"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Lo cançó del teuladí»

Teodor Llorente

Il·lustració:  Cristina Cray

Pardal (Cristina Cray)

Lo cançó del teuladí


Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Jo no tinch la ploma de la cadernera
que d'or i de grana tiny la primavera;
no tinch la veu dolça que te'l rossinyol;
ni de l'oroneta joliva i lleugera
les ales que creuen la mar d'un sol vol.
De parda estamenya, sens flors, sense llistes,
vestit pobre duch;
mes penes i glories, alegres o tristes,
les cante com puch.

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Les aligues niuen damunt de la roca
del gorch qu'entre timbes aixampla la boca;
en branca fullosa lo viu passarell;
la tórtora en l'arbre que ja obrí la soca,
la gralla en els runes d'enfonsat castell.
Jo a l'home confie la meua niuada,
i pobre i panruch,
entre la família, baix de la teulada,
m'ampare com puch.

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Les fruits del bosch busca la torcac; la griva,
xanglots entre’ls pampols; l’estornell, l'oliva;
a serps verinoses, lo vistós flamench;
la llántia del temple, l'óvila furtiva,
i anyells l'aborrívol condor famolench.
Jo visc de l'almoyna que a l'humil mai falla;
i em sent benastruch;
lo grá qu'en les eres se perd entre palla,
replegue com puch.

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.


Teodor Llorente
(València, 1836-1911)
«Lo cançó del teuladí»

Il·lustració:
'Pardal (Cristina Cray)'
"Pardal"
Cristina Cray


Referència:
Llorente, Teodor.
«Lo cançó del teuladí»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«No ho diran»
(Δε θα το πουν)

Maria Poliduri
Μαρία Πολυδούρη

Traducció:  Enrique Íñiguez Rodríguez
Il·lustració:  Guido Reni

Noia amb una rosa (Guido Reni)

No ho diran


No ho diran, que el meu dolor hi va brotar
malgrat les meues entristides cançons.
Com a papallones les alegries s’acostaven
perquè jo era bledana com les flors.

No ho diran, que el meu dolor anà creixent
malgrat les meues amargades cançons.
Els amors, com a rossinyols em cantaven
perquè jo era tan tendra com les flors.

No ho diran, que el meu dolor es va engrandir
malgrat les meues estripades cançons.
Sense sospita els renouers se m’acostaven
perquè jo era callada com les flors.

No ho diran, que el meu dolor hi va morir
malgrat les meues emmudides cançons
i sobre mi passarà la vida alegrement
perquè m’apaguí dolça com les flors.


Maria Poliduri
(Μαρία Πολυδούρη)
(Kalamata, Grècia, 1902 – Atenes, Grècia, 1930)
«No ho diran»
(De: Els refilets que s’apaguen)

Il·lustració:
'Noia amb una rosa (Guido Reni)'
"Noia amb una rosa"
Guido Reni
(Bolonya, Itàlia, 1575-1642)

Traducció:
Enrique Íñiguez Rodríguez
(Villena, L'Alt Vinalopó, 1987)
«No ho diran»
de l'obra:

«Δε θα το πουν»

Maria Poliduri
(Μαρία Πολυδούρη)

Δε θα το πουν, ο πόνος μου πως άνθισε
παρά τα λυπημένα μου τραγούδια.
Σαν πεταλούδες οι χαρές με σίμωναν
γιατί ήμουν δροσερή σαν τα λουλούδια.

Δε θα το πουν, ο πόνος μου πως μέστωσε
παρά τα πικραμένα μου τραγούδια.
Οι έρωτες, αηδόνια μού τραγούδαγαν
γιατί ήμουν τρυφερή σαν τα λουλούδια.

Δε θα το πουν, πως γιγαντώθη ο πόνος μου
παρά τα σπαραγμένα μου τραγούδια.
Οι χαροκόποι ανύποπτα με σίμωναν
γιατί ήμουν σιωπηλή σαν τα λουλούδια.

Δε θα το πουν, ο πόνος μου πως πέθανε
παρά τα σιωπημένα μου τραγούδια
και θα περνά η ζωή πάνω μου ξένοιαστη
πως έσβησα γλυκά σαν τα λουλούδια.

ooO0Ooo

Από τη συλλογή: Οι τρίλλιες που σβήνουν


Referència:
Poliduri, Maria.
«No ho diran».
(Δε θα το πουν)
Traducció: Íñiguez Rodríguez, Enrique.
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«Pont de promeses»

Ramon Navarro Bonet

Il·lustració:  Ramon Navarro Bonet

Pont de promeses (Ramon Navarro Bonet)

Pont de promeses


Pont de promeses
amb uns ulls com rellotges
mirant palmeres.
Mantell inabastable.
Batecs d'aigua i de lluna.


Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)
«Pont de promeses»

Il·lustració:
'Pont de promeses (Ramon Navarro Bonet)'
"Pont de promeses"
Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)


Referència:
Navarro Bonet, Ramon.
«Pont de promeses»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34


«Presoners»

Roser Blàzquez Gómez

Il·lustració: Rodolfo Franquesa

D'estrelles (Rodolfo Franquesa)

Presoners


     Ella somniava ser astronauta per anar a la lluna. La van convèncer que els somnis són això, només somnis, i li van ensenyar a brodar estrelles de fil daurat al cobrellit. Ell ho tenia decidit, seria ballarí de dansa clàssica; però a casa li van treure aquella bogeria del cap. Ara és un advocat implacable, amb un sou i un nivell de vida més que respectable.


Roser Blàzquez Gómez
(Barcelona, 1970)
«Presoners»
- Finalista 'Microrelats per a la igualtat' (Matadepera, 2015) -
(Del recull de narracions breus Del rostoll i l'espiga).

Il·lustració:
'D'estrelles (Rodolfo Franquesa)'
"D'estrelles"
Rodolfo Franquesa
(Barcelona, 1973)


Referència:
Blàzquez Gómez, Roser.
«Presoners»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«Ara lloeu, lloeu, lloeu...»
(Ara lausetz, lauset, lauset...)

Anònim

Il·lustració:  Giotto di Bondone

Basílica Superior de Sant Francesc d'Assís, Assís, Estats Pontificis (Giotto di Bondone)

Ara lloeu, lloeu, lloeu...


Ara lloeu, lloeu, lloeu
el manament de l'abat.

«Bella, si vós fóssiu monja del nostre convent,
a profit de tots els monjos seríeu lliurada,
però vós no hi sereu, bella, si cada dia no jaieu boca amunt»,
això digué l'abat.

«Bella, si vós volguéssiu romandre en el nostre orde,
mant capó i grosses oques no us haurien de faltar.
Prou que us aniria bé, bella, tots els monjos per a jeure»,
això digué l'abat.


Anònim
(S. XIII - Procedent d'un manuscrit de Sant Joan de les Abadesses).
«Ara lloeu, lloeu, lloeu...»


Il·lustració:
'Basílica Superior de Sant Francesc d'Assís, Assís, Estats Pontificis (Giotto di Bondone)'
"Basílica Superior de Sant Francesc d'Assís, Assís, Estats Pontificis"
Giotto di Bondone
(Vespignano, 1267 – Florència, 1337)


«Ara lausetz, lauset, lauset...»


Ara lausetz, lauset, lauset
li comandamen l’abbet.

«Bela, si vos eravatz moina de nostra maiso,
a profit de totz los moines vos pendriatz liuraso;
mas vos non estaretz, bela, si totz lo jorns enversa no»
zo dix l’abbet.

«Bela, si vos voliatz en nostr'orden remanir,
gras capos ne grosses oches no.us poiriqn falir;
mas a vos covenra, bela, ab totz los monges a jazir»
zo dix l’abbet.

ooO0Ooo


Referència:
Anònim.
«Ara lloeu, lloeu, lloeu...»
(Ara lausetz, lauset, lauset...)
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

«El vell vaixell»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració:  Carlos de Haes

La barca (Carlos de Haes)

El vell vaixell


Era un dia d'estiu,
on la mar blava
onejada per una suau brisa
parlava en veu baixa
amb paraules d'amor;

Un petit vaixell,
de fusta vella
i veles descosides
corcava les blanques ones
entrellaçades entre elles
com les paraules d'un bell poema;

I aquell mar infinit
inundava la meva ànima
i dempeus davant el masteler
veia volar una gavina
que jugava amb les estrelles
i desconfiava del vent.

És quant el meu destí
ja estava escrit
en el cor de l'horitzó.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«El vell vaixell»

Il·lustració:
'La barca (Carlos de Haes)'
"La barca"
Carlos de Haes
(Brussel·les, Bèlgica, 1829 – Madrid, 1898)


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«El vell vaixell»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34


Paraula de Núria:
«Adéu terra estimada»

Núria Niubó i Cabau
Paraula de Núria (Núria Niubó i Cabau)

"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d'il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."


La sega (Joaquim Vayreda i Vila)

Adéu terra estimada


Adéu turons i planes.
Adéu flors del camí.
Duc arrelada en mi
l’olor de les vostres flaires.

De la meva estimada gent,
de l’accent i de la parla,
porto a l’esquena un farcell
de rialles i paraules.

I dels fruiters de ponent
duc pintats a les ninetes
tots els roses i vermells
com un esclat de poncelles.

Vagaré per mons errats
fins que caiguin les fronteres,
i enyoraré murs enllà
les boires i les carenes.

Ploraré amb plor silent
ancorant dins meu un clam.
Més, ai!
No em ploreu, no!
Que és, aquest plor,
senyera al vent.


Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Paraula de Núria:
«Adéu terra estimada»

Il·lustració:
'La sega (Joaquim Vayreda i Vila)'
"La sega"
Joaquim Vayreda


Referència:
Niubó i Cabau, Núria.
«Adéu terra estimada»
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]