Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
«Fragàncies aquàtiques»

Lluís Servé Galan
Sonetàlia -Novíssima lírica clàssica- (Lluís Servé Galan)
"El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement?
Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

(Ramon Navarro Bonet)

Fragàncies aquàtiques


Potser perquè la humitat duu el teu nom,
Venero aquests murs curulls de racons
Per abandonar-se i sadollar sets i fams
Mil·lenàries, entre besos i carícies i focs.

Perquè el doll, de vegades, també provoca
Flames en incendiàries llengües calentes
I columnes de cames, de desig que anhela
La fondalada i poder encimbellar la muntanya.

Potser perquè ets aigua que crema i apaivaga
El dejú i la lava, la fragància que regalima
Esquena avall, perles de suor per alimentar-nos.

Perquè el foll també demana clemència al seny,
De vegades, per no perir allà on el món esdevé
Ànima bessona de l'Infern més celestial, i bany.


Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Fragàncies aquàtiques»

Il·lustració:
'(Ramon Navarro Bonet)'
Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)


Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu blog:

Enllaç a 'Es desclou la tenebra' -Lluís Servé Galan- (obre nova finestra)
Es desclou la tenebra



Referència:
Servé Galan, Lluís.
«Fragàncies aquàtiques»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

«Pluja sobre terra molla»

Maria Carme Poblet

Cossetània Edicions

Pluja sobre terra molla (Maria Carme Poblet)

Pluja sobre terra molla

Maria Carme Poblet
XXXIè Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Cossetània Edicions
Col·lecció: Notes de color
Nombre de pàgines: 176
Enquadernació: Rústica amb solapes
Data primera edició: Setembre del 2014
Mida: 15,5 x 23,3 cm
Preu: 13,90
ISBN: 978-84-9034-240-4


Sinopsi:

La lluita en paral·lel d'una àvia i una néta
per fer front als fantasmes del passat


     La Neus, una atractiva pintora de 35 anys, s'imaginava ben poc que aquella decisió seva de canvi i renovació vital li aportaria tanta remoguda. Sobretot la descoberta d'un diari de joventut de la seva àvia, amb episodis de vida insòlits per a ella: una preciosa història d'amor en temps d'una cruenta guerra; un bell sentiment d'amistat i lleialtat per sobre de tots els horrors; Tot plegat l'ajudarà a resituar-se dins el seu jo més profund. Prendre una nova consciència de ser. Cercar nous horitzons. Obrir sense por el seu cor… Al voltant de la Neus hi ha el seu amant, un aristòcrata amb una llarga ombra de perversió; la dona de l'aristòcrata, amargada per les sospites; la Meritxell, la millor amiga de la Neus; els tiets de la Neus, aferrats a un matrimoni que no s'aguanta per enlloc; en Marcel, un corrent d'aire fresc a la vida de la Neus; I entremig de tot plegat, un estrany assassinat. Així mateix, el fantasma de la por sovint és força present en diversos personatges.

Biografia:

Maria Carme Poblet

     Maria Carme Poblet va néixer a l'Espluga de Francolí l'any 1953. Pluja sobre terra molla és la seva primera novel·la. Poblet, autodidacta i alhora gran amant de la literatura, va començar a escriure ara fa uns cinc anys, tot compaginant l'escriptura creativa amb el treball com a administrativa a l'empresa pública; actualment té una segona novel·la acabada i treballa en la que serà la seva tercera obra.


'Pluja sobre terra molla (Maria Carme Poblet)'
"Pluja sobre terra molla"
Maria Carme Poblet


Un retorn als orígens

     "Mentre el tren s’allunyava, quan ja havia sortit a la claror de l’exterior, la Neus anava observant amb una certa melangia aquell paisatge, que se li mostraba amb tota la seva grisor: humit, distant, fred... Les gotes de la pluja petaven cada vegada amb més força al vidre de la finestra i li produïen un dolor imaginari a la cara. Voldria acostar-hi el nas, per així poder sentir més propera la frescor aigualida de l’exterior, com, tot evocant una memòria llunyana, recorda que ho feia quan era molt petita i viatjava a Tarragona amb la seva àvia per anar a veure la tieta monja; però no pot, li fa un no sé què."

Històries paral·leles

     Renoi, que n'és, de devastadora, la ceguesa emocional! Tants anhels que havia tingut de ben joveneta, tot imaginant-se tota una vida plena de pintura, música i creativitat! En Marcos li deia que era una privilegiada perquè amb ell mai li faltaria de res i a més tenia tota la llibertat del món per fer les coses que volgués fer. Que la seva era una vida ben privilegiada, això també ho havia pensat ella al començament d’aquella història. S'havia ficat de ple en el món de les vanitats amb aquell home i n'havia sortit ben contaminada. [...]"

     "Ella sempre defugia parlar de la guerra i també de la mort. Deia que la mort no existia, que era un invent de les funeràries per fer negoci. I no ho deia pas de conya, no. Ho deia ben convençuda, amb pes i contundència; com a mínim això semblava. I és clar, davant una afirmació tan poc ortodoxa com aquella, qui s'atrevia a preguntar-li més sobre la mort... Era una manera que tenia l'àvia per evitar converses incòmodes i feixugues. Era una dona intel·ligent amb un punt d'ironia."


Culturàlia


Referència:
«Pluja sobre terra molla»
Maria Carme Poblet
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

«Bufada»

Rocio Azabal Martin

Il·lustració:  Paul Klee

Cançó d'amor per a la lluna nova (Paul Klee)

Bufada


Si volar fou, pensar en tu.
Volo.
Si menjar fou, desitjar-te en cada àpat.
Menjo.
Si caminar fou, portar en cada moment un batec de tu al cor.
Camino.
Si veure fou, intentar no esborrar de la memòria el teu rostre.
Veig.
Si sentir fou, imaginar cada segon que estic amarada de tu.
Sento.
Si plorar fou, enyorar el que mai ens ha passat.
Ploro.
Ara mai em demanis
Que deixi de pensar que volo molt amb el teu record.
Perquè ho faig, sí! I cada dia menjo, sentint que ploro
I no em fa mal, ans al contrari m'ajuda a veure clar el camí.


Rocio Azabal Martin
(L'Albages, Lleida, 1971)
«Bufada»

Il·lustració:
'Cançó d'amor per a la lluna nova (Paul Klee)'
"Cançó d'amor per a la lluna nova"
Paul Klee
(Münchenbuchsee, Suïssa, 1879 - Muralto, Suïssa, 1940)


Referència:
Azabal Martin, Rocio.
«Bufada»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

«La bona confitura»
Quatre anys de microrelats

Diversos autors

Selecció i pròleg de Jordi Masó Rahola

La bona confitura (Diversos autors)

La bona confitura
Quatre anys de microrelats

Diversos autors
Bubok Publishing, S.L., 2014
[ Adquirir i/o Baixar en pdf ]

Selecció i pròleg:
Jordi Masó Rahola

Disseny i il·lustració de la portada:
Maria Jesús Royo


Quatre anys de bona confitura

     El 8 d'agost de 2010, sota l'epígraf "el blog del microrelat en català", naixia La bona confitura.

     Des de bon començament jo tenia clar que aquesta havia de ser una aventura compartida. No pretenia fer del blog un vehicle per difondre els meus propis escrits, com fan —molt lícitament— tants companys bloguers, sinó un lloc de trobada per tots aquells a qui ens uneix la passió per l'art d'explicar històries amb poques paraules. L'espurna, per tant, no va ser la promoció personal, sinó la voluntat de donar a conèixer un grapat de bons microrelats que jo havia llegit en diferents mitjans i que creia que mereixien una difusió més àmplia.

     Al llarg d'aquests anys, La bona confitura ha publicat, amb una regularitat tossuda i inflexible, un microrelat cada quatre dies. A hores d'ara, ens apropem a les 400 obres de gairebé un centenar d'autors.

     Un dels principals estudiosos del gènere, Fernando Valls, va escriure que el microrelat ha trobat el seu hàbitat natural a Internet, i és cert que circulen més microrelats per la xarxa que per les llibreries —tot i que els reculls de microrelats ja han deixat de ser una raresa—. Jo dec ser una mica antiquat perquè encara mantinc una afecció per aquest suport en declivi que és el llibre, i per celebrar l'efemèride dels quatre anys he reunit alguns dels microrelats apareguts en el blog en el petit volum que teniu entre mans.

     He limitat la selecció a una obra per autor. La tria,en alguns casos, ha estat complicada perquè hi ha hagut autors molt prolífics i a La bona confitura mai no he publicat cap conte que no m'agradés... Però en cas de dubte, m'he deixat guiar per allò que Vladimir Nabokov anomenava el "formigueig a l'espina dorsal". Als lectors curiosos —també als lectors golafres— els quedarà la possibilitat de visitar el blog per sadollar la curiositat —o la fam— i llegir online més microrelats.

     No puc acabar aquest pròleg sense agrair a tots els autors tant la seva generositat a l'hora de cedir les obres, com les mostres de simpatia i ànim. Penso que entre tots, al llarg d'aquests quatre anys, hem anat coent una bona confitura. I l'antologia que ara segueix n'és un bon tast.

Jordi Masó Rahola, juny del 2014


'La bona confitura (Diversos autors)'
"La bona confitura"
Quatre anys de microrelats
Diversos autors



Culturàlia


Referència:
«La bona confitura»
Quatre anys de microrelats

Diversos autors
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

«Davallada»

Josep Lluís Pons i Gallarza

Il·lustració:  Santiago Rusiñol

Jardí de muntanya, Sa Coma (Santiago Rusiñol)

Davallada


Bell horisont ¡adeu! selvatge serra,
lo mon abaix me crida;
tinch d'afrontar pereguinant la terra
lo panteig de la vida.

Flayre boscana que l'alé'm retornas,
ómplem l'esperit ara;
cel esplendent que l'esperansa'm tornas,
déxam mirarte encara.

Gaya remor del vent á la pineda
ressona entre la fulla;
boyra que suras per l'ubaga freda,
mon front cremós remulla.

Aspres pendents que ab feredat ne miro,
relliscanta dressera,
salveume'l pas si concirós me giro
mirant cap endarrera.

Quedeu mes alts que jo, singlers cendrosos,
si os torn á veure enfora,
l'ergull de vostres caps mes alterosos
he trapitjat un hora.

Avall... ja emplena el fum de la taulera
les salzeredes blanques,
y l'aigua del molí salta ab brumera
pe'ls grahons de les tanques.

Darrera'ls caminals que giravoltan
los turosn desparexen,
y'ls cantelluts penyals que'ls enrevoltan
ses ombres definexen.

Verdejant als costers ab l'argelaga
confosa apar la vinya,
y daurada pe'l sol que ja s'apaga
planeja la campinya.

Trist s'atura'l meu pas: l'erma montanya
com mes de mí s'allunya,
mes se m'emporta l'còr... Aqui... es Espanya;
Allí dalt..... ¡CATALUNYA!


Josep Lluís Pons i Gallarza
(Sant Andreu de Palomar -actualment Barcelona- 1823 - Sóller 1894)
«Davallada»

Il·lustració:
'Jardí de muntanya, Sa Coma (Santiago Rusiñol)'
"Jardí de muntanya, Sa Coma"
Santiago Rusiñol
(Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931)


Referència:
Pons i Gallarza, Josep Lluís.
«Davallada»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

Notes biogràfiques:
«Joan Brossa»

Josep Maria Corretger i Olivart
Notes biogràfiques: Joan Brossa


Joan Brossa

(Barcelona, 1919-1998)

L'adéu a Joan Brossa. Un mag de la Poesia Visual


Per: Josep Maria Corretger i Olivart

El xai es menja l'herba
L'home es menja el xai
L'alosa es menja l'insecte
L'esparver es menja l'alosa
L'un es menja l'altre
El xai devora l'herba
Demà l'home devorarà el xai
Sense la mort la vida fóra impossible.

«Dossier»

     Aquest fou un dels darrers poemes que va escriure el poeta visual per excel·lència, el malaurat Joan Brossa. Va sorprendre'l una mort absurda la vigilia de cap d'any de 1998, similar a la idea mental que rebia cada visitant de les seves obres, millor dit "poemes visuals", alguns d'ells concebuts com a obres escultòriques, fruit de la seva imaginació i caracteritzats per un sentit que escollia cada intèrpret.

Poema objecte (Joan Brossa)
"Poema objecte"

     Joan Brossa va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i als disset anys ja lluitava amb l'exèrcit republicà al front de Lleida, s'hi va enrolar voluntàriament i allí escrigué la seva primera obra poètica. El 1948 va fundar la revista avantguardista Dau al 7 junt amb diversos personatges d'aquella època, com els pintors Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Josep Tharrats, el filòsof Arnau Puig i Joan Ponç. Brossa heretà l'avantguarda catalana dels anys 20 i fou fidel seguidor de J.V. Foix, al qual s'acostà en els primers passos poètics.

     D'altra banda, també va escriure algunes obres teatrals, la primera va estrenar-se el 1951. I fins i tot, la música va tenir la seva fixació, com el concert amb Mestre Quaderns Concert per a representar de 1964, Suite bufa de 1966, o el Concert irregular de 1968, amb Carles Santos.

     Entre les seves obres de caire poètic més sobresortints hi ha Em va fer Joan Brossa (1950), Poemes civils (1961), El Saltamartí (1968), la seva primera presa de contacte directament amb els lectors a Poesia rasa (1970), Poemes de seny i cabell (1977), i Els entra-i-surts del poeta (1983).

Eclipsi (Joan Brossa)
"Eclipsi"

     Fascinat pel món de la pintura, realitzà abundants activitats amb Miró, Poetes, pintors i escultors (1960) o amb Antoni Tàpies, U no és ningú. I algunes col·laboracions amb el cineasta Portabella, Cua de cuc (1969); que conjuntament amb les seves obres dramàtiques, que són extenses, per exemple, des de Nocturns encontres (1951), fins a La pregunta perduda o El corral del lleó (1985), fan ésser a Brossa un artista essencial per al món de la cultura catalana, tal com queda plasmat en les diverses temàtiques o gèneres artístics que va saber tractar amb gran facilitat, poesia, teatre, música, escultura, aquesta darrera a mode de poesia visual.

     Per la seva labor artística va guanyar premis tan destacats com La Lletra d'Or, el 1981, el Ciutat de Barcelona en dues ocasions, el 1978 i el 1988, o la Medalla Picasso, el 1988, concedida per la UNESCO.

     En els darrers anys de la seva vida, des dels anys vuitanta, es va dedicar amb cor i ànima a la seva poesia visual, la qual va tenir una gran difusió internacional en ciutats com Basilea, Nova York, Amsterdam, Madrid, Venècia... on ens feia aparèixer les lletres de l'alfabet vinculades a algun objecte, i llavors, cada visionari havia d'extreure el significat o moralitat d'aquell poema del poeta polimòrfic i irrepetible, Joan Brossa. Són ben famoses les seves As que fins i tot il·lustren alguna plaça de Barcelona o la majoria dels seus poemes arquitectònics; així com la seva obra poètica, que va traduir-se al castellà, neerlandès –holandès-, francès, anglès, italià, suec i alemany.

Roda (Joan Brossa)
"Roda"

     Entre les reaccions vers la mort de Brossa, n'hi havia que ens mostraven clarament que havia representat aquest autor per a la nostra cultura, com la de Joan Reventós, president del Parlament de Catalunya d'aleshores, "ha mort el príncep de les lletres catalanes", o la del poeta Luís Antonio Villena, "va trencar motllos, ja que va protestar amb una poesia irònica, fora del canal habitual de la poesia visual", unes paraules que definien molt bé l'imaginari del senyor Brossa.

     Odiava les cerimònies, deia "quan et fan molts homenatges seguits és un mal senyal", ell senzill, veia la mort amb certa tranquil·litat, "el pedestal és com unes sabates", idees de llur influència pel transformisme de Frègoli (1867-1936), cantant, dansaire, imitador, mim, il·lusionista, i ventríloc italià, que va crear uns guions on tot sol representava fins a seixanta papers diferents.

     Brossa va treballar fins al darrer moment, quan vingué la fatídica caiguda per les escales del seu estudi, on es colpejà de cap a terra i li causà la mort instantània. Són un bon exemple d'aquest treball, el mural per la façana de l'Ajuntament de Mollet del Vallès (desembre del 1998) o llurs obres pòstumes, Memòria encesa (1999) i Sumari astral (1999), de la qual n'he extret uns versos a l'inici d'aquest article.

     Se'n va anar per sempre "l'agent provocador", així era com l'anomenaven, realitzant l'últim poema visual, ens imaginem la A de principi i el seu barret de copa com a comiat. La seva inexplicable mort va empaitar a tothom per sorpresa a les acaballes d'aquell any acabat en vuit; però gràcies a la seva fructífera producció, als lectors encara ens queden llegir moltes de les seves obres del llegat que va fer en vida, i la interpretació de molts dels seus poemes visionaris.

Alfa (Joan Brossa)
"Alfa"


Josep Maria Corretger i Olivart
Notes biogràfiques:
«Joan Brossa»

Imatges:
http://www.fundaciojoanbrossa.cat/


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Notes biogràfiques: Joan Brossa»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

Amb ulls de poeta:
«Contrast de llum i ombres»

Carles Fernández Serra "Carles Ferran"
Amb ulls de poeta (Carles Fernández Serra)


Diuen que les imatges valen més que les paraules. S'equivoquen. Les imatges amaguen històries que esperen paraules.


Fotografia: Lídia Massó i Busqué

Contrast de llum i ombres


Un delicat contrast de llum i ombres
i el contrallum dramàtic d'una mà
simbolitzant el crit o l'esperança.
Tatuatge de reixes sobre el mur.

Quin ha estat el teu pecat, home captiu,
quin és el ver motiu que t'empresona?
Ets potser un delinqüent incommovible
que ha saquejat i mort sense clemència?
O potser ets un rebel que reivindica
els drets que ha arrabassat la dictadura?

O no estàs pres, i jugues amb la llum
assajant un vell joc d'ombres xineses;
o bé enyores l'eco de les cordes
d'un contrabaix virtual, silent i efímer.

Un delicat contrast de llum i ombres
i unes mans que s'envolen com ocells.


Carles Fernández Serra
"Carles Ferran"

(Barcelona, 1948)
«Contrast de llum i ombres»

Fotografia:
'Fotografia: Lídia Massó i Busqué'
Lídia Massó i Busqué


Referència:
Fernández Serra, Carles.
«Contrast de llum i ombres».
A: Amb ulls de poeta
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.082.006
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 30/06/2014

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]