Vè Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
«El cicle de la vida»


Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio

Vè Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
«El cicle de la vida»


Associació de Relataires en Català


Convocatòria

Data Inici: 01/11/2014
Data Final: 20/05/2015


Bases

1. El Vè CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "EL CICLE DE LA VIDA" tindrà la durada d'un curs literari: des del mes de novembre de 2014 al mes de maig de 2015 (ambdós inclosos).

2. Poden participar autors i autores amb obres originals i inèdites, no premiades en altres certàmens, escrites en català i que s'adiguin a les bases de la convocatòria.

3. El concurs és obert a qualsevol persona, sense limitació d'edat.

4. Modalitats de participació:

     a) Mitjançant la inscripció gratuïta al portal literari Relats en Català (RC) i la publicació de les obres, directament pels autors i autores, clicant l'opció de participar en el concurs que s'habilitarà a tal efecte. Aquesta inscripció és gratuïta. (www.relatsencatala.cat).

     b) Mitjançant l'enviament d'un correu a l’adreça concursos.arc@gmail.com, adjuntant en format word un document amb l'obra (amb el títol i el nom -o pseudònim- de l’autor/autora) i un altre arxiu-plica (amb el títol, el pseudònim, el nom i cognoms, l'adreça, el DNI, la data de naixement i el telèfon de contacte). Les obres seran penjades al portal literari Relats en Català (RC) per l'organització del concurs.

5. La temàtica general del concurs duu per títol EL CICLE DE LA VIDA, i cada mes hi haurà un subtema diferent, relacionat amb les etapes de la vida. Aquest és el quadre resum:

ConvocatòriaSubtema
Novembre 2014: Naixement
Desembre 2014: Infància
Gener 2015: Adolescència
Febrer 2015: Joventut
Març 2015: Maduresa
Abril 2015: Vellesa
Maig 2015: Mort

6. Un/a mateix autor/a pot participar en totes les convocatòries mensuals; però únicament amb un relat per mes. S'entén, per participant, una sola persona física. En cas que un/a autor/a enviï més d'un relat en una mateixa convocatòria mensual, ja sigui amb el mateix pseudònim o amb més d'un, es desqualificaran totes les seves obres d'aquell mes. També, si es detectés, que un autor/a s'ha presentat amb diversos nicks o pseudònims, quedaria automàticament desqualificat/da del concurs.

7. Els relats hauran d'enviar-se dins els primers 20 dies de cada mes, per tal que l'equip d’editors tingui temps d'aprovar i validar cada publicació. L'organització del concurs no es fa responsable de la correcta valoració dels relats enviats amb posterior a aquesta data.

8. Les obres presentades no podran superar l'extensió màxima de 2.000 caràcters (espais inclosos). Els relats que no compleixin aquesta condició no seran admesos. Els/les autors/es de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se pública la decisió de la Comissió de Concursos, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions i/o modificacions.

9. Mensualment, el Jurat del Concurs, llegirà i valorarà tots els relats presentats durant el mes en curs. Per cada subtema hi haurà 7 obres seleccionades (aquelles que obtinguin la puntuació més alta) que assoliran la condició de finalistes.

10. Els equips dels programes literaris i culturals de les ràdios col·laboradores, amb la periodicitat que pertoqui a cada programa, faran la lectura per antena dels relats finalistes de cada mes, a més d'aquells altres que, a criteri de les ràdios, també seleccionin per llegir-se en antena.

11. Finalitzat el concurs, un Jurat extern a l'ARC realitzarà la valoració final dels relats finalistes al llarg del certamen i en triarà tres premis principals. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic durant l'acte de lliurament de premis i presentació del recull amb totes les obres premiades i finalistes. Oportunament s'informarà del dia, lloc i hora.

12. La dotació del Vè Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "El cicle de la vida" s'estableix en:

1r premi: 400,00 euros i 5 exemplars del recull.
2n premi: 200,00 euros i 5 exemplars del recull.
Premi d'Honor: 200 euros i 5 exemplars del recull (exclusiu pels associats a l'ARC; amb la consideració que si el primer o el segon premi recauen en associats, el premi d'honor es convertiria en un tercer premi, dotat amb 100 euros i 5 exemplars del recull).
Premi Extraordinari, no monetari i 5 exemplars del recull, a l'associat/da de l'ARC amb més relats finalistes.
Finalistes: 1 exemplar del recull per a cada autor/a finalista de les convocatòries mensuals.

13. En cas que el/la mateix autor/a obtingui més d'un dels premis principals detallats en el punt anterior, se li atorgaria només el de major quantia i el següent finalista rebria la condició de premiat.

14. Les obres premiades i finalistes seran editades en un volum col·lectiu editat per l'ARC. Els autors i autores de les obres, pel fet de participar en el concurs, autoritzen a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure els seus relats en aquest recull i a la difusió dels textos pels mitjans habituals de l'ARC. En cas que, per qualsevol circumstància, l'edició no es pogués dur a terme, s'informaria d'aquest fet a través del lloc web i els textos quedarien a disposició dels respectius autors i autores. Pel fet de participar en la convocatòria, els/les autors/es autoritzen a l’ARC a fer-ne difusió i promoció del concurs fent servir reproduccions parcials o totals de les obres, amb les referències adients d'autoria, en qualsevol mitjà publicitari (revistes, premsa, ràdio, TV, cartells, webs i blocs, etc.).

15. L'equip de la Comissió de Concursos es reserva el dret, previ acord amb la resta de membres de la Junta, a interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

16. La presentació dels originals pressuposa l'acceptació de totes i cadascuna de les bases, incloent-hi l'autorització de publicació de les obres presentades, així com dels drets i obligacions que se'n deriven.

'Concurs ARC de Microrelats'

Barcelona, octubre de 2014

Per a qualsevol dubte o aclariment
ens podeu escriure un correu electrònic a l'adreça:
concursos.arc@gmail.com


Referència:
Vè Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
«El cicle de la vida»
Associació de Relataires en Català
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«Antoni Clapés Flaqué»

La veu del traductor


Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor (Sílvia Romero i Olea)

"Si sabem idiomes podem llegir qualsevol obra en la seva llengua original; en cas contrari necessitem la figura del traductor. Ells són els professionals que ens permeten gaudir de tants i tants textos literaris, i alhora una de les peces més desconegudes de l'engranatge editorial. Fem que s'escolti la seva veu!"

Antoni Clapés Flaqué
Antoni Clapés Flaqué


Qüestionari

1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?

     Tradueixo al català, generalment, del francès. I també de l'italià. I, sobretot, poesia.

2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?

     Fa molts anys que tradueixo poesia (al principi només ho feia per a mi, com un "exercici" poètic). Els primers poemes que vaig publicar van ser una dotzena de textos de Jean-Clarence Lambert, a meitat dels noranta.

3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?

     Estic fent dos llibres a la vegada. Un, d'encàrrec, és la novel·la per a adolescents Pèl roig, de Jules Renard. I l’altre és un llibre de poemes de Philippe Jaccottet, L'innocent.

4. En general, qui tria el traductor d'una obra?

     L'editorial, és clar. Però en el cas de la poesia, per a mi, el camí és l'invers: el traductor (que ho fa per plaer, cobrant quant i quan pot) proposa a un editor.

5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?

     Crec que depèn més del text que no pas d'un a priori. S'ha dit, per exemple, que per traduir poesia s'ha de ser poeta. I jo dic, depèn del poeta i dels poemes.

6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?

     Traduir la poeta quebequesa Denise Desautels em fa feliç, per dos motius: un, perquè és una persona que estimo molt; l'altre, perquè quan treballo els seus textos, que són d'una complexitat radical, estic segur de tocar alta literatura.

7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?

     Traduir és l'art del dubte. No crec que sigui jo el primer que ho diu, però és la conclusió a què he arribat, després d'haver traduït una quinzena de llibres. Sempre has de triar, perquè arribes a cruïlles on el camí es bifurca. I mai estàs segur d'haver-la encertat! Sovint, quan rellegeixes una traducció, al cap d'un temps, penses: i per què vaig fer servir aquest verb en comptes d'aquell altre? Evolucionem, nosaltres també, i suposo que és per això que diem que els grans clàssics s'han de retraduir a cada generació.

     Més enllà d'aquesta afirmació, cal dir que el traductor ha de mirar de reproduir el sentit, el so, la música, el to, la textura, del text original. I de vegades, segons el text o la llengua d'origen, és impossible de reproduir-ho en la llengua d'arribada; sempre s'ha de tractar d'atansar-s’hi al màxim, i fer que la traducció "no es noti": cal fer versemblant que l'autor l'hagi escrit en la llengua d'arribada.

8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?

     Jo només conec els mecanismes de les llengües romàniques, i potser, de l'anglès i una mica l'alemany. Tret d'aquests camps lingüístics, no puc opinar més que d'oïdes. Però és claríssim que, per exemple, és impossible girar al català tots els aspectes que conté un poema d'Adam Zagajewski, escrit en polonès. Es tracta de dos sistemes diversos i, doncs, el que es pot fer és aproximar-s'hi —que no és poc!

9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?

     Seria desitjable, és clar, que abans de traduir hi hagués prou temps "de formació" pel traductor per amarar-se bé del context de l'autor. Però sovint no és possible, perquè el traductor s'ha convertit en un treballador a preu fet. Les editorials, cada cop, exigeixen més —per menys: especialment, menys temps i menys diners... Però això és un altre problema!

10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?

     Si pensem que, de facto, el traductor és el "reescriptor" de l'obra, perquè la fa de bell nou amb un sistema lingüístic divers, caldria que es convertís en un alter ego de l'escriptor, un Zèlig, en una paraula. Això, però, és utòpic si parlem de traductors professionals, sotmesos sempre a la pressió dels editors i dels calendaris (i dels diners). Si parléssim de traductors vocacionals, sí que crec que és possible pensar en una mena de "fusió" entre l'autor i el traductor, per esdevenir un i la mateixa cosa.

Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.

     Simplement, que el lector sigui conscient que quan llegeix Coetzee en català, per exemple, el que té a les mans és un llibre escrit per una altra persona. I aquesta persona —que sembla invisible— ha fet un treball ingent per fer-se seu —i de tots— els textos de l'autor sud-africà.


Altres dades:

Nom: Antoni Clapés
Web: www.antoniclapes.com
c/e: toniclapes48@gmail.com

Títols traduïts:

Lettera amorosa, de René Char. Superna. Palma de Mallorca: 2014.
Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt, de Denise Desautels. Cafè Central. Col. Balbec. Barcelona : 2014.
Rèquiem, de Philippe Jaccottet. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic : 2014.
A la llum de l'hivern, de Philippe Jaccottet. Lleonard Muntaner. Palma de Mallorca: 2013.
Museu de l'os i de l’aigua, de Nicole Brossard. El gall editor. Pollença, Mallorca: 2013.
Tomba de Lou, de Denise Desautels. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2011. Premi Mots Passants de Traducció 2012. Premi Cavall Verd de Traducció 2012.
Allò doncs, de Danielle Collobert. Amb Víctor Sunyol. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic : 2009.
La presència pura, de Christian Bobin. Les edicions del Salobre. Pollença: 2007.
Gran Hotel d'Estrangers, de Claude Be ausoleil. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic : 2007.
Confabulacions, de Carlos Vitale. Edicions 1010. Barcelona: 2006.
Instal·lacions, de Nicole Brossard. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2005.
Sísif, d'Alphonse Rabbe. The Barcelona Review núm. 34.
Sentit i essència. Recorregut d'un pensament i d'una obra (o l'itinerari de Pic Adrian), de Roger Prevel. H-AAC. Vic: 2001.
Metamorfosi del silenci, de Pietro Civitareale. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2001.


Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl

La veu del traductor
La veu del traductor



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Antoni Clapés Flaqué»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

Una mar de paraules:
«Iolanda Batallé regna amb Faré tot el que tu vulguis»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig


Faré tot el que tu vulguis (Iolanda Batallé)

Iolanda Batallé regna amb Faré tot el que tu vulguis


     Aquesta filòloga, periodista, màster en administració i empreses i fins i tot professora d'escriptura a la universitat Pompeu Fabra o a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, també treballà com a editora infantil a Random House i actualment directora de la editorial La Galera, està vivint el seu millor moment més dolç a nivell literari. Tot ha estat gràcies a la seva darrera novel·la, Faré tot el que tu vulguis, que ve abanderada amb el darrer premi Prudenci Bertrana. El títol ens condueix cap a un camí enganyós, sembla que sigui una novel·la eròtica, emperò no ho és, ara bé, sí que n'aporta unes pinzellades a través del personatge de la Nora, una dona de quaranta-tres anys, amb dues filles, una de disset i una altra de dinou anys, molt fidel al seu marit amb el qual ha estat vint anys fins que en un viatge d'avió a Londres, que per cert, sortia amb retard, coneix un jove biòleg atractiu que li originarà un gir en la seva vida i tindrà unes vivències ben apassionades d'amagat del seu marit, alhora que ho compaginarà amb la pintura de quadres, que també reflectiran aquest canvi. Aquest defugir de la Nora és perquè està cansada de viure en un matrimoni dins de la normalitat, de només haver gaudit del seu home i de ja esdevenir un fet rutinari, d'aquí que se sent atreta pel jove.

     Iolanda Batallé, que va néixer un 31 de desembre de 1971 a Barcelona, explica que aquest dia té la seva anècdota: "El meu pare va voler que nasqués el 31 perquè fos la més jove de la meva generació quan anés a la universitat". Va debutar amb La memòria de les formigues (2009), una novel·la que és alhora una dedicatòria a la seva àvia, que tant llegia i li feia estimar la lectura: "La meva medalla és la de la primera comunió de la meva àvia, la vaig trobar en una visita a la meva casa materna, em porta sort". És una obra que molts es van pensar que era una mena de resum de la seva vida personal sentimental, quan de fet no era així. Hi apareix la Joanna que posteriorment trobarem en la seva nova obra, una dona que ens explicarà l'enamorament i els vincles amb els homes que coneix. Sí que a l'obra hi trobarem alguns fets extrets de la pròpia vida de l'autora i d'altres de literaturitzats. Un llibre que va definir com un collage i que també té d'altres personatges que desenvoluparà a Faré tot el que tu vulguis. La seva segona obra fou El límit exacte dels nostres cossos (2011), un conjunt de contes on predominen temes com els comportaments i les relacions entre els humans, tant a nivell personal com laboral. Vegem un fragment:

Les plantes sempre parlen, només cal escoltar-les. Mentre parlen, els homes i les dones juguen; juguen a fet i amagar. Després les plantes expliquen la història d'aquests homes i dones que juguen i també viuen. Els cactus parlen menys perquè no se'ls rega tant. Per això si diuen alguna cosa és fruit d'una llarga reflexió. Hi ha dones que poden sentir allò que diuen les plantes, fins i tot els cactus. Alguns homes també.

     Iolanda Batallé glossà que va haver de reduir molt la novel·la Faré tot el que tu vulguis per fer-la més literària, per comprimir-la, confirmà que havia escrit més de tres-centes pàgines. El llibre s'alimenta de leitmotiv, de temes recurrents. La Nora té filles, ha viscut una infantesa particular i viu sota la protecció del seu avi, que alhora l'educa. Ella dibuixa i dibuixa sense deturar-se. La família no té gaires recursos, però el seu avi crea una empresa de pneumàtics. Nora sempre ha estat al costat del seu marit, i tot varia quan aquell home se li asseu a la vora. Després de viure amb el marit i el seu avi, la Nora es vol desinhibir i ja no vol estar protegida per ningú, vol viure la seva pròpia vida, desitja tenir més llibertat.

     Aquesta és la primera novel·la pel que fa a la linealitat del temps. En seguir els fets en un ordre cronològic, atès que sempre acostuma a escriure fent salts en el temps, i amb trames que van endavant i llavors retrocedeixen.

     En l'obra Faré tot el que tu vulguis hi ha inspiració del film Àngel blau (1930), llargmetratge de Joseph Von Stenberg on un professor s'enamora d'una ballarina de cabaret i això li canvia la vida; o també Estranys en un tren (1950), novel·la de Patricia Highsmith i que transformà en cel·luloide el gran Alfred Hitchcock poc temps després: "També nosaltres podem canviar-la", comentà Iolanda. Cert, "res no canvia si tu no ho fas canviar", ja ho deia el filòsof xinès Confuci. Amb aquesta obra afirma que "volia obrir portes. La baixada a l'infern". D'aquesta manera la Nora ha d'enfrontar-se a les pors que l'amoïnen i que ha d'allunyar.

     Sobre l'art de l'escriptura, explanà que quan acaba d'escriure un llibre el fa llegir a quatre o cinc lectors que té de confiança i que hi diguin la seva, així ella té més idea de la recepció que pot arribar a tenir, fins i tot se sorprèn que hi vegin altres influències: "Escric a les nits, a les vacances, quan puc desconnecto deu dies i em poso a escriure. A través de les vivències que visc en el dia a dia, de vegades, incorporo petits fets reals que he vist o viscut. Escriure és un fet solitari".

Iolanda Batallé

     La Iolanda es reafirma en què "mai vaig pensar que fos una novel·la eròtica", és així com ha estat etiquetada pels editors, tot i que la Nora descobreix l'amor i se sent alliberada amb el sexe: "És una novel·la de creixement d'un personatge". Llavors, de vegades, l'editor et canvia el títol final del manuscrit lliurat. Aquest darrer va desestimar el que havia posat la Iolanda: Quan t'estimo, sempre vull dir una altra cosa.

     La Nora, el seu personatge estrella ha fet que molts lectors s'identifiquin amb ella, de fet, la Nora és un homenatge a l'obra de Llorenç Villalonga, Bearn o la casa de les nines (1961). La Nora també és una nina. La pintura i el piano són les passions de la Nora en les vivències dramàtiques que viu. Quan pot, s'acosta a la Júlia, la seva amiga confident.

     Iolanda Batallé és una escriptora que en primer lloc situa la família i els amics, i després ja ve la professió i l'escriptura, tot i que de vegades, s'ha d’aïllar de la família per poder escriure, ni que sigui per pocs dies. Una dona que escriu des dels dotze anys i que treballa des de fa quinze anys veient el món editorial des de dins. Es va iniciar en el món literari escrivint contes, gènere que tard o d'hora de ben segur que recuperarà.

     Faré tot el que tu vulguis té el seu contingut d'alt voltatge, enamorament i d'erotisme, sentimentalisme mitjançant la Nora, i no hem de deixar-nos emportar per la seva portada. Alguns lectors han emprat el llibre per tal de meditar fins i tot amb les seves vivències personals, què haguessin fet si es trobessin al lloc de la Nora, a d'altres els ha atret la part eròtica que emmantella el llibre. Si en voleu saber més, vinga, ara toca llegir-la! D'un llibre que ja porta més de quinze mil exemplars venuts.


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Iolanda Batallé regna amb Faré tot el que tu vulguis»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Iolanda Batallé regna amb Faré tot el que tu vulguis».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

Petiteses:
«Somni de llibertat»

M. Roser Algué Vendrells
Petiteses (M. Roser Algué Vendrells)
     "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant.
   És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries.
   Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Sortida de sol del 7 d'octubre (Lluís Roure)

Somni de llibertat


Una estrella somniava
que avui dormia a la mar,
les ones la bressolaven
si la sentien plorar.
Una sirena cantava
el cant de la llibertat,
per tot el mar ressonava
i l'estrella es despertà.
El groc i el roig de l'albada
la varen embolcallar
i l'estrella s'estremia...
sap que el somni tornarà.
Perquè la cançó ressona
cada dia, horitzó enllà!


M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Petiteses:
«Somni de llibertat»

Fotografia:
'Sortida de sol del 7 d'octubre (Lluís Roure)'
"Sortida de sol del 7 d'octubre"
Lluís Roure



M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Petiteses' -M. Roser Algué Vendrells- (obre nova finestra)
Petiteses


i és autora del llibre:

'Sota un vel de cendra (M. Roser Algué Vendrells)'
"Sota un vel de cendra"



Referència:
Algué Vendrells, M. Roser.
«Somni de llibertat»
A: Petiteses
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«Bosc sant»

Roger Núñez San José

Il·lustració:  Vincent Van Gogh

Sendera del bosc (Vincent Van Gogh)

Bosc sant


Sento la terra humida
en el sòl cobert de sol.

Fullaraca de colors pastel
i fruits misteriosos de tardor.

Vinc a caminar al bosc sant:
mentre respiro aire esgotat,
crido, crido per demà.

Rellisco i em torno a aixecar
amb els genolls xops
i els braços entre esbarzers.

Segueixo, que el cistell
està mig ple de vida mig buida.

Les velles són les xiruques,
les noves te les explico
caminant pel bosc sant.

Ja és l'hora, noi llevat que anem
a buscar, a trobar, a relliscar
per tornar-se a aixecar.


Roger Núñez San José
(Igualada, 1981)
«Bosc sant»

Il·lustració:
'Sendera del bosc (Vincent Van Gogh)'
"Sendera del bosc"
Vincent Van Gogh
(Zundert, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)


Referència:
Núñez San José, Roger.
«Bosc sant»
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

«Cor valent»

Glòria Bosch i Morera

Il·lustració:  Paul Klee

Amb l'àguila (Paul Klee)

Cor valent


no com l'àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.

Joan Vinyoli
“No a la cançó perfecta"

El nostre cor, amb moure bé les ales,
assoleix l'alçada d'un vol
transcendental.
Però en l'aire la soledat corglaça,
i en mirar avall, el vertigen
i l'espant.
Cal mesurar l'esforç de la volada
car només són dues les cansades ales
i el cor, valent, és de cristall.


Glòria Bosch i Morera
(Barcelona, 1943)
«Cor valent»

Il·lustració:
'Amb l'àguila (Paul Klee)'
"Amb l'àguila"
Paul Klee
(Münchenbuchsee, Suïssa, 1879 - Muralto, Suïssa, 1940)


Referència:
Bosch i Morera, Glòria.
«Cor valent»
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

Crònica del lliurament de premis del
IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
i presentació del llibre "Colors"

Associació de Relataires en Català

Colors (Diversos autors)

«Colors»

Diversos autors
Col·lecció ARC - Número 4
Associació de Relataires en Català

Pròleg:
Joan Pinyol

Autors:
Jordi Masó Rahola - Marta Pérez i Sierra - Santi Sala Garcia
Toni Arencón i Arias - Carles Ferran - Ferran d'Armengol
Aleix de Ferrater - E. Viladoms - Sílvia Armangué Jorba
Raül Torrent i Torrent - Josep Casals i Arbós - Mercè Bellfort
Cristina Gómez Sanz - Llorenç Garcia - I. Rovira
Mercè Bagaria - Montse Assens - David Gómez Simó
Joaquim Valls Arnau - Marc Viladelaserra
Edgar Cotes i Argelich - Ferran Planell i Coflent
Joan Gausachs i Marí - Violant Barquet i Colomé
Montserrat Lloret - Josep Antoni Clement Rovira

Il·lustració de coberta:
Ramon Navarro Bonet "rnbonet"

Il·lustracions interiors i logotip del concurs:
M. Jesús Royo

Correcció i revisió d'estil:
Margarida Badia - Joan Bernat - Jordi Masó Rahola

Disseny i maquetació:
Associació de Relataires en Català

Col·lecció ARC - Revista de creació literària
Número 4 - Colors - Agost, 2014
ISSN: 2014-5233 04>
DL: B-42642-2011
EAN: 9772014523004 04>


Pròleg


La grandesa dels contes puça

     Fa un temps corrien pel món uns anuncis d'automòbils que posaven l'accent en la velocitat que podien arribar a agafar d'arrencada i en pocs segons. Avui aquestes proeses sobre rodes ja no s'estilen, entre altres raons perquè si en deu segons pots arribar, per exemple, als 140 Km/h, en el mateix temps pots ser retratat pel flaix depriment de tres radars consecutius.

     El petit gran gènere dels microcontes, però, continua anant a la seva i es resisteix a aquesta mena de penalitzacions. Una bona colla de segles després que algú el comencés a conrear, aposta per la mateixa singularitat. Accelerar i arrodonir la trama en molt poc espai escrit. I aquí no hi valen coaccions en forma de radars!

     Singular en la precisió lèxica, en la condensació d'idees i en la concreció textual té aquella gràcia de la idoneïtat de les paraules i del valor estètic de la brevetat. Per a mi una de les millors maneres de definir aquest gènere és aquella que el compara amb un telegrama escrit per un xerraire que té molta imaginació. Que podria omplir tots els programaris de textos de la "Santíssima Informàtica" però que es limita a quatre línies capaces de sorprendre't, d'estremir-te, d'angoixar-te i de saciar la teva set de lectura en molt poc espai. Com si fos una microscòpica gota de verí capaç de matar un mamut en un fragment reduït de segon.

     No hi ha dubte, doncs, que aquí el que es valora és tenir-la petita, la història. I deixar de banda qualsevol farciment inútil que desdibuixi l'autèntica trama. "Si pogués escriure aforismes! —es queixava el novel·lista.". I el gran Pere Calders, pare dels contes brevíssims a casa nostra, sempre assegurava que "Sovint negligim les coses d'aparença mínima i ens dediquem a exaltar aquelles altres que omplen els ulls pel seu volum". Per tant, parlem sempre del pot petit i de la millor confitura.

     Ara bé, aquesta intensitat portada a l'extrem que ens regala infinites possibilitats discursives, no ha de deixar mai indiferent el lector i, sobretot, exigeix una gran adequació a cada tema.

     La iniciativa, en forma de concurs, que en el seu moment va endegar l'Associació de Relataires en Català (ARC) i que ja ha arribat a la quarta edició, no és pas micro sinó ben macro en aquest sentit. En la darrera edició, de novembre de 2013 al mes de maig de 2014, i sota el nom genèric de "Colors" tots els concursants han hagut d'accelerar i de concretar les trames de zero a dos mil caràcters (espais inclosos), a partir dels diferents àmbits suggerits. Des del terror fins al misteri, passant pel microrelat de ciència-ficció, l'eròtic, el sentimental, l'històric i el d'humor. I en tots els casos en un espai rècord, perquè el lector entri en matèria en dècimes de temps i es deixi endur per situacions angoixants, es projecti cap a nous mons, se li acceleri el clímax corporal, tasti la dolçor de les relacions amoroses, revisqui altres èpoques, rebi l'aclucada d'ull irònica pertinent o s'endinsi en els terrenys insondables de les causes dels crims.

     En tots els casos es demana un lector actiu que cooperi en la imaginació, que posi de la seva part i que acabi de vestir els textos. Perquè un bon microconte és aquell que no explica, que només suggereix i espera que qui el llegeix endiumengi el text, en paraules de Llorenç Villalonga ("Nosaltres no hem pogut escriure més que arguments descarnats. Lector, la literatura, si et plau, la hi posaràs tu").

     En els textos que segueixen i que han estat seleccionats mes rere mes pel jurat pertinent, trobareu relats escrits amb un evident to poètic, pors confessades, preassassinats, sang a dojo, solituds mal portades, dubtes sobre l'amor veritable, els recels que desperta la mort, altres morts involuntàries que es paguen ben cares, suïcidis, defuncions compartides, reivindicacions socials, les destrosses i les misèries que provoquen les maleïdes guerres, pirates davant de les costes catalanes, desnonaments forçats, debats sobre l'eutanàsia i les situacions econòmiques in extremis de moltes famílies actuals, defecacions de gos de mal trepitjar, cants a la vellesa plàcida, interpel·lacions al cicle menstrual, egocentrismes portats a l'extrem, respiracions alienes que pertorben els silencis i, en més d'un cas, i com a tret intrínsec al gènere, finals d'història ben desestabilitzadors, d'aquells que et regalen a parts iguals sorpresa i en alguns casos, també reflexió.

     Sobretot el guanyador absolut titulat "Novel·la negra", un relat enginyós, molt ben travat i del tot sorprenent. Però també el tercer classificat amb el nom de "La màquina del temps" que et serveix un cop d'efecte notable per la via d'una proclama oficial. I altres com "El Pla Renove" i "Agost", també ben sorprenents just abans del punt final.

     Del segon classificat, inclòs en els relats eròtics i titulat "Llum", en destaca sobretot el to poètic amb un "Regalimava la tarda peresa d'un taronja pàl·lid" que de seguida em va fer pensar en un microrelat de José Luís Zárate: "De cop i volta no vaig sentir un soroll. Sinó una absència, un buit. Vaig mirar al sostre. Des del pis de dalt, gota a gota, queia el silenci". No oblidem mai que, per la bellesa i síntesi de les paraules, la microliteratura i la poesia són més que cosines germanes.

     Només em resta felicitar els tres guanyadors, tots els classificats i la resta de participants per haver contribuït a fer més gran un gènere que és petit d'extensió, però que demana una dedicació important. Com deia Heinrich Heine, "no he estat més breu perquè no he tingut temps".

Joan Pinyol
Juliol de 2014
www.escriptors.cat/autors/pinyolj


Crònica



Biblioteca Sagrada Família de Barcelona

     Dissabte, 11 d'octubre de 2014, a la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, es va celebrar la gala de lliurament de premis del IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Colors" 2013-2014, organitzat per l'Associació de Relataires en Català, i la presentació del volum recopilatori amb les obres premiades i finalistes.

     L'acte es va obrir amb les paraules de benvinguda d'en Ferran Planell (President de l'ARC) que va presentar els membres de la taula: Carles Ferran, Mercè Bellfort, Ferran d'Armengol i Violant Barquet, tots ells finalistes d'aquesta quarta edició del concurs.

Toni Arencón i Arias - Ferran Planell
Toni Arencón i Arias - Ferran Planell

     L'acte va ser presentat per l'escriptor i membre de l'ARC, Toni Arencón i Arias, que va realitzar un primer i personalitzat esment a totes les persones que amb el seu esforç desinteressat han fet possible el certamen (personal tècnic de la Biblioteca Sagrada Família, membres del jurat intern i extern, organitzadors del concurs i de la gala, junta de l'ARC, artistes participants en la convocatòria oberta de dissenyadors i il·lustradors, ràdios participants i el portal literari Relats en Català).

Toni Arencón i Arias
Toni Arencón i Arias

     A continuació, adreçades als integrants de la taula, va iniciar una roda de preguntes en relació als microrelats, el procés d'escriptura, la creació literària i la seva experiència personal en el concurs, convidant tothom a veure un PowerPoint, autoria d'en Pau López i Mercè Bagaria, on es recollia un any de "bona feina de l'Associació de Relataires en Català" i on es mostraven les 49 obres finalistes de 26 autors diferents, relacionats amb les diferents categories i colors del concurs.

[ Descarregar PowerPoint ]

Presentació de 'Colors'
Presentació de 'Colors'

     La roda de preguntes va estar amanida amb les citacions de diverses obres minimalistes d'autors experts en el gènere; amb l'anècdota que un absent a la gala "microrelataire", en Valeri Nebot (autor de l'assaig Contra el microconte -Homar-Alosa Editor, 2014-) es va convertir per al·lusions en protagonista involuntari de l'acte.

     En Carles Fernández Serra "Carles Ferran", va ser el primer a obrir la roda de preguntes i respostes, essent felicitat per haver participat tots els mesos i haver estat seleccionat finalista en cadascuna d'aquestes set convocatòries, una dada molt meritòria ("històrica") en un certamen on s'han presentat tres-centes obres. En Carles Ferran va explicar què li aportava a ell el concurs, va recordar la seva carrera professional com a metge i la seva època com a cantautor, i va explicar que la inspiració l'extreia dels moments diaris, parant atenció al seu voltant, "com el fotògraf que està pendent de les imatges que l'envolten".

     Violant Barquet va ser presentada com una de les "noves plomes" del concurs ARC a la Ràdio, on participava per segona vegada, i recordant les paraules d'en Joan Pinyol, prologuista del recull ("tots els concursants han hagut d'accelerar i de concretar les trames de zero a dos mil caràcters [...] En un espai rècord, perquè el lector entri en matèria en dècimes de temps i es deixi endur per situacions angoixants, es projecti cap a nous mons, se li acceleri el clímax corporal, tasti la dolçor de les relacions amoroses, revisqui altres èpoques, rebi l'aclucada d'ull irònica pertinent o s’endinsi en els terrenys insondables de les causes dels crims.") va explicar els motius que la van animar a participar, que havia conegut la convocatòria a través d'Internet i que participar com a relataire li havia comportat l'agradable sorpresa de la publicació del seu recull La pell bruna i altres relats (Edicions Els Llums, 2014), gràcies precisament, a l'afortunada lectura de l'editor Joan R. Riera d'un relat publicat a Relats en Català.

Carles Ferran - Violant Barquet
Carles Ferran - Violant Barquet

     Ferran d'Armengol, autor que ha participat en les quatre edicions del concurs ("Secrets", "Sentiments", "Pecats Capitals (7+1)" i "Colors"), que ha estat seleccionat com a finalista en totes elles i que forma part dels premiats de l'edició anterior, va respondre a la pregunta en qual d'aquestes convocatòries havia gaudit més escrivint i en qual s'havia trobat més incòmode, explicant que havia gaudit en totes elles, però la més difícil, per a ell, havia estat la dedicada als relats d'humor.

     Mercè Bellfort, presentada com una gran narradora, "una narradora que desperta sentiments" en al·lusió a la seva obra Relats sentits, va recollir l'afirmació del prologuista "un bon microconte és aquell que no explica, que només suggereix i espera que qui el llegeix endiumengi el text", afirmant que a ella la limitació de 2000 caràcters, com a extensió màxima dels relats, l'afavoria, perquè li resultava més fàcil crear una història curta i condensada, que una obra més llarga.

Ferran d'Armengol - Mercè Bellfort
Ferran d'Armengol - Mercè Bellfort

"Hi ha novel·les que tot i no ser llargues no aconsegueixen començar de veritat fins a la pàgina 50 o la 60. A algunes vides els hi passa el mateix. Per això, senyor jutge, no m'he matat abans".
* * *
"Carta de l'enamorat"
Juan José Millás

     Violant Barquet va estar d'acord que la concisió en aquest tipus de relat és fonamental, destacant la dificultat per aconseguir que una història sigui creïble, suggeridora i atractiva amb el menor nombre de paraules.

"Escrivim una novel·la, eliminem les escenes sobreres i així la transformem en una nouvelle; si l’escurcem una mica més, obtindrem un conte; esporguem el conte i voilà: ja tenim un microconte".
"Això que en diuen microrelat no és més que un conte escapçat! Així de senzill!"
* * *
De l'assaig Contra el microconte
Valeri nebot

     Ferran d'Armengol es va mostrar contrari a les afirmacions de l'obscur i poc modest autor que va fixar la seva residència en un poble de l'Alt Empordà, i va defensar les característiques pròpies del gènere dels microrelats.

"No sabem si va ser a causa del seu cor d'or, de la seva salut de ferro, del seu tremp d'acer o dels seus cabells de plata. El fet és que finalment el va expropiar el govern i ho està explotant. Com a tots nosaltres".
* * *
"Aquest tipus és una mina"
Luisa Valenzuela

     Mercè Bellfort va reconèixer que, en molts casos, els autors i autores, de relats curts o de microrelats, busquen l'efecte final, la volta de rosca en les últimes frases, la sorpresa definitiva. Va considerar, però, que aquest efecte no és sempre necessari i que és un recurs literari més.

"No es va enamorar d'ella, sinó de la seva ombra. L'anava a visitar a l'alba, quan la seva estimada era més llarga".
* * *
"Qualitat i Quantitat"
Alejandro Jodorowsky

     En Carles Ferran va mer menció, com a autor preferit de contes curts, a en Pere Calders; i també va recordar dos relats que a ell, personalment, li havien provocat una especial impressió quan va començar a participar a RC: "La Casa Submergida", de l'autora Sílvia Armangué; i "Ashia", de l'autora Mercè Bagaria.

"A un país llunyà va existir fa molts anys una Ovella negra. Fou afusellada. Un segle després, el ramat penedit li va aixecar una estàtua eqüestre que va quedar molt bé al parc. Així, a partir d'aquell dia, cada vegada que apareixien ovelles negres eren ràpidament passades per les armes perquè les futures generacions d'ovelles comunes i corrents poguessin exercitar-se també en l'art de l'escultura".
* * *
"L'ovella negra"
Augusto Monterroso

     En Ferran d'Armengol va parlar de la necessitat de la participació dels lectors per acabar de vestir una història, però també va incidir en les eines d'un bon autor per ser capaç de despertar la imaginació dels lectors.

"La fletxa disparada per la ballesta precisa d’en Guillem Tell part en dos la poma que està a punt de caure sobre el cap de Newton. Eva pren una meitat i li ofereix l’altra al seu consort per a alegria de la serp. És així com mai no arriba a formular-se la llei de la gravetat".
* * *
"La poma"
Ana María Shua

     En relació a la pregunta que considerava les tres parts fonamentals que construeixen un microrelat com la brevetat, el títol i la temàtica, Mercè Bellfort va afirmar que, per a ella, el títol era l'aspecte més decisiu i va recomanar a l'autor atorgar la justa importància a aquest component d'un bon microrelat.

"Confiança. Cada cop que entrem en un túnel confiem en un enginyer que no coneixem. Quan se’ns demana de confiar en qui sí coneixem, molts cops ens sembla entrar-hi dins d’un túnel".
* * *
De l'obra La sendera del pensament
Ferran Planell

     En Carles Ferran va manifestar que, en un microrelat, es pot jugar i fer servir molts recursos, diferenciant, en el cas concret dels aforismes, el sentit més filosòfic ("sentències del pensament") d'aquests últims; afirmació amb la qual, en Ferran Planell (convidat a participar en el debat pel presentador) es va mostrar d'acord.

Ferran Planell
Ferran Planell

"Aquell home era invisible, però ningú no es va adonar d’això".
* * *
"Sense títol"
Gabriel Jiménez Eman

     Violant Barquet es va mostrar d'acord que la dinàmica de la societat actual i la síntesi aplicada a la comunicació humana, a través de les xarxes socials, facilita i afavoreix aquest tipus de creació literària, recordant, però que els microrelats com a construccions literàries han estat lligats a la història de la humanitat, apareixen en tots els temps (Sumèria, Egipte, Xina, Japó...), estenent-se gràcies a la tradició oral de contes i de rondalles durant l'Edat Mitjana i renaixent a mitjans dels anys 60 del segle passat.

"Apostats cadascun en una cantonada del llit el veien cada nit resar i dormir. Un cop van voler mostrar-se’n. El nen es va posar a cridar i la seva mare va tractar de convèncer-lo que els monstres no existien. Ells van abaixar el cap, avergonyits, i van ocultar la seva lletjor rere les seves ales".
* * *
"Àngels"
Espido Freire

     L'última ronda de preguntes va acabar amb les intervencions de Mercè Bellfort, explicant la seva experiència amb els diferents "colors", o subtemes del concurs; l'afirmació d'en Carles Ferran, manifestant que "els microrelats no estan renyits amb la lírica", mostrant el seu acord amb l'escriptor Julio Cortàzar, que deia que "no hi ha diferència genètica entre els contes breus i la poesia, tal com l'entenem des de Baudelaire"; la diferenciació de Violant Barquet dels diferents recursos d'autora i d'allò que serveix o no serveix per construir un microrelat; i la proposta d'en Ferran d'Armengol perquè el concurs es pugui "externalitzar" més i no estigui "restringit" únicament als relataires inscrits al portal literari Relats en Català.

     En Toni Arencón i Arias els hi va agrair haver acceptat formar part de la taula i "sotmetre's" a les rondes de preguntes, referint que "el procés d’escriure és un procés de continuat aprenentatge i, avui, escoltant-vos, hem après tots una mica més".

     A continuació es va iniciar la lectura d'una selecció de les obres finalistes recollides en el volum recopilatori, que es va obrir amb el vídeorelat "Memento Mori", en la veu de Sílvia Cantos, del programa "Històries" emès per Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio, com a homenatge als conductors dels programes de ràdio que col·laboren any rere any amb el concurs.

Memento Mori (Toni Arencón i Arias)
Enllaç al vídeorelat "Memento Mori"


Enriqueta Viladoms
Enriqueta Viladoms, llegint el relat "Com cada matinada"

Mercè Bellfort
Mercè Bellfort, llegint el relat "Metàl·lica"

Santi Sala Garcia
Santi Sala Garcia, llegint el relat "La màquina del temps"

Marta Pérez i Sierra
Marta Pèrez i Sierra, llegint el relat "Llum"

Ferran d'Armengol
Ferran d'Armengol, llegint el relat "Boires límpides"

Aleix de Ferrater
Aleix de Ferrater, llegint el relat "La capsa"

Carles Ferran
Carles Ferran, llegint el relat "Setembre"

Ferran Planell
Ferran Planell, llegint el relat "Sóc un desgraciat".
També va llegir els relats "Cassandra" d'Edgar Cotes i Argelich
i "Amnèsia Primaveral" de Violant Barquet.


Joaquim VAlls Arnau
Joaquim Valls Arnau, llegint el relat "Danys col·laterals"

Montse Assens
Montse Assens, llegint el relat "Roses roges"

Jordi Masó Rahola
Jordi Masó Rahola, llegint el relat "Novel·la negra"

     Es va recordar també que en aquesta edició s'han presentat tres-centes obres a les diferents convocatòries mensuals, seleccionant-se un total de 49 relats finalistes de 26 autors i autores diferents, consolidant-se, un any més, com un dels concursos en llengua catalana amb més participació.

     I, finalment, va arribar el moment decisiu, el moment de desvelar el secret més ben guardat: les obres premiades en aquesta quarta edició.

ACTA del veredicte del
IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Colors"


El jurat extern del Concurs Microrelats ARC a la Ràdio, 2013-2014, convocat sota el tema genèric "Colors", integrat pels escriptors Josep-Ramon Bach, Josep Pastells i Víctor Lorenzo, després de llegir i valorar les obres seleccionades com a finalistes de la present convocatòria, pel jurat intern format per trenta relataires, ha decidit atorgar els següents premis:

1r Premi, al relat:
"Novel·la negra"
autor: Jordi Masó Rahola
Relat presentat al subtema "Negre: relats de misteri"

2n Premi, al relat:
"Llum"
autora: Marta Pérez i Sierra
Relat presentat al subtema "Verd: relats eròtics"

3r Premi, al relat:
"La màquina del temps"
autor: Santi Sala Garcia
Relat presentat al subtema "Groc: relats de ciència-ficció"

Premi Extraordinari,
a l'autor amb més relats finalistes:

a l'autor: Carles Ferran

Guanyador de la convocatòria
per a dissenyadors i il·lustradors:

a l'artista: Ramon Navarro Bonet "rnbonet"

Barcelona, 11 d'octubre de 2014

Marta Pérez Sierra - Jordi Masó Rahola - Santi Sala Garcia
Marta Pérez Sierra - Jordi Masó Rahola - Santi Sala Garcia

Carles Ferran recollint el guardó com del Premi Extraordinari
Carles Ferran recollint el guardó del Premi Extraordinari

     Com ja és costum, l'ARC va agrair la fidelitat i la feina envers l'Associació d'alguns associats. En aquesta ocasió la distinció va recaure en Maria Teresa Galan Buscató, Montserrat Lloret Perxachs, Mercè Bellfort, Marta Pérez i Sierra i Anna Rispau (en nom seu va recollir la distinció Mercè Bellfort).

Maria Teresa Galan Buscató, Montserrat Lloret Perxachs, Carles Ferran i Mercè Bellfort
Maria Teresa Galan Buscató, Montserrat Lloret Perxachs, Carles Ferran i Mercè Bellfort

     L'acte es va tancar amb la presentació de la V convocatòria del Concurs, que en aquesta ocasió portarà per tema genèric "El cicle de la vida" (i hagués pogut allargar-se molt més si no hagués estat per la coincidència amb l'horari de tancament de la Biblioteca Sagrada Família. Us imagineu que hagués passat amb mig centenar de relataires lletraferits (i els seus respectius acompanyants) tancats en una biblioteca des del migdia d'un dissabte fins a la seva obertura el dilluns següent? No volem donar idees a cap guionista de cinema, però el tema proporciona molt joc, oi? somriure

Autors i autores de 'Colors'
Fotografia de família - Premiats i Finalistes


Crònica: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Empar Sáez, Esther Llobet i Díaz


Referència:
Llobet i Díaz, Esther.
Crònica del lliurament de premis del
IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
i presentació del llibre "Colors"

Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.159.684
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 30/09/2014

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]