu dret, es senyal que porta dona, y si primerament axeca lo peu esquerra, porta home. Esperiencia.

     Secret important per la memoria. Si vols aumentar la memoria, pren greix de os y cera blanca, la farás fondrer amb dit greix, del cual ha de haver doble cuantitát que de cera, manejantlo ab un bastó; te untarás lo front algunas vegadas, y se te aumentará molt la memoria, y es provát. 

     Secret per tenir bona veu y clara. Pren la flor de saúch secada al Sol, y feta polvos los pendrás en dejú amb un poch de vi blanch, y tindrás una veu bona y clara.

     Secret perque una dona cuant cria no tinga mal als pits. Advertescan las donas cuant estan prenyadas, que si als cuatre ó sinch mesos del prenyat se dexen mamar algunas vegadas per cualsevol persona fins que se acerquia lo temps del part, lograrán no tenir mal en los pits mentres criarán sos fills.

     Secret y avis importat per los pagesos. Peraque los sembráts iscan bons y la cullita millór, tinga cuidad lo pages cuant sembrará que la lluna sia nova y se trobia en lo signe de Tauro, Cancer, Virgo, Libra, ó Capricornio, y veurá molt gran y estranya diferencia en los sembrats y cullita.

     Secret pera fer vinagre bo, fort, molt y ab poch cost. A cents cantis de aigua ques posian en una bota, s’hi posará un peu de raims esprimits ó prempsáts (al temps de la verema) ab una lliura ó dos de julivert tendre; y una lliura de flor de saúch tendre ó seca, y un bon canti de vinagre fort; y al cap de un mes se tindrán cent y un canti de vinagre molt fort y odorifich, perque la flor del saúch fa lo vinagre fort y de bon olor. Sen podrá fer mes ó menos cantitat proporcionant los materials.

     Secret molt excelent pera conservar lo vi. Pren taronjas secas cullidas en lo mes de Maig, y ralladas ó picadas fins que estigan fetas polvos posalas dintra la bota del vi, y no tingas temor ques tornia agre.
     Altre virtut y propietat experimentada tenen los dits polvos de taronja, y es que si lo vi fos un poch agre posanthi los espressats polvos, no sols no passará en avant fentse mes agre, sino que lo adobará y lo tornará á son primer punt y estát: pera trenta cantis de vin son menester sis unsas de taronja pera conservarlo y adobarlo.

     Secret per saber si lo vi te aygua o no. Diu Creponte, que per saber si lo vi te aigua se posian en la bota en que está lo vi uns trossos de pera crua pelada, y si la pera va naant per sobre, será senyal que no hi ha aigua; pero si sen va á fons lo vi te aigua.

     Secret per no emborratxarse. Plinio siu que per no emborratxarse es bona la frexura de la ovella rustida, menjada al principi del menjár, ó bè, antes de beurer vi, menjar cols ab vinagre; y de esta manera encara ques bega mes del acostumat lo vi no danyará.

     Secret per fer que un carbó estiga mes de un mès encés. Pren carbó de sarments y fet polvos los posatarás ab aiguardent rafinát, y bien ences lo cubrirás ab cendra de sarments, y se conservará mes de un mès.

     Secret perque una Dona que tinga pel á la cara ó barba lo fará desaparexer sens que li tornia á naxer. Pren excrements de gat negre, desfeslos ab aigua blanca y vinagre del mes frot, y fesho bullir per espai de tres horas fins ques tornia com sabó, y rentat la cara que not tornará naxer ni un pel: com es aprobat.


«Secrets de Naturalesa»

Del:
LLIBRE NOU
QUE CONTÉ
VARIOS SECRETS DE NATURALESA
ÚTILS É IMPORTANTS.

TRET
Dels millors autors coneguts fins ara, y á mes
anyadits alguns jochs de mans, y diferents
remeis utils.


Traduhit del castellá al catalá per major inteligencia
dels que no entenen la lengua castellana

Vich: En la Imprenta de Ignasi Valls
en la Plassa Major any 1825

Il·lustració:
'La botànica (John White Alexander)'
"La botànica"
Alexandre de Riquer
(Calaf, 1856 - Palma, 1920)


Referència:
[s.a.]
«Secrets de Naturalesa».
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

Amb ulls de poeta:
«Per a ser cantada en cas d’alarma nuclear»

Carles Fernández Serra "Carles Ferran"
Amb ulls de poeta (Carles Fernández Serra)


Diuen que les imatges valen més que les paraules. S'equivoquen. Les imatges amaguen històries que esperen paraules.



Proves nuclears al Sàhara algerià

Per a ser cantada en cas d’alarma nuclear


I

Se me’n fot si ells tenen un refugi.
De què els ha de servir restar sota terra
embolcallats en plom,
si al capdavall de la llarga quarantena
prendran possessió, en nom de la demència,
tan sols de runes, cràters i morts?

És divertit jugar amb avions de debò
des del darrere de polides taules
i fer avançar, com si fossin de cartró,
cent mil soldats damunt d’exòtics mapes.
Han fet del món un immens tauler d’un joc
en què fan valer totes les trampes.

II

Se me’n fot si ells tenen un refugi
després de fer del món un monstruós Hiroshima
en pitjar un botó,
si al capdavall no serà món allò que els quedi,
i hauran de manar uns súbdits de silenci
en un regne de desolació.

Llavors potser ja no es creuran tan herois
i es miraran amb una gran basarda;
tot l’Univers serà un clam d’acusació
que tronarà com una immensa onada.
Si ha de ser així el món que els ha de quedar
jo més m’estimo perdre’m l’espectacle.


Carles Fernández Serra
"Carles Ferran"

(Barcelona, 1948)
«Per a ser cantada en cas d’alarma nuclear»

Fotografia:
'Proves nuclears al Sàhara algerià'
"Proves nuclears al Sàhara algerià"


Referència:
Fernández Serra, Carles.
«Per a ser cantada en cas d’alarma nuclear».
A: Amb ulls de poeta
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

«M'he empassat la lluna»

Marta Pérez i Sierra

Viena Edicions

M'he empassat la lluna (Marta Pérez i Sierra)

M'he empassat la lluna

Marta Pérez i Sierra

Fotografies: Enric Maciä
Pròleg: Teresa Forcades
Epìleg: Sònia Moll

Viena Edicions
Col·lecció Viena Poesia, 187
80 pàgines - Rústica amb solapes i guardes
ISBN: 978-84-8330-826-4


«Aquest poemari pateix i convida. Pateix el dol de la
maternitat perduda i convida a fer fecund el climateri.
És crit estripat, autèntic, irreductible. I alhora té un
punt juganer que l’il·lumina i una tossuderia vital que
es nega a rendir-se.»
Teresa Forcades

     Marta Pérez i Sierra va néixer a Barcelona l’any 1957. És mestra i filòloga. Ha estat coautora de llibres de text de llengua i literatura. Ha publicat els llibres de relats I demà, l’atzar (2009) i Bavastells (2014), i els poemaris Sexe Mòbil Singular, SMS (2002), Dones d’heura (premi de poesia Jordi Pàmias 2010), boCins (2011), Si goso dir-li un mot d’amant (2013) i Sexe Mòbil Singular, SMS il·lustrat (2013). També ha coordinat, amb quatre autors més, el recull titulat Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (2014), que aplega obres de 150 poetes. Ha guanyat diversos premis, entre els quals destaquen el Premi de Narrativa Curta de Castellbisbal 2009, el de Sant Hilari Sacalm 2012 i el Primer Premi de Poesia en català de Perpinyà 2013.

     Enric Maciä va néixer a Barcelona el 1978. Va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i es va especialitzar en bodegó publicitari, fotografia d’autor i periodisme. L’any 2004 va iniciar la seva activitat professional treballant com a fotògraf independent. Actualment col·labora amb diverses revistes i editorials, també ha publicat treballs en diaris com El País i El Periódico de Catalunya. Ha fet diverses exposicions individuals i col·lectives.


Climateri (Marta Pérez i Sierra)

Climateri


Sóc la memòria
del climateri
de totes les dones.
Declaro amb humilitat:
cada gest
és la petjada d'elles.


'M'he empassat la lluna (Marta Pérez i Sierra)'
"M'he empassat la lluna"
Marta Pérez i Sierra



Culturàlia


Referència:
«M'he empassat la lluna»
Marta Pérez i Sierra
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

Concurs ARC de Contes Infantils 2015
«La llum»


Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Contes Infantils

Concurs ARC de Contes Infantils 2015
«La llum»


- Projecte literari, artístic i solidari -

Associació de Relataires en Català


Convocatòria:

Data Inici: 15/04/2015
Data Final: 15/10/2015


Descripció:

L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar, en la seva LXVIII sessió, l’any 2015 com a Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum, amb l’objectiu de conscienciar tothom de la importància que la llum té en la vida dels ciutadans del món, en el desenvolupament de la societat i en els reptes als quals s’enfronta la Humanitat. La llum juga un paper fonamental en la nostra vida quotidiana. Ha revolucionat, entre altres aspectes, la medicina o el desenvolupament d’Internet. Durant segles, la llum i les seves aplicacions han constituït un element d’unió que transcendeix totes les fronteres, no només les geogràfiques sinó també les de naturalesa cultural, de gènere o edat.

Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) ens afegim a aquesta celebració amb la convocatòria del Concurs ARC de Contes Infantils 2015 “La llum”, en el que podran participar escriptors i il·lustradors de totes les edats, dels més petits als més grans, amb històries on la llum tingui un protagonisme destacat, i amb un objectiu solidari, destinant els beneficis a la Marató de TV3 2015, dedicada enguany a les malalties metabòliques.

Bases:

1. Poden participar, en el Concurs ARC de Contes Infantils 2015 “La llum”, escriptors i il·lustradors de qualsevol edat i nacionalitat.

2. Modalitats:

2.1. Modalitat d’escriptura:

2.1.1. Es poden presentar contes infantils amb un màxim de 4500 caràcters, espais inclosos, escrits en català, originals (d’autoria pròpia), inèdits (no publicats anteriorment en cap altre format ni premiats en altres certàmens), i que s’adiguin a la temàtica.

2.1.2. Les obres presentades es podran enviar de dues formes:

a – En format word, amb lletra Times New Roman, cos 12, a doble espai, a l’adreça electrònica concursos.arc@gmail.com, especificant en l’assumpte del correu: Concurs ARC de Contes Infantils 2015 - Conte. En aquest correu s’inclouran dos documents que duran per nom “llum” i “plica”. El document “llum” correspondrà al conte. Al document “plica” figurarà el títol del conte, el nom i els cognoms dels autors o autores, la data de naixement, l’adreça, el telèfon de contacte i el nom d’autor/a amb el qual vol constar al volum recopilatori. Si es tracta de menors d’edat, cal adjuntar també l’autorització dels pares o tutors legals per participar en aquest concurs.

b - Publicant el text directament en la web www.relatsencatala.cat (Relats en Català) i marcant l’opció que s’habilitarà específicament per participar en el concurs. Una vegada estigui publicat s’haurà de enviar un correu a l’adreça electrònica concursos.arc@gmail.com, especificant en l’assumpte del correu: Concurs ARC de Contes Infantils 2015 - Conte. En aquest correu s’inclourà l’enllaç al conte publicat en la web Relats en Català i un document “plica”. Al document “plica” figurarà el títol del conte, el nom i els cognoms dels autors o autores, la data de naixement, l’adreça, el telèfon de contacte i el nom d’autor/a amb el qual vol constar al volum recopilatori. Si es tracta de menors d’edat, cal adjuntar també l’autorització dels pares o tutors legals per participar en aquest concurs.

2.2. Modalitat d’il·lustració: es poden presentar il·lustracions originals (d’autoria pròpia), que s’adiguin a la temàtica del concurs, en arxiu en format jpg, a l’adreça electrònica concursos.arc@gmail.com, especificant en l’assumpte del correu: Concurs ARC de Contes Infantils 2015 – Il·lustració. En aquest correu s’inclourà un document “plica” on figurarà el títol de la il·lustració, el nom i els cognoms de l’artista, la data de naixement, l’adreça, el telèfon de contacte i el nom d’autor/a amb el qual vol constar al volum recopilatori. Si es tracta de menors d’edat, cal adjuntar també l’autorització dels pares o tutors legals per participar en aquest concurs.

3. El període de recepció d’originals s’obrirà el dia 15 d’abril de 2015 i es tancarà a les 24.00 h del dia 15 d’octubre de 2015. Es pot participar en ambdues categories, però només es podrà presentar un conte infantil i una il·lustració per persona participant.

4. Les obres presentades que no compleixin aquestes condicions no seran admeses.

5. Els autors/es de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions i/o modificacions.

6. La Comissió de Concursos de l’Associació de Relataires en Català seleccionarà un màxim de 50 obres en cada modalitat, que seran publicades en un volum recopilatori. En cas que, per qualsevol circumstància, el jurat consideri que no hi ha prou qualitat o que el nombre d’obres presentades és insuficient, podrà declarar desert el premi i les obres quedarien a disposició dels respectius autors i autores. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2015. Els autors/es que participin en la convocatòria cediran la seva obra, de forma gratuïta en benefici de la Marató de TV3 2015, dedicada enguany a les malalties metabòliques.

7. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic durant el mes de desembre de 2015.

8. El Jurat estarà format per membres de la Comissió de Concursos i per socis voluntaris de l’Associació de Relataires en Català (ARC). La Comissió de Concursos de l’Associació de Relataires en Català (ARC) es reserva el dret a interpretar aquestes bases en cas de dubte i/o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

9. Pel fet de participar en el concurs, els autors/es autoritzen a les entitats convocants a fer-ne difusió i promoció de les obres, fent servir reproduccions parcials o totals, amb les referències adients d’autoria, en qualsevol mitjà publicitari (revistes, premsa, ràdio, TV, cartells, webs i blocs, etc.).

10. La presentació dels originals pressuposa l’acceptació totes i cadascuna de les bases, incloent-hi l’autorització de publicació de les obres presentades, així com dels drets i de les obligacions que se’n deriven.

'Concurs ARC de Contes Infantils'

Associació de Relataires en Català, abril de 2015

[Per a qualsevol dubte o aclariment ens podeu escriure un correu electrònic a l’adreça: concursos.arc@gmail.com ]


Referència:
Concurs ARC de Contes Infantils 2015
«La llum»

Associació de Relataires en Català
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

«Poema Visual núm. 184»

toni prat

Poema Visual núm. 184 (toni prat)


"La poesia visual per a mi, no és res més que poesia... i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l'inconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida...".
toni prat
Poesia Visual (toni prat)

www.poemesvisuals.com


Referència:
prat, toni.
«Poema Visual núm. 184».
A: Poesia Visual
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>

ISSN 2014-3036-N.27

«Els forats del gruyère»

Luis Miguel Rubio Domingo

Il·lustració:  Abbie Rios

Forats inexorables (Abbie Rios)

Els forats del gruyère


Groller gruyère, de llet crua, de vaca,
sense forats, llorejat uniforme
i elemental de l’emmental enorme,
gruyère suís de matèria opaca.

Forma de llet fidel al pa amb tomaca
que tens el gust de la sagrada forma,
vull ser com tu, sense forats per norma,
Torres de Quart amb cap senyal de traca.

T’ imaginem com un àpat de rats
amb rodolins i fantasmals forats,
de cos pertús, quan no tens cap clivatge.

¿Serà perquè mengem les cavitats
del pobre pa quan manca el companatge
i només tu pots ser molla i formatge?


Luis Miguel Rubio Domingo
(València, 1961)
«Els forats del gruyère»

Il·lustració:
'Forats inexorables (Abbie Rios)'
"Forats inexorables"
Abbie Rios
(Rosario, Argentina, 1991)


Referència:
Rubio Domingo, Luis Miguel.
«Els forats del gruyère»
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.223.208
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2014

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]