"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Poema Visual núm. 211»

toni prat

Poema Visual núm. 211 (toni prat)


"La poesia visual per a mi, no és res més que poesia... i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l'inconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida...".
toni prat
Poesia Visual (toni prat)

www.poemesvisuals.com


Referència:
prat, toni.
«Poema Visual núm. 211».
A: Poesia Visual
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>

ISSN 2014-3036-N.33


«Quan feia fred»

Joaquim Maria Bartrina

Fotografia: Liudmila Liutsko

A la vall de Núria (Liudmila Liutsko)

Quan feia fred


Seguts aprop del brasé
nos encontravem tu i jo,
i, entelant-los am l'alè,
miravem junts al carrê
pels vidres del teu balcó.
En ells mon nom escrivia
ton dit, que tot tremolava
i jo la mà t'agafava
i a mos llavis prest l'unia
i am mon alè l'escalfava.
Amb el foc de mos petons,
de mon pit en el caliu,
jo't deia: —Tonta, somriu!
No hi pensis en els moixons
que's glacen dintre del niu!

Sols un dia t'he tingut
seguda en ma falda,
sols un dia t'hi he tingut,
i no m'ha dolgut.
Am força a ton cos bufó
lligaven mos braços,
am força a ton cos bufó,
tremolant de pô.
Com una serp en el foc,
per fugî et mories,
com una serp en el foc,
i tot era poc!
De mos llavis les raons
per força escoltaves;
de mos llavis les raons
sols eren petons.

Sols un dia t'he tingut
seguda en ma falda,
sols un dia t'hi he tingut,
i no m'ha dolgut.


Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús
(Reus, 1850 - Barcelona, 1880)
«Quan feia fred»

Fotografia:
'A la vall de Núria (Liudmila Liutsko)'
"A la vall de Núria"
Liudmila Liutsko
(Людмила Люцко)


Referència:
Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria .
«Quan feia fred».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

«La por»
(Страх)

Monjo Varnava (E.Sanin)
Монах Варнава (Е Санин)

Traducció:  Liudmila Liutsko
Il·lustració:  Viacheslav Polezhaev

La por (Viacheslav Polezhaev)

La por


     Havia arribat el temps, per a una eruga, de transformar-se en crisàlide.

     Ja havia començat a enfonsar-se a la terra, però de sobte es va posar a plorar!

     —Què et passa? —li va preguntar un grill— Tens una destí envejable: convertir-te en una bella papallona.

     —Qui sap el que m'espera? I si em trobo pel camí una musaranya voraç o aquest hivern és molt fred? Aniré a dormir, i segurament em dormiré, però qui sap on em despertaré. I si no em desperto? La meva vida era únicament menjar i beure! —va xiuxiuejar l'eruga, amb tanta por, abans de desaparèixer sota la terra, que al grill li van caure unes llàgrimes...


Monjo Varnava (E.Sanin)
Монах Варнава (Е Санин)
(Federació Russa, 1954)
«La por»

Il·lustració:
'La por (Viacheslav Polezhaev)'
Viacheslav Polezhaev
(Вячеслав Полежаев)

Traducció:
Liudmila Liutsko
(Людмила Люцко)
«La por»
de l'obra:

«Страх»

Монах Варнава (Е Санин)

     Пришло время гусенице превращаться в куколку.

     Стала она забираться в землю, да вдруг как зальется слезами!

     — Что это с тобой? — удивился кузнечик. — Ведь тебе уготована завидная участь – стать прекрасной бабочкой!

     — Кто знает, что еще ждет меня? Что, если я окажусь на пути прожорливой землеройки или в эту зиму будет страшный мороз? Заснуть засну, а где проснусь? Да и проснусь ли?.. Ведь как жила — только пила да ела! — перед тем как исчезнуть под землей, прошептала гусеница с таким страхом, что прослезился и сам кузнечик...

ooO0Ooo


Referència:
Monjo Varnava (E.Sanin).
Монах Варнава (Е Санин)
«La por»
(Страх)
Traducció: Liutsko, Liudmila.
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

Una mar de paraules:
«La nova Gramàtica de la llengua catalana»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig


Gramàtica de la llengua catalana

La nova Gramàtica de la llengua catalana


     El proppassat dia 10 d’octubre Joan Albert Argenter, catedràtic de lingüística de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va presentar al Casal Pere Quart de Sabadell el que serà la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, l’autoritat lingüística del Principat i que veurà la llum el proper 23 de novembre d’aquest 2016. Com esmentà l’erudit Argenter: “La llengua sempre va evolucionant”, i els escriptors, traductors, així com també el professorat i divulgadors lingüístics formen part de l’ensenyament i de la divulgació correcta de la llengua.

     D’entrada, l’IEC ha estat treballant en aquesta gramàtica des del 1992 i que es basava en revisar i fins i tot, actualitzar la normativa morfosintàctica de la llengua catalana. Havia estat un projecte de la secció filològica i que podia consultar-se algunes de les seves parts penjades a la xarxa en els darrers anys. Val a dir, que no hem de confondre la nova gramàtica, d’aparició imminent amb la nova ortografia catalana que veurà la llum a principis del 2017.

Contextualització

     Per endinsar-nos en el que serà la nova gramàtica hem de posar-nos en antecedents històrics. Els estudis en l’àmbit de la llengua catalana parteixen del 1901, quan el mossèn i lingüista Antoni Maria Alcover va demanar als ciutadans de Catalunya que li podien enviar fitxes per tal de realitzar un diccionari, el que seria el Diccionari català-valencià-balear i que es coneix amb el nom d’Alcover Moll, atès que fou finalitzat per aquest darrer, Francesc de Borja Moll, que en realitzà la redacció.

     Posteriorment, el 1906 se celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, entre els dies 13 i 18 d’octubre a Barcelona, organitzat per Antoni Maria Alcover i assessorat per Bernhard Shädel. Pretenia orientar els estudis de la llengua catalana per tal de redactar la gramàtica, emperò acabà essent un plebiscit a favor de la codificació de la llengua.

IEC 1911

     El 1907 es creà l’Institut d’Estudis Catalans. El 1911 es fundà la Secció Filològica de l’IEC sota el decret redactat per Enric Prat de la Riba des de la Mancomunitat de Catalunya. Llavors, el 1913 aparegueren les normes ortogràfiques de la llengua catalana de la mà de Pompeu Fabra. El 1917 el Diccionari ortogràfic amb l’exposició de l’ortografia catalana. El 1918 es publicà la Gramàtica catalana i el 1932 el Diccionari General de la Llengua Catalana.

     El catedràtic Joan Albert Argenter es congratulà que la llengua catalana hagués pogut tenir les bases posades de les normes ortogràfiques i de la gramàtica abans de la guerra civil, amb tot el buit de temps que hagués hagut de suportar després.

     El 26 de novembre del 1976, el Reial Decret 3118 reconeix com a oficial l’Institut d’Estudis Catalans i com a institució que vetllarà per la llengua i cultura catalana en tot el domini lingüístic català. El decret feia referència a Catalunya com a «las tierras de lengua i cultura catalanas». Recordem que uns anys abans l’IEC havia actuat fins i tot, com a clandestí i s’havia tolerat.

     Argenter recordà que l’IEC és una institució complexa i singular. Una barreja d’acadèmia i d’institut de recerca. Una acadèmia de les ciències i de les humanitats amb una sèrie d’objectius o pretensions: estudiar la llengua catalana, establir la normativa de la llengua i vetllar perquè el procés de normalització de la llengua sigui coherent arreu del domini lingüístic.

     La Secció Filològica de l’IEC s’estructura en sis comissions, les més destacades tenen unes oficines. La seva estructura és la següent:

      • Comissió de Gramàtica ---- Oficina de gramàtica ---- GIEC, GEIEC, ortografia
      • Comissió de Lexicografia --- Oficina lexicogràfica --- diccionari manual, DIEC, nou diccionari normatiu
      • Comissió d’Onomàstica ---- Oficina d’Onomàstica
      • Comissió de Transcripció i Transliteració de noms propis
      • Comissió del Català Estàndard
      • Comissió de Publicacions

La Gramàtica de la Llengua Catalana (2016)

     És una obra institucional, no és una obra d’autor. La seva elaboració ha estat corporativa i participativa. Per tant, ha estat realitzada pels membres corporatius de l’IEC. És una gramàtica normativa i descriptiva. Té en compte les varietats dialectals i sobretot posa èmfasi en la sintaxi. Cal tenir present, com matisà Argenter, que les gramàtiques normatives posen les normes de la llengua escrita. Pompeu Fabra no abordava la morfologia, l’ortografia i la sintaxi en la seva gramàtica. Argenter destacà que originàriament la nova gramàtica de la llengua catalana s’havia d’acompanyar de les normes ortogràfiques, emperò, finalment, apareixeran de manera separada.

Pompeu Fabra

Com funciona l’IEC?

     A l’hora de prendre decisions sobre alguna qüestió gramatical o ortogràfica se segueixen tres passos:

     1. Ratificació de l’IEC.
     2. Decisió de la secció filològica.
     3. Discussió i proposta de la comissió de gramàtica.

     Ara bé, l’IEC sempre està obert a l’assessorament, així com també a la difusió dels professionals o d’aportacions que hom pugui fer. L’entitat funciona com una acadèmia oberta, és l’autoritat lingüística de l’administració, de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació públics. Llavors, queda clar que cal seguir normes gramaticals i d’escriptura que han establert tant si ens agraden més com menys.

     Per un altre costat, el Termcat s’encarrega de coordinar la terminologia, d’estandarditzar-la, unificar-la. La terminologia sempre va per davant de la normativa. Una llengua va incorporant neologismes a causa de la modernitat. Amb el consell del Termcat, l’IEC pot incorporar o bé posar objeccions a l’ús d’un terme. Així doncs, per exemple, a dia d’avui, des de l’IEC s’ha decidit apostar per les formes catalanes de programari i maquinari en detriment de les angleses software i hardware. Principalment es pretén cercar solucions que identifiquin a tots els parlants. Per tant, com explanà Argenter, ens hem de preguntar si aquell mot és genuí o no en la llengua, si és correcte, si és adequat o no en aquell context. Són qüestions que ajudaran a decidir la inclusió o no d’un terme i comenci el seu camí d’acceptació entre els seus parlants.

     La gramàtica fabriana era una normativa de caire composicional, és a dir, realitzada a través dels dialectes i d’aquí realitzava la tria prescriptiva. Aquesta era la regla única i universal que emprava Fabra. Per exemple, el mot plural cases, pels nord-occidentals la “e” [e] i pels orientals seria pronunciada entre una “e” i una “a”, però situada al mig, és a dir, una vocal neutra[ə]. Llavors, pels orientals el que importaria seria la pronunciació i haurien de fixar-se en l’escriptura.

     La gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (GIEC) vol integrar en un corpus normatiu les adaptacions de les gramàtiques de Manuel Sanchis i Guarner, de Francesc de Borja Moll, d’Antoni Maria Margarit, de Joan Solà i de tants altres. Vol ésser una gramàtica descriptiva i orientadora en casos de fluctuacions. Té en compte els registres funcionals (registre formal, estàndard, col·loquial). Així doncs, un altre exemple seria que, les formes de plural prous, masses, forces serien adequades en un registre informal, ara bé, no en un de formal. Val a dir que aquestes formes són habituals en el dialecte central, nord-occidental i septentrional.

     La nova gramàtica també pren partit en el cas polèmic de per i per a. Des del punt de vista sincrònic, davant d’infinitiu podem trobar l’un o l’altre; en canvi, des del punt de vista diacrònic, davant d’infinitiu únicament val el per. D’altra banda per a + infinitiu és acceptable en tots els registres de la llengua. L’IEC deixa apartades les normes de Joan Coromines. També podem trobar que no és adequat l’ús de per en diferents construccions d’infinitiu.

     Exemple:
     Ho hem fet per tu. (causa)
     Ho hem fet per a tu. (destinatari)

     La construcció per a què tampoc és acceptada en la nova gramàtica. Com glossen, no és adequada. En canvi, la forma “subratllat” com a substantiva ha corregut millor sort i ha estat acceptada perquè la societat la utilitza, hom diu: el subratllat.

     Per un altre costat, sobre les formes plenes me, te, se, ne i que tan ús tingueren en la llengua antiga, convé respectar-les, atès que, són molts els dialectes i les frases fetes genuïnes que ens han arribat al llarg del temps i que les conserven.

     Si ens fixem en el tractament de la nova gramàtica, tindrà una portada gairebé calcada a la del Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC (1995), i té la següent dedicació per pàgines:

      • Sintaxi: 973 pàgines en 23 capítols.
      • Morfologia: 361 pàgines en 7 capítols.
      • Fonètica i fonologia: 138 pàgines en 5 capítols.

     Sumant un total aproximat de 1472 pàgines. La nova gramàtica i normes ortogràfiques de propera aparició tindran una aplicació real en un període de cinc anys, el temps anterior serà de transició i de prendre consciència dels nous canvis i normes introduïdes.

     Argenter també va explanar que havia de ser l’ortoèpia, la disciplina que forma part de la gramàtica normativa, l’encarregada de fixar la normativa de la parla oral i que no era una tasca de l’IEC, ja que, quina pronunciació s’hauria de posar als exemples o al costat de les definicions del diccionari: la del català central? La del nord-occidental? La del balear? La del valencià? Segons Argenter, millor no posar-ne cap, perquè no seria representativa dels parlants de tot el sistema lingüístic, ara bé, sí que facilitaria l’aprenentatge de la llengua als estudiants, perquè, sabrien la correcta pronunciació del mot.

     La nova gramàtica també serà accessible per Internet, però no serà efectiva fins al juny del 2018. Així com també s’editarà una gramàtica essencial que en simplificarà la “mare” en fitxes bàsiques que a la vegada també seran de consulta digital.

L'acadèmia oberta

     Des de l’IEC es vol que els assessors lingüístics dels mitjans de comunicació, els divulgadors lingüístics i els ensenyants puguin participar i realitzar aportacions en un fòrum de debat. Això sí, en tres seccions ben diferenciades: la dels escriptors, la dels traductors i la dels correctors, i la dels ensenyants segons treballin a l’ensenyament primari o secundari, sempre moderats per un interlocutor que valorarà les aportacions i si poden ésser fonamentals per als acadèmics a l’hora de prendre decisions sobre aquell aspecte lingüístic.

     També hi haurà una bústia de suggeriments que ajudarà a la tasca de l’IEC. Un dels darrers debats que han tingut els estudiosos era quina forma calia emprar disectar o diseccionar? La discussió segueix oberta.

Coda

     Amb l’aparició de la Gramàtica de la Llengua Catalana de la mà de l’IEC n’hi ha que hi veuran un negoci, d’altres una utilitat, era necessari actualitzar i oficialitzar la gramàtica de la nostra llengua de manera que tinguéssim un volum de referència davant de qualsevol dubte i alguns potser la veuran d’aparició tardana o oportunista, en un temps de defensa per tot el que provingui de Catalunya, emperò, aquesta nova gramàtica té aires de ser la columna vertebral de la llengua catalana, i així ho hauria de ser, de ben segur que serà benvinguda com la neu a l’hivern, i s’espera que acabarà quallant en els parlants, i això és fonamental, perquè per tal que tingui èxit, nosaltres els ensenyants, els escriptors, els traductors i la societat en general, l’haurà d’aplicar i respectar, tant si agrada més o menys alguna qüestió gramatical acceptada. De totes maneres, molts pensem que l’estudi que realitzà el doctor Joan Solà i d’altres estudiosos a Gramàtica del català contemporani (2002) fou la gramàtica definitiva de la nostra llengua, d’una gramàtica que descrivia la sintaxi, la fonètica i la morfologia del català fins als nostres dies. En fi, i el que és més important, la llengua una vegada més seguirà essent la protagonista. La guia de les nostres ànimes.

gcc


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«La nova Gramàtica de la llengua catalana»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«La nova Gramàtica de la llengua catalana».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

Relats finalistes del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"
Gener de 2017:
«... En bicicleta»

Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"
Gener de 2017: «... En bicicleta»


El jurat d'autors i d'autores del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Mitjans de transport",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "... En bicicleta":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Horòscop" - mpilarc

"Redempció" - A.H.Blacksmith

"Freqüència" - deòmises

"Som nit i dia" - Esther Llombart Ramis

"Vida" - Ibeth

"El dibuix" - berguedana

"Panellons" - Josep Ventura


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dimarts, 31 de gener de 2017


Bases del Concurs i relats finalistes


Referència:
«Relats finalistes del Concurs
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"»

- Gener de 2017 - ... En bicicleta -
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

«INÈDITS»
Revista de creació literària

Núm. 10 - Gener 2017

INÈDITS - Revista de creació literària - Núm. 10 - Gener 2017

INÈDITS

Revista de creació literària
Núm. 10 - Gener 2017


https://ineditsrevista.wordpress.com/2017/01/18/inedits-num-10-gener-2017/


Editorial

Després d’un trimestre sense revista, encetem el 2017 amb un nou número d’Inèdits i amb autors que encara no havien publicat amb nosaltres. Aquest primer trimestre d’any comptem amb tres contes que, des de l’Equip editorial, hem considerat interessants i amb plantejaments i estils força diferenciats entre ells. Cosa que ens plau en especial perquè l’aposta de la nostra revista és a favor del conte o relat de ficció per a adults, sigui aquest dins un tractament d’humor, de fantasia, de terror, costumista, policíac, psicològic...

El rei del bricolatge, d’Eva Pelegrí, ens endinsa, mitjançant el conte, en una d’aquelles comèdies d’embolics, on allò que mai no has buscat és el que trobaràs a la vida i on allò de què fuges es converteix en una constant de la teva existència. Perquè… ¿us heu trobat mai que necessiteu marxar de la fressa, del soroll, de l’enrenou, i sembla que no sigui possible? Joan Carrió ha estat l’artista encarregat d’il·lustrar aquesta història i, amb una clara i contundent al·lusió a l’agitació i el renou esmentat, hi col·loca un dels personatges del conte... en plena acció!

La segona lectura que us oferim és obra d’Adriana Díaz Barea, i sota el títol La noia que va robar la torre Eiffel coneixerem el cas insòlit d’una jove, la Sabrina, que viu tancada entre els murs d’una estació de ferrocarrils de París. Per què es troba en aquesta situació? Com va començar? Per què fuig del vigilant i per què aquest sent la necessitat de parlar amb ella? Totes aquestes preguntes aniran obtenint la seva resposta al llarg del relat, i per l’altra banda i de la mà de Laura Guanyabens, gaudirem del traç net i precís d’aquesta estació de ferrocarrils, tot regalant-nos la seva visió de la noia protagonista, una imatge tènue i diluïda.

I per acabar ens trobem amb un conte que es mou en la nostra quotidianitat més immediata. En Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part, de Xavier Costa, la narració comença focalitzant l’atenció en un home, ja gran, que viu en l’edifici de tota la vida però és conscient que ja no coneix cap dels seus veïns: alguns han marxat per millorar, d’altres perquè les circumstàncies els han obligat a fer aquest pas… Només ell i la seva dona pertanyen al primer grup d’estadants que van ocupar la finca en ser construïda i els canvis que hi veu no sempre li agraden. El treball de l’artista Sofia Gómez s’inspira en aquesta línia de la quotidianitat i ens mostra un detall recurrent en el conte i, alhora, un fragment del nostre dia a dia.

Com hem indicat a l’inici, tres contes amb registres i plante-jaments força diferenciats i que esperem us regalin una bona estona de lectura.

Equip editorial


'INÈDITS - Revista de creació literària - Núm. 10 - Gener 2017'
INÈDITS
Revista de creació literària
Núm. 10 - Gener 2017



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«INÈDITS»
Revista de creació literària
Núm. 10 - Gener 2017

Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

«En el camí»
(In cammino)

Angela Caporaso

In cammino (Angela Caporaso)


Angela Caporaso
(San Cipriano d'Aversa, Caserta, Itàlia, 1962)
«En el camí»
(In cammino)



Referència:
Caporaso, Angela.
«En el camí».
(In cammino)

Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]