"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Cinc haikús»

David Fernández Santano

Il·lustració:  Katsushika Hokusai

Mont Fuji (Katsushika Hokusai)

Cinc haikús


I

Pensant en Buda,
el clergue va oblidar-se
de la llum del sol.

II

Tarda avorrida.
Escric versos per a res.
Tinc el cap en blanc.

III

No et farà lliure
el simple fet de llegir.
Entens el que et dic?

IV

Els pardals volen
i nosaltres caminem.
Qui són més lliures?

V

Torna a començar:
sempre el punt de partida
és voler viure.


David Fernández Santano
(Barcelona, 1990)
«Cinc haikús»

Il·lustració:
'Mont Fuji (Katsushika Hokusai)'
"Mont Fuji"
Katsushika Hokusai
(Edo [Tòquio], Japó, 1760 - 1849)


Referència:
Fernández Santano, David.
«Cinc haikús»
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
«Memòria (o Ànima mesaniversària)»

Lluís Servé Galan
Sonetàlia -Novíssima lírica clàssica- (Lluís Servé Galan)
"El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement?
Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Amants (Abbie Rios)

Memòria (o Ànima mesaniversària)


A Esperanza Camas Moreno

Hem tingut tantes vegades a l'abast el cel
Sense pensar que podia ser teu i meu, nostre,
Que emplenàvem nits d'insomni fins al llostre
Amb els efluvis delitosos d'un candent anhel?

Hem descuidat les carícies crescudes als dits
I les crèiem perdudes, oblidades en qualsevol
Plec del cos, com qui espera la llum del sol
Per esborrar qualsevol rastre dels mals esperits?

Hem desitjat uns llavis aliens, a cremadent,
Amb la decisió dubitativa d'una ànima fugitiva
Que, poruga, no confia a guanyar-se la mel?

Digues, amor, hem amagat el nostre cor ardent
Per oferir-lo bojament a l'esguard que el captiva
Amb la ceguesa de saber de memòria el camí al Cel?


Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Memòria (o Ànima mesaniversària)»

Il·lustració:
'Amants (Abbie Rios)'
"Amants"
Abbie Rios
(Rosario, Argentina, 1991)


Referència:
Servé Galan, Lluís.
«Memòria (o Ànima mesaniversària)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

Lolita, de Vladimir Nabokov
La casa de les belles adormides, de Yasunari Kawabata

Canal ARC TV
"Tast de lletres"
Associació de Relataires en Català


[ Programa 0008 ]

Lolita, de Vladimir Nabokov
La casa de les belles adormides, de Yasunari Kawabata


Per: Sílvia Romero i Olea - David Gómez Simó

Logo Canal ARC TV - Tast de lletres
Canal ARC TV


«Els meus ulls»

Maria Rosa Corretgé Olivart

Il·lustració: Quim Robsen

Mirada blava (Quim Robsen)

Els meus ulls


Observa els meus ulls
quan vulguis somriure,
per poder mostrar
les ganes de viure.

Observa els meus ulls
quan vulguis compartir,
les preocupacions diàries
que et fan patir.

Observa els meus ulls
quan dius que m’estimes,
m’omples el cor
de moltes alegries.

Observa els meus ulls
quan estiguin tristos,
plens de llàgrimes
i no poden ser vistos.

Observa els meus ulls
quan sovint s’il·luminen,
sempre que et veuen
i amb goig m’animen.


Maria Rosa Corretgé Olivart
(Alcarràs, 1978)
«Els meus ulls»

Il·lustració:
"Mirada blava"
Quim Robsen


Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«Els meus ulls».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

«Poema Visual núm. 211»

toni prat

Poema Visual núm. 211 (toni prat)


"La poesia visual per a mi, no és res més que poesia... i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l'inconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida...".
toni prat
Poesia Visual (toni prat)

www.poemesvisuals.com


Referència:
prat, toni.
«Poema Visual núm. 211».
A: Poesia Visual
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>

ISSN 2014-3036-N.33


«Quan feia fred»

Joaquim Maria Bartrina

Fotografia: Liudmila Liutsko

A la vall de Núria (Liudmila Liutsko)

Quan feia fred


Seguts aprop del brasé
nos encontravem tu i jo,
i, entelant-los am l'alè,
miravem junts al carrê
pels vidres del teu balcó.
En ells mon nom escrivia
ton dit, que tot tremolava
i jo la mà t'agafava
i a mos llavis prest l'unia
i am mon alè l'escalfava.
Amb el foc de mos petons,
de mon pit en el caliu,
jo't deia: —Tonta, somriu!
No hi pensis en els moixons
que's glacen dintre del niu!

Sols un dia t'he tingut
seguda en ma falda,
sols un dia t'hi he tingut,
i no m'ha dolgut.
Am força a ton cos bufó
lligaven mos braços,
am força a ton cos bufó,
tremolant de pô.
Com una serp en el foc,
per fugî et mories,
com una serp en el foc,
i tot era poc!
De mos llavis les raons
per força escoltaves;
de mos llavis les raons
sols eren petons.

Sols un dia t'he tingut
seguda en ma falda,
sols un dia t'hi he tingut,
i no m'ha dolgut.


Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús
(Reus, 1850 - Barcelona, 1880)
«Quan feia fred»

Fotografia:
'A la vall de Núria (Liudmila Liutsko)'
"A la vall de Núria"
Liudmila Liutsko
(Людмила Люцко)


Referència:
Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria .
«Quan feia fred».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

«La por»
(Страх)

Monjo Varnava (E.Sanin)
Монах Варнава (Е Санин)

Traducció:  Liudmila Liutsko
Il·lustració:  Viacheslav Polezhaev

La por (Viacheslav Polezhaev)

La por


     Havia arribat el temps, per a una eruga, de transformar-se en crisàlide.

     Ja havia començat a enfonsar-se a la terra, però de sobte es va posar a plorar!

     —Què et passa? —li va preguntar un grill— Tens una destí envejable: convertir-te en una bella papallona.

     —Qui sap el que m'espera? I si em trobo pel camí una musaranya voraç o aquest hivern és molt fred? Aniré a dormir, i segurament em dormiré, però qui sap on em despertaré. I si no em desperto? La meva vida era únicament menjar i beure! —va xiuxiuejar l'eruga, amb tanta por, abans de desaparèixer sota la terra, que al grill li van caure unes llàgrimes...


Monjo Varnava (E.Sanin)
Монах Варнава (Е Санин)
(Federació Russa, 1954)
«La por»

Il·lustració:
'La por (Viacheslav Polezhaev)'
Viacheslav Polezhaev
(Вячеслав Полежаев)

Traducció:
Liudmila Liutsko
(Людмила Люцко)
«La por»
de l'obra:

«Страх»

Монах Варнава (Е Санин)

     Пришло время гусенице превращаться в куколку.

     Стала она забираться в землю, да вдруг как зальется слезами!

     — Что это с тобой? — удивился кузнечик. — Ведь тебе уготована завидная участь – стать прекрасной бабочкой!

     — Кто знает, что еще ждет меня? Что, если я окажусь на пути прожорливой землеройки или в эту зиму будет страшный мороз? Заснуть засну, а где проснусь? Да и проснусь ли?.. Ведь как жила — только пила да ела! — перед тем как исчезнуть под землей, прошептала гусеница с таким страхом, что прослезился и сам кузнечик...

ooO0Ooo


Referència:
Monjo Varnava (E.Sanin).
Монах Варнава (Е Санин)
«La por»
(Страх)
Traducció: Liutsko, Liudmila.
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]